Economia 05/02/2020

Brussel·les planteja rebaixar les sancions per als incomplidors del dèficit

Obre la porta a relaxar les normes fiscals i promoure inversions verdes i sostenibles

Júlia Manresa
3 min
Valdis Dombrovskis i Paolo Gentiloni

Brussel·lesL'economia no acaba de rutllar i no està clar que alguns països de l'eurozona estiguin preparats per un altre sotrac. Itàlia arrossega un deute públic superior al 135% del seu PIB; Espanya el manté fregant el 100%, i el motor econòmic alemany pateix per no entrar en recessió. Davant aquesta situació, la nova Comissió Europea és conscient que "desafortunadament, el marc de normes fiscals no ha estat prou favorable al creixement econòmic", en paraules d'una alta font comunitària. Per això Brussel·les ha llançat aquest dimecres un procés de consulta pública que posa a revisió totes les normes europees de disciplina fiscal que han marcat les retallades després de la gran crisi del 2007.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Una renovada comissió europea que té en la cartera econòmica el socialista Paolo Gentiloni és conscient que cal revifar l'economia i fa temps que Europa rep avisos d'institucions com el Banc Central Europeu (BCE) o el Fons Monetari Internacional (FMI) perquè s'acompanyi el context de baixos tipus d'interès amb inversió pública. Però aquesta despesa només pot venir d'aquells països amb més coixí, és a dir els que tenen els comptes públics més sanejats (com Alemanya, els nòrdics o els Països Baixos): justament els més reticents també a relaxar les normes pressupostàries. Brussel·les és conscient que qualsevol proposta és política i que no hi ha unanimitat entre els Vint-i-set, i per això posa el debat sobre la taula, perquè els actors implicats hi diguin la seva.

Les normes de l'anomenat Pacte d'Estabilitat es van aprovar el 2011 i el 2013 i són les que fixen cotilles com ara un límit de dèficit públic del 3% i un endeutament públic que no ha de superar el 60% del PIB. Lligat al compliment d'aquestes normes es van fixar revisions periòdiques dels projectes de pressupostos dels estats membres i demandes de retallades en la despesa pública per exemple per als països amb massa desviament. També es van preveure sancions parcialment automàtiques, que poden anar des de la congelació d'ajuts europeus fins a multes equivalents al 0,2% del PIB per a aquells països que no fan prou cas a l'hora de rebaixar el dèficit.

Espanya és un dels països que ha estat a tocar d'haver de pagar aquestes multes però, finalment, malgrat els avisos recurrents, sempre se n'ha escapat. El cost polític d'aquestes sancions és massa elevat i és justament per això que Brussel·les planteja amb aquesta reforma la possibilitat de rebaixar-les, per fer-les políticament viables. Així ho han explicat aquest dimecres els dos comissaris econòmics de l'executiu d'Ursula Von der Leyen, Valdis Dombrovskis i Paolo Gentiloni. "Les polítiques econòmiques a Europa han d'abordar els reptes als quals ens enfrontem avui, que clarament no són els mateixos que fa una dècada. L'estabilitat es manté com un objectiu clau però hi ha la mateixa necessitat d'estimular el creixement i mobilitzar inversions immenses per lluitar contra el canvi climàtic", ha dit Gentiloni, admetent alhora que "la complexitat de les normes fa difícil d'explicar als ciutadans què diu Brussel·les".

I, més enllà de rebaixar les sancions, ¿com es poden relaxar les normes i estimular el creixement? Doncs en els cercles econòmics guanya cada vegada més pes la idea de deixar fora del comptador del dèficit inversions considerades verdes o sostenibles. El problema, però, és decidir què entra dins aquest paquet. "Hi ha espai per discutir si hi ha un tractament especial a les inversions verdes, però la literatura econòmica és molt diversa sobre la seva efectivitat. Quan altres països ho han intentat han discutit sobre quin tipus d'inversions s'han d'incloure: ¿educació, infraestructures?", apunten fonts comunitàries.

Brussel·les desmenteix el govern de Sánchez

Aquesta setmana fonts del govern de Pedro Sánchez presumien d'haver pactat uns nous objectius de dèficit amb Brussel·les que seran presentats divendres al Consell de Política Fiscal i Financera davant les comunitats autònomes. Aquest dimecres, però, la Comissió Europea ha desmentit que s'hagi assolit cap acord, bàsicament perquè ara que Espanya està per sota del 3% del dèficit no ha de pactar els objectius amb Brussel·les sinó que només ha d'avaluar l'esborrany pressupostari que encara no ha rebut.

stats