Les càpsules de cafè, Netflix i Spotify ja compten per calcular l'IPC

MadridEls hàbits de compra canvien en funció del cicle econòmic, les modes i l'aparició de nous productes. Per això, l'Insitut Nacional d'Estadística (INE) actualitza cada cinc anys la base dels productes amb què calcula l'índex de preus de consum (IPC). A partir del 15 de febrer, aquest índex també tindrà en compte productes que s'han convertit en habituals al cistell de la compra, com els serveis de vídeo i música en 'streaming', com ara Netflix o Spotify; les càpsules monodosi de cafè, com les de Nespresso; i també els jocs d'atzar. Per contra, deixaran de comptar en la base d'aquest indicador estadístic altres productes que han reduït el pes a la cistella de la compra, com ara el brandi, les càmeres de vídeo o el DVD.

Segons explica aquest dimecres l'INE en un comunicat, a partir d'aquest febrer, doncs, la cistella base de la compra que permet calcular l'IPC passarà a tenir 479 productes, menys que els 489 de l'any anterior. L'objectiu del servei espanyol d'estadística és millorar la representativitat d'aquest indicador, en funció de les tendències de mercat que s'observen en l'enquesta de pressupostos familiars (EPF). És per això que s'eliminen les productes que perden importància i s'hi inclouen els que comencen a guanyar pes en el consum diari.

Com es calcula l'IPC?

Aquest índex té en compte tots els productes de consum habitual. En aquesta actualització, segons explica l'INE, s'amplia el pes dels aliments i begudes no alcohòliques que passen a suposar el 19,7% de la despesa total que té en compte la base. A més, però, també augmenta un 9,1% la ponderació de begudes alcohòliques i tabac fins a representar un 3%. També creix el pes de la vivenda, fins al 13,3% del total i cau el que representa roba, calçat i parament de la llar, que compten un 12,5% a la base de càlcul. També augmenten d'importància la despesa mèdica de les llars, que representa un 4% de la despesa; oci i cultura, un 8,5%; comunicacions, un 3,6%, i ensenyament, un 1,68%. Per contra, el transport redueix el seu pes i passa a representar el 14,6% de la despesa total.

De fet, en vista de la nova tendència inflacionista de l'economia global europea, la setmana passada el govern espanyol va anunciar l'aprovació de la coneguda llei de desindexació, que té l'objectiu de desvincular de l'IPC les pensions o els serveis públics, entre d'altres. A més, aquest índex és el que els sindicats acostumen a fer servir com a base mínima per a la negociació col·lectiva per revisar els salaris. Fins a l'última reforma, també era l'índex que es feia servir per revaloritzar anualment les pensions. Ara, sindicats i oposició reclamen que les pensions tornin a revaloritzar-se en funció de l'IPC perquè els pensionistes no perdin poder adquisitiu de cara a la imminent pujada de preus.