Un ‘coach’ sense cognoms al club més gran de Catalunya

BarcelonaRamon Masià no presentava ahir la seva candidatura a la Cambra de Barcelona. Ja ho va fer de forma prematura el novembre del 2017, molt abans que aquestes eleccions es convertissin en les més concorregudes de la història de la institució. Tot i així, la presentació del llibre Anem per feina va ser l’oportunitat per deixar clar que aquell antic lema pujolista també és part del seu programa: “Català és aquell qui viu i treballa a Catalunya”. Amb les mateixes paraules es va expressar, abans que Masià prengués el protagonisme, Ramon Cobos, el director del programa C’mon de la candidatura. “No podíem ser només els catalans de sempre”, va dir convençut.

És per això que entre els assistents a l’acte en un dels salons revestits de daurat del Cercle Artístic de Barcelona hi havia una delegació extensa dels empresaris (i mitjans de comunicació) de la comunitat pakistanesa de la ciutat. Entre els 40 candidats que l’advocat i economista ha hagut de presentar perquè s’accepti la seva candidatura també hi ha Saqib Tahir i Jin Hao, els presidents de les principals associacions de ciutadans del Pakistan i la Xina a Barcelona.

“Jo conec una mica el teu país”, va dir un assistent, ja amb la copa de cava a la mà, a l’empresari xinès. Ell li va respondre sorneguer: “Però hi has estat?” Com recorda al llibre que ahir servia d’excusa per refrescar el programa, els orígens més remots de la Cambra es remunten als consolats de mar, institucions portuàries i mercantils que aleshores es defensaven més de pirates sarraïns que de regulacions desfavorables. “La casa dels empresaris té una qualitat que no té cap altra institució”, va afirmar Masià. Com ha deixat clar i té molt en compte la seva campanya, a la Cambra tots i cadascun dels vots compten. A les eleccions hi estan cridats tots els empresaris, independentment que paguin o no les quotes. “Ni el Barça té 400.000 socis”, va dir contundent.

Masià és el candidat que ha tingut més temps per preparar-se, però també el que ha hagut de patir més pels noms que queien de la llista a causa dels compromisos professionals. A la presentació no hi havia l’ex director general de Bimbo, Xavier Argenté (que dona suport a la candidatura, però com a col·laborador), però sí l’escriptora Asha Miró o Joan Carles Calbet, el president de l’associació de comerciants RetailCat.

Malgrat ser un dels candidats de la cursa electoral amb un peu a la Cambra -té seient al ple des del 2002-, Masià va criticar que els “cognoms” encara siguin el més important en les candidatures. Amb tot, la dedicatòria del seu llibre va per a qui el va introduir a les organitzacions empresarials. Masià va ser el responsable de la candidatura del seu oncle, Antoni Negre, el 1998, a les mateixes eleccions que ara aspira a guanyar.

L’excepció mil·lennial

“Empresaritzar la Cambra”. La proclama de campanya de Masià no ha canviat des del novembre del 2017 i ahir el candidat va tornar a defensar que a la institució hi cal més un coach que un empresari de l’Íbex-35. “Ja no tenim un pagament que caigui del cel, hem de donar serveis útils per a les petites empreses”, va dir sobre la necessitat de fer créixer els ingressos després de la sacsejada del canvi de model.

L’elevada mitjana d’edat dels assistents la rebaixaven una mica Pau Vila i Roger Medina, membres del think tank Catalans Lliures, abanderat al país de les bondats de l’economia digital. Però això no va evitar que Masià s’unís a les crítiques d’altres candidats -com el mateix Carles Tusquets- pel fet que les eleccions es facin a través del sistema de vot electrònic. “Hem de garantir que no hi hagi una tupinada”, va dir el corredor de fons de la campanya electoral a la Cambra.