El segon bufet català, adquirit per una firma britànica

DWF paga més de 50 milions perquè Rousaud Costas Duran es converteixi en la seva filial a Espanya

La tendència es referma. Una altra gran empresa catalana s'ha afegit al llistat de les que han passat a estar en mans d'una companyia estrangera els últims anys: Rousaud Costas Duran (RCD),  el segon bufet d'advocats més important de Catalunya, es fusiona amb la firma global DWF, que l'ha comprat per 42 milions de lliures (uns 50,5 milions d'euros). Aquesta companyia britànica farà de l'empresa catalana la seva filial espanyola i la nova organització operarà amb la marca DWF-RCD. Malgrat que Adolf Rousaud i Ignasi Costas, fundadors i socis directors del bufet català, en deixen de ser els propietaris, tots dos han estat nomenats membres del comitè executiu per a l'Europa continental. Les firmes havien estat col·laborant "estretament" –assenyalen en un comunicat enviat aquest dimecres– en els últims mesos i finalment han decidit tirar endavant l'operació.

DWF, una firma amb més de 40 anys de trajectòria, és un dels líders del sector al Regne Unit. Hi treballen aproximadament 3.200 professionals i el març d'aquest mateix any es va convertir en el primer bufet que cotitza a la Borsa de Londres. Ara, amb aquesta operació, la companyia amplia la seva cobertura a 31 ubicacions a tot el món. A més, accedeix als mercats de Madrid, Barcelona i València (on RCD té oficines) i comença a preparar el terreny per fer el salt a Portugal i a l'Amèrica Llatina. A més, l'acord suposa, segons el comunicat fet públic aquest matí, "un pas endavant en la trajectòria de RCD", que els permetrà "continuar creixent i liderant projectes importants en el futur". I, en paral·lel, diuen, els facilita l'accés a nous serveis i capacitats per als seus clients i treballadors.

El segon bufet d'advocats de Catalunya per darrere de Cuatrecasas va néixer el 2003. Llavors disposaven de 10 professionals i de 3 àrees de pràctica i, segons van fer saber aquest dimecres, ara tenen més de 400 treballadors i més de 20 unitats. La seva base de clients, diuen, són tant  start-ups com grans multinacionals, i inclou els organismes públics. De fet, s'identifiquen com una de les principals firmes del país, i les últimes dades disponibles així ho confirmen: el març de l'any passat la companyia va superar Roca Junyent com a segon bufet d'advocats més important de Catalunya. La firma havia facturat 29,7 milions d'euros el 2017, un 80% més que cinc anys abans.

Un fenomen vinculat al cicle econòmic

A partir d'ara, però, haurà de créixer de la mà de DWF, opció similar a la triada per altres grans empreses catalanes. L'última, aquest mateix any: Pastas Gallo, que de ser una empresa familiar ha passat a estar en mans del fons d'inversió madrileny Proa Capital. Abans que ella ja ho havien fet Miquel Alimentació, Pans & Companys, Freixenet o Codorníu. La primera cavista va ser adquirida en un 50,7% pel grup alemany Henkell i la majoria d'accions de la segona estan en mans del fons nord-americà Carlyle. En el llistat també hi ha Pronovias, el propietari de la qual (Alberto Palatchi) va vendre's el 90% de la seva firma l' estiu del 2017; Abertis, comprada per ACS (de Florentino Pérez) i Atlantia (de la família Benetton); Cellnex, també propietat ara de la família Benetton; Gaes (comprada per Amplifon) i, per últim, Cirsa, empresa del joc creada per Manuel Lao i comprada pel fons nord-americà Blackstone.

Quan l’empresa catalana perd els accionistes catalans

"En els últims anys [el fenomen] s'ha accentuat, especialment perquè és una cosa que va lligada amb el cicle econòmic: quan hi ha anys d'expansió, els fons agafen cada vegada més risc i diversifiquen més", explica Albert Torroella, professor d'economia i empresa a la Universitat de Barcelona. "Això té a veure amb l'abundància de liquiditat que hi ha al mercat", afegeix. També al fet que els tipus d’interès fa temps que estan a tipus zero, cosa que afavoreix que la gent inverteixi en lloc de tenir els diners sense rendiment.

La compravenda d'empreses, insisteix, és una cosa natural dins del cicle econòmic, i que no només es dona de fora cap endins, sinó que moltes empreses catalanes també estan comprant companyies estrangeres. "La preocupació ve més pels fons, perquè quan compren una empresa tendeixen a deslocalitzar part de la producció cap a llocs més econòmics o reduir la plantilla per fer l'empresa més eficient", precisa Torroella. Codorníu, exemplifica, ja ho ha fet. " Probablement sigui l'últim any del cicle en què això passi: l'any vinent no crec que hi hagi tantes compres", vaticina el professor de la UB. "Si els mercats afluixen, la compravenda sempre baixa i si pugen una mica els tipus d'interès, això també es pot tallar", justifica.

Empreses catalanes en mans alienes

1. Freixenet

La primavera de l'any passat, el grup Henkell tancava un acord per adquirir el 50,7% de Freixenet. La companyia alemanya és la filial vitivinícola de Dr. Oetker i aquest mateix any ha anunciat que trasllada al seu país d'origen la producció de dos dels vins tranquils de l'empresa catalana.  

2. Codorníu

El grup cavista, tradicionalment vinculat a la família Raventós, està des del juny de l'any passat en mans del fons d'inversió nord-americà Carlyle, que en té la majoria accionarial. Mesos després de tancar l'acord, el fons va prescindir de mitja cúpula directiva de la companyia.

3. Abertis

En aquest cas, l'operació de canvi de mans es va culminar el desembre del 2018. Abertis va quedar sota control de la italiana Atlantia (dedicada al sector de les infraestructures i controlada per la família Benetton) i de la constructora ACS, presidida per Florentino Pérez. El maig d'aquell mateix any, l'empresari calculava que guanyaria un 35% més gràcies a aquesta adquisició.   

4. Cirsa

Després d'un temps explorant l'opció, Manuel Lao va anunciar la venda de l'imperi català del joc Cirsa a la gestora de fons d'inversió internacional Blackstone. L'operació, també del 2018, va ser la més gran d'una empresa catalana en els darrers temps: 2.400 milions d'euros, segons fonts coneixedores de l'operació. 

5. Pastas Gallo

Els germans Espona, fins fa uns mesos únics propietaris de Pastas Gallo, van vendre la companyia al grup d'inversió madrileny Proa Capital. Els antics propietaris s'hi van quedar, però, com a socis minoritaris i en aquest cas l'operació s'hauria tancat en 200 milions d'euros.