La banca espanyola avança cap a un nou oligopoli
Les fusions que s’esperen per al 2016 i la reducció de la competència inquieten algunes veus del sector
BarcelonaUn oligopoli, segons el diccionari, és una “forma de mercat caracteritzada per un grau de concentració elevat, és a dir, perquè un nombre petit d’empreses controlen una gran proporció de la producció”. Aquests mercats atempten contra els principis clàssics del liberalisme -com més competència, millor funciona- perquè l’oferta es veu limitada. A Espanya els exponents més clars d’oligopolis es troben en les telecomunicacions o l’energia, sectors que Manuel Pardos, president d’Adicae, qualifica de “Far West”.
Aquesta associació de consumidors no oculta la seva preocupació davant “el tsunami” que ve: la nova onada de fusions al sector bancari espanyol. Arran de la crisi, les grans entitats s’han reduït a Espanya de 50 a 14, en un procés traumàtic pel final del model de caixes i els rescats. I tot i que ja bufen aires de millora en l’economia, els bancs continuen ancorats en una dinàmica de poca rendibilitat. “Si els bancs guanyen el mateix amb més capital, vol dir que la rendibilitat de l’accionista cau”, explica Francesc Gibert, soci del sector financer de KPMG a Espanya. “Les fusions permeten un salt d’escala i, per tant, millorar l’eficiència”, afegeix. Gibert recorda que els moviments europeus contra la clàusula terra afegeixen “més pressió” a la necessitat de reduir despeses i millorar rendibilitat.
A la lògica econòmica s’afegeixen raons de pes: el Banc d’Espanya ho recomana i ho promou activament, i el mateix fa el Banc Central Europeu. Europa encara no ha superat el pànic de la crisi del 2008, quan va témer caure a l’abisme, i la recerca d’unes entitats més sanes i més ben capitalitzades no s’ha aturat encara. A Espanya, la traducció d’aquesta voluntat serà clara: hi ha consens que es passarà a set o vuit entitats en un procés que arrencarà el 2016.
La tesi dels bancs
La gran qüestió és si això és o no positiu per als clients. I les posicions estan enfrontades. La banca espanyola ho té clar i insisteix que unes entitats més sòlides i eficients podran abaixar preus, cosa que beneficiarà els consumidors. Així ho han repetit en els últims mesos les primeres espases d’un sector que veu a més en la tecnologia una font clara d’abaratiment de costos del qual es beneficiarà el client.
El professor de l’Iese Alfredo Pastor no veu tan clara aquesta lògica: “No crec gaire en les economies d’escala”, diu, en referència a les retallades que segueixen a les fusions. “I no em sembla que els grans bancs hagin de guanyar més que els petits”, afegeix Pastor, que recorda que van ser les entitats més grans les que van causar la crisi.
De manera diferent s’expressa el professor d’Esade Robert Tornabell. “No ho veig un problema per als clients”, diu, categòric. “Ho seria si encara es mantingués el negoci basat en les oficines, però les plataformes són ara els mòbils”, afirma. Segons explica aquest expert, els últims mesos són la prova que entre bancs hi ha competència de preus i afirma que, “encara que quedin menys bancs, la competència serà més alta”. De fet, Tornabell llança un auguri en aquest sentit: “La clàusula terra l’acabaran retirant tots per aquesta raó”.
Adicae, una de les associacions de defensa dels consumidors més importants de l’Estat, diu exactament el contrari. “Ho hem vist amb la concentració recent, amb què hem passat de 45 a 14 entitats”, diu Pardos, que critica que aquesta situació és “una transgressió dels principis liberals”. “No s’han rebaixat els preus: les comissions espanyoles són les més altes i en transparència no hi ha cap avenç”, lamenta.
Un llibre verd del consumidor
Adicae té absolutament assumit que la nova ronda de fusions es produirà. “Recordo que ens vam escandalitzar quan [el ministre d’Economia] Luis De Guindos va augurar en el seu dia que a Espanya quedarien vuit entitats”, afirma. El president de l’entitat creu que la voluntat europea en aquest sentit és clara i inevitable, i la prova és que la Comissió Europea treballa en l’elaboració d’un llibre verd sobre drets dels clients del sector. “Ens han demanat que hi col·laborem i la publicació és immediata”, afegeix.
Francesc Gibert, de KPMG, apunta, pel que fa als preus, que han baixat després de l’última ronda de fusions. “El marge en les hipoteques és ara més alt que abans de la crisi, però ha baixat en els últims anys”, explica. Aquest consultor afegeix que els preus “no depenen només de la competència” i que, ara per ara, amb molta liquiditat al mercat i voluntat d’ampliar la inversió, els preus han baixat. Gibert conclou que “per als consumidors és bo que hi hagi oferta, i, si els bancs no estan sans, no hi haurà aquesta oferta al mercat, com ja va passar durant la crisi”.
La nova ronda de consolidació sembla imparable i els grans del mercat espanyol, que ara en controlen un 60%, podrien pujar la proporció a més del 70%. Un oligopoli en tota regla que naixerà aplaudit pels reguladors i ambicionat pels bancs i en el qual hauran de trobar un lloc els drets dels consumidors. Pardos resumeix així el seu escepticisme: “Si estem en mans de pocs, pensar que productes i comissions s’abaratiran és creure en la bondat intrínseca dels bancs”.
