El Banc d'Espanya empitjora les previsions i calcula una caiguda del PIB del 10,5% el 2020

L'organisme allunya la recuperació fins al 2023 després de revisar els últims càlculs del juny

El Banc d'Espanya ha actualitzat a la baixa les seves previsions macroeconòmiques: preveu una caiguda del producte interior brut (PIB) espanyol de com a mínim el 10,5% l'any 2020. Aquest és l'escenari més optimista, que podria empitjorar fins a una davallada del 12,6% si la situació epidemiològica es complica.

A la pràctica el que ha passat és que el Banc d'Espanya ha constatat que l'escenari "de recuperació primerenca" que havia dissenyat al juny ja no es complirà. Fa tres mesos el banc central espanyol proposava una caiguda per al PIB amb una forquilla entre el 9% i l'11,6%. Els valors eren més baixos perquè encara no s'havien produït rebrots i s'estava observant una recuperació relativament veloç de l'activitat, un cop acabat el confinament dur. 

Ara bé, l'entitat també descarta el tercer escenari que va dissenyar al juny, quan, per curar-se en salut, va preveure una "recuperació molt lenta" i pessimista, amb una caiguda del PIB del 15,1%. 

El Banc d'Espanya preveu que l'atur s'enfili per sobre del 18% fins al 2021

L'organisme també es mostra negatiu pel que fa a la recuperació prevista per al 2021. Ara augura un rebot del PIB d'un mínim del 4,1% i un màxim del 7,3% l'any vinent, és a dir, també ha revisat a la baixa les últimes previsions, que eren del 7,7% al 9,1%.

A més, s'allunya l'escenari de normalització: el Banc d'Espanya creu que fins al 2022 no s'hauran recuperat els nivells previs a la crisi. L'entitat preveu que l'Estat tanqui aquell any amb un PIB entre un 2% i un 6% inferior al d'abans de la irrupció de la pandèmia. En canvi, al juny sí que creia que el 2022 –en l'escenari més optimista– ja es podria recuperar terreny perdut i el PIB seria un 0,6% superior als nivells previs a la pandèmia.

El Banc d'Espanya també empitjora les seves previsions pel que fa a l'atur: si al juny creia que la taxa es mantindria per sobre del 18% fins al 2021, ara calculen que s'allargarà un any més, fins al 2022, i això en l'escenari més benigne. Si l'evolució de l'economia empitjora, l'atur pujarà fins al 22% l'any que ve i es mantindrà per sobre del 20% el 2022.

El supervisor destaca que "les perspectives econòmiques en el curt i el mitjà terminis segueixen estant molt condicionades per l'evolució epidemiològica", un escenari que no agrada als economistes, perquè dota les previsions d'una "elevada incertesa". Això sí, els dos escenaris que plantegen, tant l'optimista com el pessimista, estan basats en la disponibilitat d'una vacuna (una "solució mèdica efectiva") després del segon trimestre del 2021.

L'escenari més positiu preveu "l'aparició de nous brots" que només necessitin "mesures de contenció d'àmbit limitat". Per exemple, en els àmbits de l'oci, l'hostaleria i el turisme. En canvi, la projecció pessimista es compliria si els nous brots fossin "més intensos", afectessin "els serveis en què la interacció social juga un paper important", però no requerissin mesures "tan estrictes i generalitzades" com les de l'inici de la pandèmia. 

Seguir amb els avals públics

"Cal estar oberts i disposats a l’ampliació dels avals públics", ha dit el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, que ha insistit que "cal mantenir els estímuls econòmics". Hernández de Cos, que dilluns va intervenir a la junta directiva de la CEOE, ha apuntat que "si bé a la zona euro es percep un repunt de l’economia", a Espanya la situació encara és "incompleta, parcial, fràgil i incerta". En aquest sentit, el governador de l’ens ha obert la porta a mantenir i prolongar mesures com els avals públics, per "sostenir empreses viables", ha matisat.

Sobre els ERTO, Hernández de Cos ha defensat que "no s’ha de tenir por" a prolongar la mesura "el temps que calgui", però amb "ajustos", ha dit. En aquest sentit, des del Banc d’Espanya no només s’apunta a focalitzar la mesura en sectors concrets, sinó també en empreses. "No totes les empreses d’un sector estan afectades de la mateixa manera", ha assegurat Hernández de Cos, que també ha insistit que els expedients no són la solució als "problemes estructurals" del mercat laboral a Espanya. El governador ha instat a revisar les reformes laborals per corregir la temporalitat i l’atur de llarga durada.