MERCAT LABORAL

La bretxa salarial catalana és més gran que a Espanya

La diferència de sou entre homes i dones és d’un 25%

La bretxa salarial a Catalunya en funció del sexe és gairebé un punt més alta que al conjunt de l’Estat, segons un informe presentat ahir per la UGT amb motiu del Dia Europeu per la Igualtat Salarial que es commemora demà. Els salaris de les dones catalanes són de mitjana gairebé una quarta part (un 24,8%) més baixos que els dels homes. A l’Estat les treballadores cobren un 23,9% menys que els treballadors, el percentatge més alt des de fa cinc anys.

Tot i que la diferència entre sexes és més ampla a Catalunya, tant els homes com les dones catalanes cobren més que la mitjana espanyola. Els homes catalans tenen un sou brut anual de mitjana de 27.836 euros, davant del 25.682 de la mitjana espanyola; mentre que les dones a Catalunya guanyen 20.931 euros de mitjana, per 19.537 euros en el conjunt de l’Estat.

En el rànquing espanyol, Catalunya té la novena bretxa salarial més alta. Les diferències salarials més elevades es troben a Aragó (29,9%), Navarra (29,6%) i Cantàbria (28%). En canvi, a la part baixa de la graella hi ha les Illes Balears (16,7%), les Canàries (17%) i Extremadura (19,3%). Madrid (21,6%) també està per sota de la mitjana espanyola, perquè s’hi concentren treballadors amb remuneracions altes, amb independència del seu sexe.

Feina a temps parcial

En dades absolutes les dones catalanes cobren gairebé 6.905 euros menys que els homes. A l’Estat les dones treballadores guanyen de mitjana 6.144 euros menys que els homes. Catalunya, segons dades del sindicat, és la comunitat amb un nombre més gran de dones que treballen, amb 1,5 milions. Tot i això, la taxa d’ocupació femenina és la segona més alta (46,7%), superada per Madrid (48,5%).

Aïda Ruiz, directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany i coautora de l’estudi, va indicar que la “fesomia del mercat del treball” explica les diferències salarials entre sexes. En aquest sentit, va destacar que quatre de cada deu dones treballen a temps parcial. A l’Estat, el 33% de les dones treballen en aquesta modalitat, una taxa que s’ha incrementat amb la crisi, ja que el 2008 només eren un 21,9%.

Una altra raó de l’escletxa en les remuneracions és la presència “minoritària” de les dones en llocs de responsabilitat. L’altre factor determinant perquè les dones cobrin de mitjana un 24% menys que els homes és la “feminització” de determinats sectors, com ara els relacionats amb els serveis socials, amb sous més baixos.

Per sectors, l’escletxa salarial més alta es troba en feines de restauració i venda (31,6%). El sector del comerç és el sector en què treballen més dones a l’Estat. Dóna feina a més d’1,4 milions de treballadores, que pateixen una diferència salarial mitjana del 26,1% a tot l’Estat. Les feines d’hostaleria, segons dades de la UGT, són les més mal retribuïdes i en aquest sector el percentatge de treballadores és gairebé de la meitat.

La mida de les empreses també influeix en la bretxa salarial: a les pimes l’escletxa és del 26,2%, xifra que es redueix al 23,1% en les companyies de 50 a 199 treballadors. És per això que el secretari de moviments socials i igualtat de la UGT, David Papiol, creu que la “sindicalització”, més estesa a les grans empreses, afavoreix la reducció de les diferències salarials.

Més desigualtat amb l’edat

L’estructura productiva de Catalunya, amb predomini de la petita i la mitjana empresa, afavoreix la desigualtat retributiva, segons l’estudi. Al conjunt de l’Estat l’escletxa és gairebé un punt més baixa, del 22,5%. “M’han espantat força les diferències salarials en menors de 25 anys-17,3%-, perquè quan una jove acaba d’estudiar ja està patint la desigualtat”, va alertar Papiol. Per grups d’edat, la bretxa més gran es dóna entre les dones amb més de 45 anys (29,9%).

“La conciliació familiar té rostre de dona”, va raonar Aïda Ruiz, ja que la maternitat i la cura dels fills influeixen en el fet que les dones tinguin més feines temporals. A més, va remarcar el pes dels complements de feina en l’estructura retributiva: “No es valora de la mateixa manera el desgast físic de feines masculinitzades que el desgast psicològic”. Els complements d’antiguitat també “penalitzen” les dones, segons Ruiz, perquè la falta de corresponsabilitat en les tasques domèstiques fa que les dones estiguin disponibles menys temps al mercat laboral. “Una dona ha de treballar 16 mesos per guanyar el que cobra un home en un any”, va denunciar David Papiol.

En comparació amb Europa, la desigualtat a l’Estat és més alta. Les dones de la Unió Europea cobren de mitjana un 16,5% menys que els homes. La bretxa, adverteixen Papiol i Ruiz, és “un de tants indicadors” en què s’explicita la desigualtat entre homes i dones. “Si s’haguessin implantat polítiques de coresponsabilitat, la fotografia potser seria diferent”, rebla Ruiz.

Més continguts de