Els bancs paguen un 2,8% dels seus guanys
El 2016 van obtenir uns beneficis de 14.640 milions d’euros i en van abonar només 415
BarcelonaEl debat sobre la fiscalitat de les grans empreses ha reviscolat de la mà d’un nou govern central, el del PSOE, que planteja introduir novetats en la matèria. Hi ajudarà l’informe presentat aquest dimarts per l’Agència Tributària, que permet qüestionar de nou l’aportació fiscal que fan els bancs a l’erari públic.
Les dades fetes públiques per Hisenda referents al 2016 mostren xifres contundents. Aquell any, 40 entitats de crèdit van obtenir un benefici conjunt de 14.640 milions d’euros. Però els impostos que van pagar en concepte d’impost de societats van estar lluny dels 4.392 milions que haurien d’haver pagat si haguessin abonat exactament el 30% dels guanys, com marca la normativa en el sector financer.
Lluny d’això, els bancs van pagar aquell curs 415 milions d’euros, exactament un 2,8% dels beneficis. La diferència (3.977 milions d’euros) hauria servit per maquillar l’important dèficit en què va incórrer Espanya aquell any, del 4,3%, la pitjor dada del conjunt de països de la Unió Europea. Amb aquests 3.977 milions, el desviament pressupostari hauria sigut nou dècimes més petit.
Aquest càlcul, però, no és del tot precís: els impostos no s’han de calcular sobre els beneficis, sinó sobre la base imposable. I és aquí on entren en joc les peculiaritats de la fiscalitat financera: d’una banda, no es poden incloure a la base imposable els guanys obtinguts en altres països (per al Santander i el BBVA, els dos grans bancs espanyols, és una xifra significativa). També cal tenir en compte l’efecte positiu que té haver pagat impostos en anys de pèrdues, i, finalment, els beneficis fiscals de què gaudeixen els bancs, que acaben rebaixant la seva factura fiscal.
Les dades d’Hisenda tampoc són encoratjadores en aquest sentit. La base imposable d’aquestes 40 entitats financeres va caure aleshores dràsticament respecte als beneficis, i es va situar en 1.854 milions d’euros, vuit vegades menys que els guanys reals. Però ni tan sols sobre aquesta base les entitats van complir amb l’impost del 30%: els 415 milions abonats suposen que van pagar realment un tipus efectiu del 22,4%. Sobre el paper, les entitats de crèdit haurien hagut de pagar 556 milions d’euros, 141 milions d’euros més. I aquesta desviació es va produir en uns anys en què la banca mirava de girar full a la crisi i de recuperar la confiança de la societat.
Discriminació sectorial
En qualsevol cas, aquest 22,4% sobre la base imposable és la dada que el sector financer pot esgrimir en la seva defensa. Per sectors, només les asseguradores paguen més (un 23,3%), i queden netament per sobre de la indústria (15,9%), la construcció (19,7%) o els serveis socials i personals i d’oci (19,8%).
Ara bé, la comparació és menys positiva si es comparen els impostos pagats amb els beneficis obtinguts: el 2,8% abonat pels bancs és amb molta diferència la xifra més baixa de tot l’espectre econòmic. El sector del comerç i les comunicacions paga un 8,4%; el dels serveis socials i personals i d’oci, un 6,3%; el de la indústria, un 5,1%; i el de la construcció i el sector immobiliari, un 3,5%.
Les dades s’han conegut quan l’executiu de Pedro Sánchez estudia mesures com ara un nou impost al sector financer com un gravamen als beneficis obtinguts a l’estranger, o un nou impost de societats que fixi la tributació real mínima en el 15% per a les grans empreses.
