Un 10% del bancs de la zona euro suspenen els tests d'estrès del BCE

Les entitats amb problemes no posarien en risc el sector financer europeu

Gairebé un 10% dels bancs de la zona euro no han superat els tests d'estrès del Banc Central Europeu, ja que patirien problemes de capital. Tot i això, la mida reduïda d'aquestes entitats no posaria en perill el conjunt del sector bancari europeu, segons l'informe sobre les proves publicat aquest dimecres pel regulador monetari.

En total, el BCE calcula que els bancs que "experimentarien problemes" estarien per sota del 10% del total de 91 entitats analitzades, i sumarien un 2,8% del global d'actius. El fet que les entitats que tindrien problemes no acumulin ni un 3% dels actius bancaris fa que el BCE es mostri confiat en la solidesa de la indústria financera europea en conjunt, ja que els principals bancs podrien resistir una situació de crisi.

Els bancs tornen a presumir de solvència

Tot i això, l'autoritat monetària amplia fins al 26% el percentatge de bancs que no assolirien el mínim de capitalització requerit. El BCE no publicarà els resultats individualitzats per a cada banc.

Les proves d'estrès indiquen que la ràtio de capital dels bancs de l'eurozona cauria fins a l'11,2%, mentre que en els tests elaborats per l'autoritat bancària europea (EBA, en anglès) aquesta xifra era del 10,1%. Aquesta diferència es deu, segons el BCE, al fet que, en les condicions simulades pel banc central, les entitats perdrien un capital de 35.000 milions d'euros més que en els tests de l'EBA, però l'impacte seria més baix perquè també preveu una reducció de l'endeutament.

De fet, les proves d'estrès són una simulació macroeconòmica a partir de la qual el banc central analitza, basant-se en la situació financera de cada entitat, si podria resistir diversos escenaris de desacceleració o recessió. En aquest cas, les proves es van fer el 2017 i preveien una contracció de l'economia de la zona euro del 0,9% el 2018 i del 2% el 2019, mentre que incloïen un creixement del 0,5% el 2020. A més, el BCE també hi afegia altres variables, com ara un augment de la incertesa política a Europa, riscos de liquiditat de les empreses financeres que no són bancs –per exemple, fons d'inversió, asseguradores o fons de pensions–, increments de l'atur o problemes de sostenibilitat del deute privat a Europa.

Tenint en compte aquestes condicions, el BCE analitza com reaccionarien els bancs en relació amb el subministrament de crèdit a l'economia real, l'estructura de beneficis i com intentarien mantenir o augmentar els marges de beneficis en el seu negoci de préstecs.

Més continguts de