09/06/2012

La banca afronta una tercera neteja

2 min
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, abans d'anunciar dijous la identitat del nou governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde.

BARCELONA.El ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya van confirmar ahir en un comunicat conjunt que hi haurà una tercera tanda de provisions per a la banca. En un calendari atapeït, les auditories d'Oliver Wyman i Roland Berger s'hauran de lliurar al regulador el 21 de juny com a molt tard. La referència seran els escenaris que preveu el Fons Monetari Internacional (FMI) en l'estudi que presentarà dilluns. Segons la filtració coneguda dijous, l'organisme internacional preveu que la banca hagi d'afegir unes provisions de 40.000 milions d'euros.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Això vol dir que les dues consultores no es desviaran gaire d'aquesta pauta. El comunicat del Banc d'Espanya també va revelar que en una segona fase les auditores Deloitte, PwC, Ernst & Young i KPMG hauran d'estudiar entitat per entitat i dictaminaran si han fet les provisions de manera correcta. En aquest cas, la data límit és el 31 de juliol. A partir d'aquí serà el Banc d'Espanya el que "analitzarà la informació fruit d'aquests treballs i comprovarà i exigirà, en el seu cas, les corresponents necessitats de capital i provisions de les entitats". En resum, els 14 bancs investigats hauran de preparar una nova fase de provisions que s'hauran d'afegir als més de 80.000 milions dels dos reials decrets d'aquest any del ministre d'Economia, Luis de Guindos.

MAFO admet errors

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez va pronunciar ahir el seu últim discurs. Va presentar l'informe anual del 2011 davant del consell de govern de l'organisme, en el qual va remarcar la feina que han fet les entitats financeres, que han integrat provisions per valor del 12% del PIB espanyol (120.000 milions) des de l'inici de la crisi el 2008.

Fernández Ordóñez, que va cobrar l'any passat un sou brut de 176.000 euros (el subgovernador, Javier Aríztegui, va rebre un salari més elevat, de 199.000 euros), segons l'informe anual presentat, va aprofitar la seva última compareixença per fer una defensa de la gestió, tot i que va reconèixer errors: "Tenir institucions reguladores i supervisores independents no garanteix de cap manera que no s'equivoquin".

Així, abans que diumenge deixi el càrrec i doni el relleu a Luis María Linde, l'encara governador va reivindicar més independència. Va afegir que és "urgent en el curt termini recuperar la confiança perduda" pels mercats financers, en una al·lusió a les crítiques rebudes fa dies del ministre Luis de Guindos sobre una pèrdua de prestigi del Banc d'Espanya. Fernández Ordóñez també va advertir sobre el futur quan va destacar que les administracions, les empreses i les famílies hauran de mantenir l'esforç per reduir els nivells d'endeutament.

stats