Els beneficis de Telefónica es desplomen un 66% per la reestructuració de la plantilla a Espanya

Les accions de la companyia cauen amb força a la borsa

Les alarmes s'han encès sobre Telefónica. La principal teleco espanyola va obtenir un benefici net de 1.142 milions d'euros el 2019, el que suposa un 65% menys que els 3.331 milions que va guanyar l'any 2018. La companyia es va afanyar a explicar que aquest descens es deu a diversos elements extraordinaris, principalment el Pla de Suspensió Individual d'Ocupació (PSI) dut a terme a Espanya el quart trimestre i els canvis en la seva filial de Mèxic.

Prejubilats de 53 anys per capgirar Telefónica

En un comunicat enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors aquest dijous, Telefónica detalla que el benefici net inclou uns impactes extraordinaris per valor de 2.432 milions d'euros, dels quals 1.614 milions d'euros corresponen a la provisió per despeses de reestructuració, registrats principalment a Espanya. Una provisió és una anotació comptable negativa per fer front a despeses que encara no s'han produït però que l'empresa haurà d'assumir en el futur.

Així mateix, també ha afectat negativament als resultats del 2019 la reversió d'actius per impostos diferits de la filial mexicana (454 milions d'euros), els impactes de la transformació del model operacional d'aquesta filial (275 milions d'euros) i el deteriorament del fons de comerç de Telefónica a l'Argentina (206 milions d'euros). Per contra, les plusvàlues i altres factors han sumat 117 milions d'euros.

Telefónica ven la seu de Barcelona per 150 milions d'euros

Com a conseqüència d'aquesta caiguda de beneficis, Telefónica va tenir una mala jornada en borsa que va arrossegar el conjunt de l'Íbex-35. L'empresa de telefonia va perdre un 3,8% i es va convertir en la pitjor del dia al selectiu espanyol, al qual va arrossegar a caure per primer cop aquesta setmana i a deixar-lo per sota dels 10.000 punts.

Els dubtes del sector

Els experts consultats per l'ARA han reiterat els dubtes que tenen sobre la figura de José María Álvarez-Pallete com a president de la companyia, la cinquena més gran d'Espanya en cotització.
L'any 2016, quan va substituir César Alierta, es va criticar el nomenament d'Álvarez-Pallete per a la companyia pel seu perfil de financer pur. Aquestes veus alertaven que un perfil sense visió comercial era poc recomanable en un moment de grans canvis en el sector i amb la companyia molt endeutada.

Aquesta preocupació es va redoblar amb el nomenament, l'any 2017, del conseller delegat, el català Àngel Vilá. Tot i que es destacava la seva vàlua professional i capacitat de treball, fonts del sector apuntaven d'ell que no era “un home de negoci, ni comercial, ni tecnològic, ni de productes, ni tampoc de direcció de persones”.