La calor i la falta de vent encareixen la llum

BarcelonaLa forta onada de calor dels últims dies, juntament amb el temps estable i amb molt poc vent, té una traducció directa per a la butxaca dels consumidors. Des de principis d’agost el preu de l’electricitat al mercat majorista està tocant màxims anuals. Per fer-se’n una idea, el preu mitjà del megawatt hora (MWh) aquest dimarts era a Espanya de 64,16 euros, quan el 7 d’agost de l’any passat es va pagar a 47,82 euros. És a dir, l’electricitat ahir al mercat majorista espanyol era un 47% més cara que fa un any.

Això és el preu majorista, però la repercussió directa en el consumidor es pot comprovar al simulador de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). El rebut per a una família tipus els set primers dies d’agost pujaria a 16,36 euros, mentre que el rebut dels mateixos dies de l’any passat quedaria en 14,50 euros, és a dir, un augment de quasi el 13%.

Aquest augment del rebut s’ha accentuat des de principis d’agost, però ja es va començar a notar al juliol, quan el rebut de l’electricitat per a una família tipus es va encarir un 2,2%. Així, el juliol es va convertir en el quart mes seguit d’increment del rebut de la llum, malgrat que en el conjunt de l’any el consumidor encara es veu afavorit pels baixos preus de la primavera. Això fa que la factura acumulada dels set primers mesos de l’any encara sigui un 0,6% inferior a la del mateix període de l’any passat.

La clau de l’encariment els últims mesos i, sobretot, al juliol i l’agost, és que ha augmentat l’ús de tecnologies cares, com el carbó o els cicles combinats de gas, i ha disminuït la producció hidràulica i, sobretot, eòlica. Així, en els set primers mesos de l’any l’eòlica ha aportat un 21% de l’energia consumida a l’Estat, segons les dades de Red Eléctrica, amb la qual cosa s’ha convertit en la primera font d’energia elèctrica per davant, fins i tot, de les nuclears, que han aportat el 20,8% de l’electricitat.

Però al mes de juliol, segons Red Eléctrica, l’eòlica només ha aportat el 12% de l’electricitat, per darrere de les nuclears (21,8%), el carbó (17%) i la hidràulica (14,6%). I els cicles combinats de gas al juliol van aportar l’11,1% de l’electricitat, quan en el conjunt de l’any només han aportat un 9,2%.

Rècord d’importació

El mes de juliol també s’ha caracteritzat per un fenomen que es va iniciar el 2016 i s’ha consolidat. Malgrat que la demanda elèctrica va baixar al juliol un 0,5% respecte al mateix mes de l’any anterior, i que Espanya té prou potència instal·lada per cobrir tota la demanda, les importacions d’electricitat van marcar un màxim mensual que no es produïa des de l’any 1990. Espanya va importar 1.888 gigawatts hora (GWh), segons Red Eléctrica. I en els primers set mesos del 2018 s’han importat 7.926 GWh, un 24% més que el mateix període de l’any passat i una xifra que ja suposa el 86% de totes les importacions d’electricitat de l’any passat.

Aquest fenomen crida l’atenció perquè Espanya podria generar tota l’electricitat que consumeix i, a més, fins al 2016 era un país exportador d’electricitat i, ara, n’importa. I això que l’Estat està lluny encara de tenir les interconnexions internacionals que hauria de tenir. Actualment disposa de vuit línies d’interconnexió amb França, Portugal i el Marroc, però la capacitat d’intercanvi d’electricitat amb altres països europeus és inferior al 5% de la capacitat instal·lada, quan Brussel·les recomana una capacitat del 10% el 2020 i del 15% el 2030.

Fonts del sector, com ja va apuntar l’any passat Unesa -la patronal de les grans elèctriques-, apunten que l’augment de la importació d’electricitat es produeix perquè a Espanya la generació elèctrica està gravada amb un impost del 7% i alguns operadors prefereixen importar l’electricitat que generar-ne amb tecnologies més cares.