BarcelonaEl dijous 24 d’octubre del 1929 la Borsa de Nova York va patir una abrupta caiguda del 7% que el dimarts 29 fregaria el 12% mentre es desencadenava el pànic a l’economia nord-americana i la malaltia s’encomanava arreu del món. El Crac del 29, viscut a l’índex Dow Jones, va obrir la porta a la crisi econòmica més profunda que havia conegut el món modern -la Gran Depressió- i va deixar una altra empremta en l’imaginari col·lectiu: la por secular als moviments dels mercats.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Nou dècades després d’aquells esdeveniments, els mercats acumulen jornades de pessimisme i nervis. La setmana passada va ser la pitjor de l’any per a l’Íbex-35. La jornada més negativa des de l’1 de gener va arribar en plena por d’un Brexit dur, mentre que l’escalfament de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina ha allargat les jornades en vermell. Els experts, però, qüestionen la importància d’aquestes variacions, especialment quan el percentatge de ciutadans amb diners en borsa voreja el 15%.
La caiguda no alarma
El Brexit i la guerra comercial porten el pessimisme als mercats
El Brexit es va votar el juny del 2016 i des d’aleshores ha sigut un dels grans maldecaps dels inversors. La situació s’ha agreujat amb la possibilitat cada cop més propera que la separació entre el Regne Unit i la UE sigui abrupta.
“Els mercats es dediquen a descomptar bones i males notícies, i si totes les dolentes es complissin tindríem una debacle, però arran del moviment del iuan ja s’ha vist que això no és tan greu”, explica Xavier Brun, responsable de renda variable de Trea AM. El secunda Xavier Puig, professor de la Universitat Pompeu Fabra: “La impressió és que quan es resolgui la guerra comercial farà una pujada espectacular”, explica. El també soci de Gesiuris AM explica que a la gestora s’han proposat “estar serens perquè quan aixequem la vista no veiem alternatives millors”, diu, en relació a les rendibilitats negatives de la renda fixa.
Pronòstics no exactes
La borsa anticipa situacions futures amb més o menys sort
La borsa es basa en les expectatives dels inversors, explica Brun, és a dir que compren i venen en funció de les conseqüències que preveuen que pot comportar una situació actual. Però la futurologia no és cap ciència, i sovint es cometen errors. “Estem vivint una revolució tecnològica que ha augmentat la mortalitat de les empreses i també un canvi en l’hegemonia mundial dels Estats Units a la Xina”, explica Brun. “Per això aquest termòmetre porta a errors”. Brun recorda que les caigudes dels índexs del 2012 i el 2013, abans que l’economia mundial es recuperés, proven que la borsa s’equivoca sovint.
Sense afectació al carrer
Només una de cada cinc persones té estalvis invertits en borsa
“Ara la gent està molt preocupada, però si demà la borsa s’enlaira molt, ni la seva feina, ni la seva empresa, ni el seu dia a dia es veuran afectats”, explica Puig. “De pujades i baixades n’hi ha cada dia -rebla Brun-, però una cosa és que el valor pugi o baixi per raons més o menys histèriques i una altra que això es materialitzi en diners”.
Els dos experts coincideixen que, amb temps i carteres diversificades, a la borsa s’hi guanya: “És molt més rendible que els bons. Si no, no es muntarien empreses”, diu Brun. “El més normal és que les empreses creïn valor”, afegeix Puig.
A qui sí que els pot preocupar més un sotrac borsari puntual és als inversors que hi tenen els estalvis. A Espanya les accions estan majoritàriament en mans d’inversors institucionals, i segons l’últim informe de Bolsas y Mercados, les famílies tenen només un 17% dels títols. Segons Inverco, el nombre d’inversors particulars no arriba als 6,2 milions de persones i entre tots tenen 109.000 milions d’euros, l’11% de la renda disponible de les famílies.
Les empreses, al marge
Les caigudes no suposen cap perjudici per a les companyies
“Als alumnes els hi pregunto cada any: ¿com afecta Telefónica el fet que baixi la seva acció?”, diu Xavier Puig. “De cap manera: no l’afecta”, respon el professor. I va més enllà: “Fa uns anys, Víctor Grífols va dir en un acte «que baixi o pugi la borsa m’importa un rave, jo ja sé com va la meva empresa»”, rememora.
En la mateixa línia, Xavier Brun comparteix que a les empreses no els afecta el que passi amb els seus valors als mercats. “Si tu et compres un Renault, temps després a Renault li és igual que et venguis el cotxe i a quin preu”, explica el també professor de l’UPF.
Les excepcions que hi ha en això són detalls: a una empresa la pot afectar la seva caiguda en borsa si té moltes accions en autocartera o també pel fet que el seu ràting crediciti es pot veure afectat de cara a demanar un préstec.
LES CLAUS
1. Què ha motivat les últimes turbulències a la borsa?
L’expectativa que finalment hi pugui haver un Brexit dur i que la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina no tingui una solució propera han escampat el pessimisme entre els inversors. Malgrat això, els experts minimitzen la importància d’aquesta caiguda i preveuen que hi pugui haver un fort rebot a les borses.
2. ¿Impacta la borsa en l’economia real?
Molt poc. Les empreses no es veuen afectades quan els seus títols cauen i els inversors no per força han de perdre diners quan això passa: la pèrdua o el guany només es materialitzen quan el tenidor es ven les seves accions, no abans. El que sí que és cert és que la borsa és un termòmetre -inexacte- de com ha d’evolucionar l’economia.
3. Quanta gent inverteix en borsa a Espanya?
Inverco calcula que no més de 6,2 milions de persones. Entre tots tenen uns 109.000 milions d’euros (l’11% de la renda de les famílies) i concentren el 17% dels títols, molt per sota dels inversors institucionals.
