El comerç relleva la construcció com a sector amb més fallides

BarcelonaLa crisi financera va fer esclatar la bombolla de la construcció a Catalunya. Des del cataclisme econòmic l’aportació del sector sobre el PIB del país s’ha reduït a la meitat (d’un 10,5% el 2008 fins al 4,4% actual, segons l’Idescat). La situació va arribar fins a l’extrem que moltes de les grans empreses immobiliàries del territori es van declarar en concurs de creditors. Alguns dels casos més mediàtics a escala catalana van ser els d’Habitat i Renta Corporación (que van aconseguir superar-lo), però altres gegants a escala espanyola van caure. És el cas de Reyal Urbis, que va entrar en liquidació i que, actualment, encapçala la llista de morosos d’Hisenda amb un deute que supera els 360 milions d’euros. De fet, la construcció era el sector en què més concursos es declaraven ara fa deu anys. Però avui el panorama ha canviat.

Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 37% dels concursos de creditors registrats l’any 2008 corresponien a empreses immobiliàries. En aquell moment les companyies industrials i energètiques suposaven el 25%, mentre que les empreses dedicades al comerç representaven un 17% del total. No obstant això, les últimes xifres publicades per l’INE mostren un canvi de tendència. Actualment el sector que més concursos de creditors protagonitza en l’àmbit empresarial és el comerç (un 27% del total), mentre que la construcció (17%) i la indústria (16%) han passat a ocupar la segona i tercera posició, respectivament.

Aquest canvi de tendència té una clara explicació. “Moltes de les compres s’han traslladat a internet; el comerç tradicional pateix un problema estructural”, comenta José García-Montalvo, professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra. Una bona prova d’això va ser el descens pràcticament ininterromput en les vendes del comerç minorista a Catalunya entre el 2011 i el 2013. La variació interanual dels últims anys respecte a la facturació del petit comerç ha crescut, però no prou per compensar el descens dels exercicis més negres des de l’esclat de la crisi econòmica.

Sigui com sigui, el nombre de concursos de creditors al país s’ha anat reduint des del 2013. Llavors l’INE va registrar 1.807 suspensions de pagament a Catalunya, una quantitat que el 2017 es va rebaixar a 790.

Els concursos individuals, a l’alça

Si bé la xifra de concursos de creditors sol·licitats per les empreses ha caigut, el nombre de persones físiques que han optat per aquest recurs ha augmentat dràsticament. Segons l’estadística de procediment concursal recollida per l’INE, les famílies que l’han demanat durant aquest tercer trimestre han augmentat un 70% respecte al mateix període de l’any anterior. En aquest cas les dades fan referència a tot Espanya. De fet, el nombre de particulars que s’han declarat en concurs de creditors no ha fet sinó créixer des que es va aprovar la llei de segona oportunitat l’any 2015, que facilitava aquests tràmits a escala individual.

Els experts auguren que cada vegada més gent s’acollirà a aquesta normativa. Malgrat tot, apunten que encara cal fer un exercici social. Raphael Nagel, president de la Fundació Nagel -una institució sense ànim de lucre que proporciona educació financera i econòmica bàsica-, apunta que “encara s’ha d’eliminar l’estigma que el concurs és un fracàs personal”. En la mateixa línia s’expressava recentment la jutge mercantil Bárbara Córdoba durant la presentació del llibre Visión concursal : “La gent sovint triga a presentar un concurs perquè intenta salvar l’empresa o els seus comptes”.