PROCÉS SOBIRANISTA

Els canvis de seu no sortiran gratis

Els experts creuen que l’efecte psicològic per la marxa d’empreses malmetrà la confiança i l’economia

Colonial, SegurCaixa, Abertis, Cellnex, Torraspapel, GVC Gaesco, MRW. Al llarg de la tarda d’ahir seguia el degoteig d’empreses que anunciaven que treuen la seu social de Catalunya com a resposta a la situació política. Fonts jurídiques expliquen que els bufets d’advocats de la capital catalana estan fent l’agost, completament col·lapsats des de la setmana passada.

Però aquest boom dels despatxos i notaris no és una bona notícia per a l’economia catalana, almenys a curt termini. L’ARA ha contactat amb diversos experts per valorar el moviment que va iniciar la setmana passada el Banc Sabadell i que ha acabat liderant el grup La Caixa amb el trasllat de les seves participades. La conclusió, amb matisos, és clara: la decisió té una càrrega psicològica que afectarà la confiança, les decisions de compra i, en definitiva, l’economia.

El professor de l’Iese Alfredo Pastor assegura que “la confiança se’n ressentirà” i apunta que “els partidaris de la independència deixaran de creure el que els diguin els seus líders”. L’economista Jaume Llopis hi veu un cop psicològic que podria anar a més si en els pròxims dies s’acaba produint una aplicació de l’article 155, que suspengui l’autonomia de Catalunya. “Aleshores sí que hi podria haver pànic”, opina.

En la mateixa línia, l’economista Miquel Puig apunta que el trasllat de seus té un factor “simbòlic i psicològic”, mentre que Robert Tornabell, professor d’Esade, creu que “caldria una enquesta amb dades reals” per saber-ho.

Aturada en sec

Fonts del sector de l’automoció han explicat a l’ARA que han notat una abrupta caiguda de vendes en la primera setmana del mes d’octubre. Una altra veu del sector jurídic explica que les operacions de fusions i adquisicions s’han aturat en sec. Fins i tot les compres immobiliàries de family offices s’han aturat els últims deu dies. “No passa res si això s’allarga quatre setmanes, però si dura molt, com amb la crisi de l’Estatut, seria un desastre”, afegeix aquesta persona.

On hi ha unanimitat és en el fet que els dos bancs que van iniciar el moviment, CaixaBank i Sabadell, tenien una necessitat urgent de fer el moviment. “Entre dilluns i dijous al matí, l’acció del Sabadell havia caigut un 14%, i la de CaixaBank un 10%”, recorda Puig. “Havien de fer alguna cosa immediatament per aturar la sagnia, i movent la seu social tots dos bancs aconseguien, sense cost, llançar el missatge que, passés el que passés, seguirien a l’eurozona”, explica. En aquest mateix sentit, Tornabell explica que “si hi ha inseguretat jurídica, les accions cauen i arriba la retirada de dipòsits”.

Però deixant els bancs de banda, no queda clar quina justificació hi havia per traslladar la seu social d’empreses que no estan sota el paraigua del BCE. Tornabell justifica el cas de Gas Natural pel fet que és un sector molt regulat, en què els preus els fixa l’Estat, o el d’Abertis pel fet que està pendent d’una opa en la qual el govern central té un paper clau.

Miquel Puig hi afegeix un altre vessant. “Hi pot haver jugat un paper complementari el desig de semblar menys catalans en un clima de creixent antipatia a la resta d’Espanya; aquest segon factor pot haver sigut decisiu en el cas de la resta d’empreses del grup La Caixa”, afirma. En la mateixa línia, Jaume Llopis creu que el canvi de domicili és “un acte administratiu per evitar un possible parèntesi d’incertesa però també una mesura comercial per evitar un boicot a Espanya, però atenció, que a algú se li pot girar en contra a Catalunya”.

En aquest sentit, Tornabell advertia ahir que les dades apunten a un descens del consum de cava a la resta d’Espanya, en una reedició de “l’efecte Carod-Rovira”.

Una decisió política?

Llopis no té dubtes que la retirada de seus socials de les grans empreses és un intent d’influir en la situació política catalana, pendent avui d’una possible declaració unilateral d’independència. “Evidentment que ho és, és a fi i efecte que no es declari”, explica. Altres veus que no volen ser citades en aquest article comparteixen la mateixa opinió. Però Alfredo Pastor ho veu diferent. “No ho crec: alguns hi deuen haver tractat d’influir privadament des de fa temps, la majoria deuen haver callat; però aquest moviment és només una reacció defensiva”, sosté.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va ser ahir contundent en aquest punt: “El que fa que aquestes empreses marxin de Catalunya, que és una situació molt trista, és fonamentalment la irracionalitat, la radicalitat i la irresponsabilitat de les polítiques de la Generalitat”, segons informa Laia Forès.

Del que no hi ha dubte és que les cotitzacions de les empreses més castigades en els dies anteriors als anuncis de canvis de seu s’han recuperat, i, com apunta Tornabell, “les dades mostren que està arribant més diner de l’estranger”.

Puig desdramatitza aquests canvis, i recorda que “una seu social no és sinó una adreça postal; són closques buides, i moure-les no té cap impacte ni sobre la ciutat origen ni sobre la ciutat de destinació”. Amb tot, els notaris de la ciutat seguiran treballant avui a tota màquina mentre la Catalunya empresarial mira al Parlament.

Més continguts de