El nou president del BBVA, sobre les escoltes de Villarejo: "Ara com ara, no s'ha constatat que sigui veritat"

La venda de la filial xilena i l'augment d'ingressos disparen un 51% els beneficis del banc

El nou president del BBVA, Carlos Torres, s'ha desfet en elogis cap al seu predecessor, Francisco González, i ha demanat durant la presentació de resultats de l'entitat aquest divendres que no es prejutgi el resultat de la investigació interna oberta per esbrinar per què el BBVA va contractar els serveis de Cenyt, l'empresa de detectius propietat de l'expolicia José Manuel Villarejo.

Torres ha assegurat que moltes de les coses que s'han publicat relatives a les presumptes escoltes no són certes. "Ara com ara, no s'ha constatat que aquestes notícies siguin veritat", ha dit Torres, ex número dos de González. "He parlat amb ell [amb Francisco González] i em transmet que té la consciència molt tranquil·la. Em diu que no sap res de les irregularitats que surten a les notícies", ha subratllat. "Jo el crec", ha assegurat Torres.

L'actual president considera que no hi ha motius per demanar la dimissió de González, que ocupa el càrrec de president honorífic, tot i les pressions en aquest sentit. "No hi ha cap raó per prendre en aquests moments una decisió sobre fets que no estan constatats", ha assegurat.

Esperar al final de la investigació

Torres demana esperar a tenir els resultats de la investigació encarregada per la mateixa entitat per aclarir la relació amb Cenyt. L'Audiència Nacional investiga la possible vinculació de Villarejo amb el llavors president del BBVA Francisco González pel presumpte espionatge de diverses persones, incloent-hi el rei Joan Carles I, relacionades amb l'entrada de la constructora Sacyr al consell d'administració del banc.

El BBVA va espiar Joan Carles I a través de Villarejo

"S'ha encarregat una investigació profunda i exhaustiva que estan realitzant tercers", ha afirmat Torres. "El banc actuarà amb absolut rigor i diligència i, en aquest sentit, és molt important que deixem que la investigació faci la seva feina", ha afegit. El BBVA va encarregar a la consultora PwC que estudiés la vinculació de l'entitat financera amb Villarejo.

Francisco González va deixar la presidència del banc l'1 de gener passat, quan va ser substituït per Carlos Torres. Al seu torn, Torres va abandonar la seva posició anterior de conseller delegat, que va assumir Onur Genç.

Més beneficis

Al marge de l'escàndol de les escoltes, el BBVA va incrementar els beneficis un 51,3% el 2018 respecte a l'any anterior. D'aquesta manera, el banc d'origen biscaí va guanyar 3.524 milions d'euros, gràcies a les plusvàlues derivades de la venda de la seva filial xilena, així com a l'augment dels ingressos i a la reducció de costos, segons un comunicat de l'empresa.

El novembre passat, el grup financer va traspassar el seu negoci bancari a Xile al banc canadenc Scotiabank, per un valor de 1.850 milions d'euros. Aquesta venda va suposar una plusvàlua de 633 milions d'euros després d'impostos que ha contribuït a engrossir el benefici a final d'any.

Pel que fa als ingressos, el marge d'interessos va ser un 10,8% superior respecte al 2018 i va arribar als 17.591 milions d'euros. En la mateixa línia, els ingressos per comissions netes van créixer el 8,9%, fins als 4.879 milions. Així mateix, el BBVA va experimentar una disminució dels resultats d'operacions financeres del 37,8%, que van tancar el 2018 en 1.223 milions. També va reduir fins als 152 milions els ingressos per dividends, la qual cosa suposa una caiguda del 52,9%.

Sobre els dividends, la direcció de l'empresa va acordar entregar, l'abril que ve, 0,61 euros per acció a compte del benefici del 2018.

Pel que fa a les despeses, la segona entitat bancària més gran d'Espanya i de Catalunya va poder reduir a 11.702 milions d'euros les despeses d'explotació, amb rebaixes tant de les despeses de personal com de les amortitzacions i altres despeses administratives. A més, el banc presidit per Carlos Torres va reduir un 12% el deteriorament d'actius financers, des dels 4.803 milions del 2017 fins als 3.981 milions de l'any passat. La taxa de morositat va caure 0,61 punts i es va situar en el 3,9%.

Tot i la bona evolució a Espanya, Mèxic continua sent el principal mercat de l'entitat. A Espanya, el resultat el 2018 va ser de 1.445 milions d'euros, un 63,4% més que l'any anterior, mentre que al país llatinoamericà el resultat va pujar fins als 2.384 milions d'euros (un 19% més). El mercat mexicà va suposar un 41% de l'activitat del grup financer, seguida d'Espanya amb un 24,8%. Els Estats Units i Turquia van representar un 12,6% i un 9,8%, respectivament. La resta de l'activitat es va repartir entre diversos països de l'Amèrica del Sud i, en molt menor mesura, d'Euràsia.

Turquia i l'Argentina van ser els dos focus de preocupació per a l'empresa. L'evolució a Sud-amèrica va ser negativa, amb una caiguda del 16,5% dels resultats fins als 591 milions a causa de la hiperinflació argentina i per la venda de la filial xilena, que ha reduït el volum del banc a la regió. A Turquia, la debilitat de la moneda local, la lira turca, va provocar una reducció del 4,5% dels resultats, que van ser de 569 milions d'euros.

Més continguts de