Els càrrecs intermedis lideren la pèrdua salarial

BarcelonaLa rebaixa salarial que ha afectat Espanya des de l’inici de la crisi ha tingut uns efectes desiguals en cada estrat del mercat laboral. Els sous dels treballadors de les capes baixes i mitjanes han patit especialment aquesta retallada. En canvi, els directius han vist incrementat el seu poder adquisitiu des del 2007, ja que els seus salaris han crescut fins i tot més del que ho ha fet la inflació, segons conclou un estudi que ahir van presentar l’escola de negocis Eada i el grup Icsa.

La devaluació dels sous ha provocat un segon fenomen, ja que s’han escurçat les distàncies entre els empleats rasos i els comandaments intermedis de les empreses. De fet, els treballadors amb un càrrec intermedi són els que més salari han perdut. Entre ells i els empleats rasos s’ha donat una “igualació progressiva”. La conclusió és que el mercat és “cada vegada més dual entre els directius i la resta de treballadors”, segons el president d’Icsa i director de l’estudi, Ernesto Poveda.

El que ha passat, segons Poveda, és que aquests perfils amb sous més alts sense tenir categoria de directiu han anat perdent responsabilitats i funcions. L’estudi, que s’ha fet amb 80.000 dades salarials de tot l’Estat, conclou que depenent de l’empresa les tasques han passat a ser assumides per directius o bé les han transferit a treballadors d’estrats inferiors.

Un cop descomptada la inflació acumulada des de l’inici de la crisi, les dades corroboren que els més perjudicats han sigut els càrrecs intermedis, amb una pèrdua de quasi el 8% del poder adquisitiu que tenien el 2007 (vegeu el gràfic). Entre el gruix de treballadors assalariats, la capacitat de compra s’ha reduït en un 2%, mentre que la capa de directius és l’única que ha vist créixer el poder adquisitiu (un 1,64%, en concret) durant l’etapa de crisi.

Els catalans, als primers llocs

Els directius a Catalunya són dels més ben pagats d’Espanya, només per darrere de Madrid. Són les dues úniques comunitats on el sou mitjà entre aquest col·lectiu supera els 80.000 euros. La mitjana estatal se situava l’any passat en 78.840 euros. Pel que fa als càrrecs intermedis, Catalunya també ocupa el segon lloc en el rànquing de les comunitats, amb una mitjana de 38.700 euros davant dels 36.600 de la mitjana a Espanya.

Pel que fa als empleats rasos, els catalans perden posicions i se situen per darrere de Navarra, Madrid i el País Basc. De mitjana, un empleat va cobrar a Catalunya 22.773 euros l’any passat, per sota dels 25.000 euros de Navarra o dels 23.300 a Madrid, per exemple. La mitjana de remuneració a Espanya va ser de 21.751 euros.

Per sectors, la banca i les assegurances van erigir-se com a baluards amb els millors sous del mercat, seguits de la indústria, que també ha resistit millor que la mitjana la reducció salarial. A l’altre costat de la balança, en canvi, hi ha el comerç i el sector turístic, que ofereixen els llocs de treball amb més mala remuneració. Les diferències salarials oscil·len entre els 80.900 euros que cobra de mitjana un directiu de la banca (4.500 euros més que el 2007) i els 17.000 euros anuals de mitjana que rep la baula més feble del mercat laboral: un empleat del sector comerç o el turisme.

Premi per les reestructuracions

Malgrat patir menys, les cúpules empresarials també han viscut retallades en alguns àmbits, segons l’estudi. Els sous dels directors generals han baixat un 18%, en molts casos per no haver aconseguit els objectius de facturació i beneficis marcats. Així, han retallat distàncies amb un altre col·lectiu que sí que ha millorat el sou: els directors de recursos humans. Segons Poveda, l’èxit de les reestructuracions de plantilla de moltes companyies per retallar costos ha sigut premiat amb un increment mitjà del 22% en la retribució dels que estaven al capdavant d’aquestes àrees.

El director de l’estudi va reconèixer la “rigidesa” retributiva que encara predomina a les empreses i va apostar per un model més flexible en què els càrrecs intermedis comparteixin responsabilitat amb els directius. “Hem de canviar el paradigma i passar a una coresponsabilitat intel·ligent entre feina, persones i empreses”, va dir, i va apostar perquè cadascú rebi en funció del que aporti a l’empresa.

Jordi Costa, professor d’Eada, va proposar un sistema de remuneracions a Espanya que viri cada cop més cap a models d’altres països europeus, que tenen més en compte factors com la consecució dels objectius o les competències que demostra cada treballador, i que de vegades estan infravalorades.