Tres de cada quatre catalans paguen més IRPF que la resta d'espanyols

Tots aquells que ingressen 30.000 euros o menys paguen més aquí que a la resta de comunitats

DANI CORDERO / ÀLEX FONT MANTÉ

Tres de cada quatre catalans paguen més IRPF del que abona una persona amb els mateixos ingressos que visqui en una altra comunitat autònoma. En concret, les persones que ingressen 30.000 euros o menys paguen més IRPF a Catalunya, segons un informe del Consell General d’Economistes presentat aquest dilluns. El 76% dels catalans estan en aquesta forquilla d’ingressos (vegeu el gràfic que acompanya aquest article), de manera que la immensa majoria tributen més que no ho fan la resta d’espanyols.

Per agafar un cas determinat:un contribuent català de classe mitjana (amb uns ingressos anuals de 30.000 euros) paga de mitjana 273 euros més que un madrileny en la mateixa situació econòmica. Les dades, extretes de l’informe 'Panorama de fiscalitat autonòmica i foral 2018', confirmen que Catalunya compta amb una fiscalitat més dura que la resta de comunitats per a les classes baixes o mitjanes.

En canvi, els catalans que tenen uns ingressos de 30.000 euros o més no estan entre els que més tributen d’Espanya. En la franja alta de rendes són els extremenys els que més tributen en els trams mitjans-alts (45.000 i 70.000 euros). Un català que cobra 45.000 euros paga 171 euros menys en IRPF que un extremeny d’aquest mateix nivell d’ingressos, per exemple. En aquest sentit, la comunitat amb els tipus més alts per a les rendes altes (específicament, per a aquelles persones que ingressen 90.000 euros o més) és el País Valencià.

El president del Consell General d’Economistes, Valentí Pich, ha afirmat que a Catalunya hi ha els tipus més alts de l’impost de la renda sobre la població amb els ingressos més baixos (16.000 i 20.000), cosa que l'ha portat a afirmar que “no és una bona carta de presentació que hi hagi tants impostos”, alhora que ha lamentat “l’opacitat” per conèixer la recaptació d’un impost.

La pesada càrrega fiscal que han de suportar les classes baixes a Catalunya va ser l’epicentre d’una picabaralla en el si del Govern durant la legislatura passada, quan ERC (amb el suport de la CUP) es va posicionar a favor de rebaixar els tipus que paguen les classes baixes i, alhora, compensar-ho elevant els tipus a les rendes altes per no perdre recaptació. 

Aquesta disputa es va saldar amb la promesa del president Carles Puigdemont d’abaixar l’IRPF a les rendes més baixes, segons va dir el maig del 2016 durant una de les trobades anuals del Cercle d’Economia. A diferència del que pretenia ERC, però, Puigdemont va dir que la baixada de tipus a les rendes baixes es faria sense apujar-los a les més altes. Finalment, però, quan el novembre d’aquell mateix any la Generalitat va presentar el projecte de pressupostos la rebaixa de l’IRPF va quedar aparcada.

La Generalitat té capacitat normativa sobre la meitat de l’IRPF, que és la que acaba ingressant. L’altra meitat està controlada pel ministeri d’Hisenda.

Pich també ha assenyalat que, tot i que Catalunya és la comunitat amb més impostos propis (un total de 18), són “poc efectius”. El Consell General d’Economistes ja ha sigut crític en altres ocasions amb la proliferació d’aquest tipus de tributs, que la Generalitat sovint ha creat per intentar augmentar la recaptació davant les restriccions financeres. Els impostos propis representen per a les autonomies només el 2,2% de la recaptació tributària. En el cas de Catalunya, aquest percentatge creix lleugerament, fins al 3,2%. 

Més continguts de