La banca vol els bons de la Generalitat
BarcelonaLa guerra del passiu es va acabar al gener, quan el Banc d'Espanya va recomanar a les entitats financeres que no oferissin un tipus d'interès superior a l'1,75% per als dipòsits a 12 mesos. La frontera es va situar en el 2,25% per als comptes de més de 24 mesos i del 2,75% a tres anys. No hi va haver cap circular de l'organisme regulador, però totes les entitats li van fer cas i en qüestió de dies van rebaixar les retribucions de fins al 4% que algunes entitats donaven per l'estalvi dels seus clients.
Però de tant en tant hi ha situacions que activen les alertes de totes les plantilles de les oficines bancàries. Aquests últims dies i la setmana que ve ben segur que molts dels usuaris que van comprar bons de la Generalitat fa un o dos anys han rebut o rebran una trucada, un missatge del banc on van tramitar els bons. El reclam és que entre ahir (a efectes pràctics es pagarà dilluns) i demà vencen dues de les emissions de bons minoristes que va fer la Generalitat i que es van acabar l'any passat amb l'entrada en escena del fons de liquiditat autonòmic (FLA) del govern espanyol. Precisament, serà el FLA, a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), qui farà efectiu demà mateix el pagament dels 2.491 milions d'euros dels bons, que es divideixen en 960 milions de l'emissió de l'abril del 2011 i 1.531 milions de la de fa just un any.
Pagar per sobre de la inflació
Fonts del sector van confirmar que totes les oficines estan avisades i han de procurar retenir el client, que en alguns casos només va anar a aquella oficina a tramitar els bons fins i tot sense ser-ne client. Es tracta, doncs, que no s'escapi aquest nou usuari potencial o bé fidelitzar el que ja és client, que és la situació més comuna. "El problema és que ara no podem oferir, ni de bon tros, els tipus d'interès que es pagaven pels bons, i que en totes les emissions van superar el 4%", va reconèixer un portaveu d'un banc. "Es tractaria, com a mínim, de pagar per sobre del que puja la inflació", va destacar un altre representant d'una entitat financera catalana, cosa que pot suposar una certa dificultat, tenint en compte les limitacions que imposa el Banc d'Espanya.
En funció del perfil de l'inversor, hi ha emissions de bons de grans empreses que poden ser atractives, i sempre hi ha la possibilitat de diversificar la inversió. El que ha millorat molt els últims mesos és la renda variable, la borsa. Tot i així, les mateixes fonts del sector van insistir: "Molts clients no volen aventures i llavors el que fem és estudiar el seu perfil inversor i els productes que ja tenen per completar la seva cartera".
El que és bàsic per a l'entitat financera és comprovar el grau d'implicació del client. En funció d'això hi ha algun banc que ofereix un 3% de tipus d'interès per una llibreta a termini de 12 mesos. "Són casos sempre puntuals, no es publiciten", van afegir els mateixos portaveus.
CaixaBank tramita 1.100 milions
Del total de venciments, CaixaBank suma tot sol el 44%, uns 1.100 milions. Segons va explicar l'entitat, les oficines tenen una "actitud proactiva". El ventall de possibilitats no deixa de ser ampli, entre termini fix tradicional, dipòsits estructurals, fons d'inversió (actualment és una de les opcions preferides, amb bones rendibilitats) i assegurances d'estalvi. També cal tenir presents les necessitats financeres, fiscals i l'edat del client per oferir un producte o un altre.
Les mencionades fonts financeres van argumentar que hi ha productes que sempre tenen èxit, com els dipòsits garantits amb un interès variable a tres anys i referenciats a l'Euríbor a 12 mesos, amb rendibilitats potencials del 4% anual i una de garantida de l'1% sempre que no es cancel·li anticipadament. És una manera tradicional de participar en l'evolució dels mercats financers, sense arriscar el capital. Per a clients de banca personal (els que tenen més diners dipositats o més fidelitat) també es fan propostes concretes, com un producte combinat d'un dipòsit a termini i un fons d'inversió no garantit, que busca una rendibilitat atractiva i una fiscalitat eficient.
