INDÚSTRIA

Un còctel de química, turisme i instal·lacions controvertides

Tarragona aporta més riquesa per càpita que cap altra demarcació catalana amb un model ara qüestionat

A Reus va tocar la grossa de Nadal i Tarragona té una sort diferent: té tots els números per rebre les indústries i infraestructures que ningú vol al costat de casa seva, però que aporten inversions, llocs de feina i contraprestacions que no surten a les estadístiques, com ara el pagament de concerts de les festes majors. Tant és així que la Canonja, un municipi de menys de 6.000 habitants independitzat de Tarragona l’any 2010, compta amb un pressupost municipal de 12,8 milions d’euros. Un 80% del polígon petroquímic sud és al seu terme i això reporta uns 8 milions d’euros per a les arques municipals tot i que, fins a l’any 2025, encara s’haurà de repartir els impostos amb Tarragona.

Més enllà de la segona química d’Europa, la demarcació concentra una refineria entre el Morell i la Pobla de Mafumet, un pantalà on descarreguen petroliers a la vista dels turistes des de la platja de la Pineda, una monoboia mar endins on operen els superpetroliers, un port amb un Moll de la Química on atraquen vaixells de 16 metres de calat, trens de mercaderies perilloses, les tres úniques centrals nuclears de Catalunya a Ascó i Vandellòs, l’única incineradora de residus especials d’Espanya a Constantí, l’única plataforma petroliera d’Espanya (a uns 45 quilòmetres del delta de l’Ebre), la concentració més alta de parcs eòlics -la Terra Alta és la comarca que en té més a Catalunya-, un macroabocador que Riba-roja tramita enmig d’un fort rebuig i la plataforma Castor, el polèmic dipòsit de gas natural entre Amposta i Vinaròs, de futur encara incert.

Els sindicats alerten que la feina precària ha arribat també al sector químic

Un ecosistema industrial que conviu amb un potent sector turístic, concentrat sobretot a la Costa Daurada, "de manera exemplar", diu Juan Gallardo, cap d’estudis de la patronal Cepta (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona).

La convivència, obligada en un territori petit, es veu a simple vista. El Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona destaca quatre paisatges singulars: els avellaners, els garrofers, la plana del litoral... i les químiques.

PortAventura ha encaixat en aquest skyline farcit de xemeneies de més de 130 metres el Shambala, la muntanya russa més alta d’Europa (112 metres), o l’Hurakan Condor, una torre de caiguda lliure de 100 metres. Segons Gallardo, Tarragona lidera el PIB per càpita de Catalunya, amb 29.724 euros -per davant del de Barcelona, amb 28.862 euros-, encara que la renda sigui inferior, gràcies al potent sector industrial, que aporta un 26% al PIB, 4 punts més que la mitjana catalana i 9 més que l’espanyola. Els serveis -sobretot el turisme- aporten dues terceres parts de la riquesa de Tarragona.

El nombre de creueristes a Tarragona es dispara en tres anys

Són dos motors econòmics que s’han disputat un territori de menys de 110 quilòmetres quadrats fins que un pla director va posar-hi ordre. Només fa 15 anys que està prohibida qualsevol activitat residencial o turística a menys de 500 metres de les químiques. L’explosió mortal d’Iqoxe fa avui incomprensible que aquesta franja de seguretat rebés una allau d’al·legacions en contra.

L’equilibri entre els dos sectors ha costat molt d’aconseguir i el president de la Cepta, Antoni Belmonte, creu que "no es trencarà" perquè "és un model molt consolidat".

En la comparació entre els dos sectors, la química tradicionalment ha exhibit múscul de feina de qualitat, estable i ben pagada davant de la temporalitat i els salaris més baixos del turisme. Però Iqoxe ha desfermat les crítiques sindicals sobre l’empitjorament de les condicions laborals del sector, que suma més de 4.000 llocs de feina directes i 6.000 d’indirectes.

L’odissea de Tarragona per frenar l’atur

El secretari general de la UGT a Tarragona, Joan Llort, posa el focus en les empreses multiservei com a cavall de Troia de la precarització. "Tenen convenis propis, fora dels convenis col·lectius sectorials, i això redueix molt els salaris". Les multiserveis ja operen al sector químic, sobretot pel que fa als subcontractes de manteniment “en una activitat en què la seguretat hauria de ser prioritària per damunt dels costos”, denuncia Llort.

La UGT ha de decidir dijous si se suma a la vaga de 24 hores convocada per CCOO per la primera quinzena de febrer. El secretari general d’Indústria de Catalunya d’aquest sindicat, José Antonio Hernández, fa una crida a "millorar els plans d’emergència i la seguretat" i a "poder participar en les investigacions dels accidents laborals".

“No perilla l'equilibri en l'economia de Tarragona"

Antoni Belmonte, president de la patronal CEPTA

1. Hi haurà un abans i un desprès de l’explosió?

El primer que hem de tenir clar és que el risc zero no existeix, que les químiques formen part de la nostra economia i del nostre entorn i que un accident és un accident. Abans de res hem de saber les causes per saber com actuar. Ara també hem de ser conscients que hi haurà molta rumorologia. No és plat de bon gust per a ningú, però primer s’han d’aclarir els fets.

2. Els sindicats denuncien que hi ha hagut precarització.

Caldrà analitzar bé els fets. Els equips d’emergència encara no han acabat les seves tasques i ara cal ser molt prudent. Els accidents d’aquest tipus mai són per una sola causa, sinó una cadena d’errors, i caldrà veure què ha passat.

3. ¿L’explosió pot trencar l’equilibri entre el sector químic i el turisme i penalitzar les inversions a la zona?

Els dos grans motors econòmics que tenim a les comarques de Tarragona són un model molt consolidat, molt madur. Ara per ara no tenim cap informació que indiqui que perilla aquest equilibri entre tots dos sectors. Pel que fa a les inversions, a Tarragona ja fa temps que van amb menys alegria que a la resta de Catalunya.