A la borsa, el cànnabis va cada cop més a l’alça

No s’ha vist res igual des dels últims temps de la llei seca als Estats Units, a principis dels anys 30. Llavors les destil·leries canadenques, que arran de la prohibició de l’alcohol legal al sud de la frontera ja havien guanyat molts diners, es preparaven per al final de les restriccions i un boom de vendes assegurat. El 17 d’octubre la venda directa de cànnabis va quedar legalitzada al Canadà, fet que oferia a les empreses productores de cànnabis unes certes opcions d’expandir el seu mercat interior i el potencial de capitalitzar-se a l’estranger.

Els mercats financers senten un cert vertigen davant d’aquest fet. Hi ha deu empreses vinculades al cànnabis que cotitzen en borses nord-americanes, i una onzena que estan tramitant l’entrada a la borsa; a les borses canadenques n’hi cotitzen unes quantes dotzenes, i moltíssimes més viuen de la venda directa. Dos fons que cotitzen a la borsa nord-americana cobreixen el sector: el Horizons Marijuana Life Sciences Index i l’ETFMG Alternative Harvest (el seu símbol, mj, o sigui, marihuana, és un de tants que reflecteix l’argot de la indústria del cànnabis). Els dos fons han augmentat el seu valor de capitalització prop d’un 66% des de mitjans d’agost. Distingir si tot això reflecteix la intoxicació del mercat o és l’inici d’un moviment de fons constitueix el centre d’un debat que no té res de relaxant.

Aquesta indústria, de moment, no té particularment res de lucratiu. Algunes de les 100 empreses relacionades amb el cànnabis monitoritzades per Bloomberg, el proveïdor de dades, guanyen diners. En conjunt, però, van perdre 200 milions de dòlars l’any passat. Els beneficis, en l’etapa de creixement d’una indústria, solen ser minsos. El mateix grup d’empreses té ingressos per un valor de només 2.500 milions de dòlars, i el seu valor combinat de mercat és de 76.000 milions de dòlars. Les empreses de béns de consum normalment cotitzen a dos o tres cops la seva facturació. El regulador de mercats més important dels Estats Units, la Comissió de Borses i Valors, va fer públic aquest setembre un estrany i alhora explícit avís sobre els riscos que comporten el “frau inversor i la manipulació del mercat”, parlant de les empreses de cànnabis que cotitzen en borsa.

Implícit en les altes valoracions hi ha l’anticipació d’un creixement extraordinàriament ràpid, en què les vendes passen dels canals il·legals actuals als legals. El Canadà n’és l’últim exemple i el més clar. Però hi ha altres països que s’ho estan pensant, també. A la web comercial Marijuana Business Daily es calcula que la demanda total de cànnabis per a usos recreatius als Estats Units, si es legalitzés plenament, seria d’uns 55.000 milions de dòlars, o aproximadament la meitat del volum del mercat cerveser del país. Ja hi ha 31 estats nord-americans que han declarat el cànnabis legal per a usos medicinals, i l’ús recreatiu està permès en vuit estats. No escassegen els projectes de llei al Congrés que en demanen l’extensió d’ús, i si als demòcrates els surten bé les coses a la meitat del mandat, les possibilitats que prosperin semblen bones.

Un potencial qüestionat

Les grans empreses hi veuen valor, en aquest mercat. L’octubre del 2017 Constellation Brands, els productors de la cervesa Corona Beer, van adquirir una participació del 9,9% d’una important empresa canadenca, Canopy Growth (el seu nom a la borsa és WEED, que en anglès vol dir herba ), valorant-la en uns 2.500 milions de dòlars canadencs (1.900 milions de dòlars dels Estats Units). Aquest agost va augmentar-hi la participació fins al 35% en una operació en què ja es valorava Canopy en 19.000 milions de dòlars canadencs. Malgrat un enorme repunt en el preu de les accions, el valor de mercat de Canopy està per sota dels 16.000 milions de dòlars canadencs, la qual cosa apunta a la possibilitat que els inversors s’ho miren tot amb un cert pessimisme (o que Constellation va pagar per sobre del valor). Es rumoreja que Diageo, Coca-Cola i Altria, el gegant tabaquer que abans coneixíem com a Philip Morris, estan valorant operacions amb algunes de les empreses més altament valorades.

Hi ha molta feina a fer, entre altres coses, estandarditzar els productes i desenvolupar-ne la distribució. Les empreses es poden dedicar a somiar nous productes per a nous usos, com per exemple la gestió del dolor i el tractament de problemes com ara l’insomni. Això encara transformaria més el principal grup d’usuaris del cànnabis, passant dels joves (un gran mercat ja existent) als més grans (un gran nou mercat). Les perspectives per a les empreses del cànnabis seran del tot atractives, però les accions borsàries, a diferència dels productes, no ajudaran gaire a calmar l’estrès.