CONSUM

La baixa inflació dispara el poder adquisitiu dels pensionistes

Les pensions van pujar al gener un 1,6% mentre que els preus gairebé s’han congelat

L’última dada coneguda de l’índex de preus de consum (IPC), la del mes de setembre, situava l’increment de l’IPC en un 0,1% interanual, el més baix dels últims tres anys. El govern del PSOE, pocs mesos després d’arribar a la Moncloa i seguint la previsió de l’anterior executiu del PP, va apujar les pensions un 1,6% (i un 3% les mínimes) tenint en compte unes estimacions d’augment de l’IPC que no s’han complert.

El resultat és que les pensions van augmentar molt per sobre de l’IPC real que s’està registrant aquest 2019 i, per tant, els jubilats han vist com el seu poder adquisitiu, tenint en compte únicament el que perceben de les pensions, s’ha disparat. La inflació del 2019 es podria situar al voltant del 0,6%, molt per sota de l’1,6%.

Amb la convocatòria de repetició electoral el 10 de novembre, l’escenari més probable és que l’any s’acabi sense nou govern. I sense un executiu en plenes funcions, les pensions haurien d’augmentar molt menys que aquest any, un 0,25%, tal com marca la norma que va impulsar el govern de Mariano Rajoy. La llei actual limita l’augment de les pensions si el sistema de la Seguretat Social està en números vermells.

Desacceleració econòmica

Però encara que es decretés una congelació de les pensions, els jubilats no perdrien poder adquisitiu. Tenint en compte que la desacceleració econòmica no fa preveure que la inflació es dispari, la pujada de les pensions el gener d’aquest any cobreix amb escreix l’augment del cistell de la compra de dos anys seguits, el 2019 i el 2020.

Com que l’augment de les pensions a principis d’any es fa a partir d’estimacions d’inflació, els acords en matèria de pensions del Pacte de Toledo estipulaven una compensació si l’IPC real d’un any pujava menys del previst i, per tant, els pensionistes havien cobrat més. La compensació es faria augmentant menys les pensions l’any següent, de la mateixa manera que l’Estat aprova pagues compensatòries si els preus han pujat més del previst. Però a la pràctica no sembla que el pròxim govern espanyol, sigui del color que sigui, apliqui una mesura que seria terriblement impopular.

A l’Estat hi ha gairebé deu milions de pensionistes, una xifra que converteix el col·lectiu en una prioritat per als partits polítics en campanyes electorals. El líder socialista, Pedro Sánchez, va prometre dilluns que al desembre -quan previsiblement el govern continuï en funcions- aprovaria una revalorització de les pensions per al 2020 tenint en compte l’IPC. Això vol dir que es fa una estimació de quina pot ser la inflació d’aquell any per calcular quin percentatge han de pujar les pensions.

El que no va dir el president del govern espanyol en funcions va ser que la inflació està a un nivell tan baix, i les perspectives que es dispari durant l’any que ve són tan poques, que la revalorització serà mínima. Per posar-hi xifres, una revalorització del 0,25%, per exemple, suposaria un augment inferior a dos euros mensuals per a una pensió mitjana. Sánchez tampoc va explicar com s’ho faria per aprovar un reial decret per augmentar les pensions per sobre del 0,25% si, com és previsible, a finals d’any continua en funcions.

“Em sembla demagògic i electoralista esmentar les pensions en un míting per esgarrapar vots i anunciar una cosa que no ha de correspondre a un govern en funcions”, va criticar el líder del PP, Pablo Casado. Tot i això, està disposat -com la resta de formacions- a donar suport a una revalorització de les pensions amb l’IPC si el PSOE guanya les eleccions i fa un decret llei. Cap partit es vol arriscar a perdre el suport dels pensionistes. Amb tot, els programes electorals de les diferents formacions parlen d’augment de les pensions -els partits d’esquerra demanen una reforma de la Carta Magna perquè sigui un dret constitucional- però obvien un debat tan incòmode en campanya electoral com necessari: calen mesures per fer sostenible el sistema.

Sostenibilitat del sistema

“El partit socialista no té una proposta seriosa per una qüestió tan crucial com és la sostenibilitat del sistema de pensions”, critiquen fonts de Ciutadans. El partit d’Albert Rivera reclama que les pensions “surtin del mercadeig polític” i s’acordi una reforma pactada entre tots els partits. També el PP demana debatre les pensions fora de la campanya. Casado defensa que “el lloc per negociar la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini és el Pacte de Toledo”.

De fet, aquesta és -o era- la filosofia del Pacte de Toledo, la comissió parlamentària integrada per tots els grups polítics amb representació al Congrés: deixar fora del debat polític una qüestió tan sensible i important per als comptes públics com són les pensions. El Pacte de Toledo va estar a punt de tancar un acord històric al febrer d’aquest any -que incloïa tenir en compte l’augment de l’IPC a l’hora de calcular cada any les pensions- però la convocatòria d’eleccions del 28 d’abril en va frustrar la ratificació. A la nova legislatura que començarà després del 10 de novembre les pensions seran una prioritat màxima.

LES CLAUS

1. Per què ha augmentat el poder adquisitiu dels pensionistes?

El govern espanyol va apujar les pensions contributives l’1 de gener del 2019 un 1,6%. L’executiu socialista va aplicar la revalorització prevista pel govern anterior del PP, prevista als pressupostos. L’augment es va calcular tenint en compte la inflació prevista per al 2019. A l’hora de la veritat, la inflació d’aquest any ha resultat ser molt inferior. Es podria tancar l’any amb una xifra al voltant del 0,6%. Les pensions, doncs, van pujar bastant més que els preus.

2. Com es calcula la revalorització?

La llei actual, impulsada pel PP, limita l’augment anual de les pensions a un 0,25% si la Seguretat Social té dèficit, però el mateix PP primer i el PSOE després han ignorat la norma els últims dos anys.

4. Quant costen les pensions?

Un de cada quatre euros dels pressupostos generals de l’Estat es destina a pagar les pensions. Només hi ha 2,2 treballadors que cotitzen per cada pensionista, una ràtio que anirà disminuint amb els anys. Per fer-se una idea de l’enorme cost, haver revaloritzat les pensions al gener tenint en compte l’IPC (un 1,6% les contributives i un 3% les mínimes) va suposar un impacte de 2.500 milions d’euros. La factura de les pensions anirà creixent a un ritme molt elevat aquestes pròximes dècades a causa sobretot de l’augment de l’esperança de vida. El Banc d’Espanya adverteix que el cost de les pensions augmentarà un 1,9% del PIB l’any 2030 i un 3,4% el 2050.

5. Quin és el principal problema del sistema?

La guardiola de les pensions està buida -l’Estat fins i tot ha de recórrer sovint a préstecs per fer front a pagaments extraordinaris- i la situació empitjorarà amb l’augment espectacular del cost de les pensions previst. Organismes com el Banc d’Espanya i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) avisen insistentment els responsables polítics de la urgència de prendre mesures que facin sostenible el sistema a mitjà i a llarg termini.

Més continguts de