FINANCES PÚBLIQUES
Economia 25/03/2018

El concert elevaria un 5% el PIB català i generaria 200.000 ocupats

Un estudi del Consell General d’Economistes sosté també que el PIB espanyol perdria una dècima

Júlia Manresa
3 min
El concert elevaria un 5% el PIB català i generaria 200.000 ocupats

MadridQuè passaria si Catalunya tingués un concert econòmic com el del País Basc? Són pocs els economistes que s’han atrevit a fer el càlcul fins ara. Tampoc el departament d’Economia de la Generalitat en té cap estimació. Però amb el debat de la reforma del sistema de finançament sobre la taula, el Consell General de Col·legis d’Economistes espanyol ha elaborat recentment un informe en què sí que preveu aquest escenari. Segons els seus càlculs, amb un règim foral com el basc Catalunya passaria de tenir un dèficit fiscal de quasi 10.000 milions a un superàvit fiscal de 10.400 milions, i el seu PIB també augmentaria un 5,2%. Això sí, el mateix informe destaca que això seria a costa de l’empobriment proporcional de la resta de comunitats i de la pèrdua d’una dècima del PIB espanyol.

D’on surt aquest càlcul? Julián Pérez García, un dels autors de l’informe i professor d’economia de la Universitat Autònoma de Madrid, pren com a referència les dades d’Hisenda que situen el dèficit fiscal català del 2014 en 9.842 milions, un 5% del seu PIB (segons el càlcul que es faci, la xifra creix per sobre del 8%), i calcula l’impacte de redistribució de la riquesa que tindria un concert català en funció dels fluxos de demanda i producció entre comunitats autònomes, és a dir, del volum de compra i venda de béns i serveis entre autonomies i els nivells de consum en cadascuna d’elles.

“Catalunya veuria augmentada la seva renda aproximadament en deu punts, mentre que la resta de regions perdrien proporcionalment la mateixa quantitat, ja que és un procés de redistribució”, diu el professor Pérez García. En termes d’ocupació, segons aquest estudi, Catalunya guanyaria prop de 202.000 llocs de treball, mentre que el conjunt de l’Estat en perdria més de 32.500 i perdria una dècima del seu PIB.

Però encara s’hi ha d’afegir un altre impacte indirecte: “Com que els ciutadans de Catalunya tindrien més renda disponible, consumirien més productes, tant de la mateixa regió com de la resta, mentre que la resta de regions farien el contrari”. Segons l’autor de l’informe, aquest impacte indirecte seria negatiu per a Catalunya, perquè vendria menys a la resta d’Espanya, però positiu per a la resta de comunitats, que no absorbirien tant dèficit.

Les objeccions

Però l’informe no té en compte més factors, només els patrons de comerç i consum. Segons Ángel de la Fuente, expert en finançament autonòmic pròxim a Cristóbal Montoro, caldrien més dades per estimar el “xoc”, perquè “suposen que la composició del consum de cada territori es mantindria constant”. Però d’entrada ja puntualitza que convertir el dèficit de Catalunya en superàvit suposa convertir el superàvit de la resta en dèficit, fet que considera una mena de “subvenció als rics” contrària a la solidaritat entre regions.

Per al catedràtic Guillem López Casasnovas “l’informe assumeix que rebaixar el dèficit fiscal empitjora la balança comercial de Catalunya per la menor importació que farien les comunitats que empitjorin la seva situació, tot i que això és discutible perquè hi podria haver un procés de substitució de les exportacions catalanes més encara cap a fora d’Espanya”. A més, aquest expert recorda que, “d’acord amb els càlculs de la Generalitat, el dèficit fiscal seria del 8,4%”.

Els experts coincideixen a admetre que l’informe és il·lustratiu però que no aprofundeix en l’impacte global, se’n faci la lectura política que se’n faci. El que sí que constata és l’existència d’un infrafinançament a Catalunya -que també es dona en altres comunitats-, sobre el qual alertava la mateixa Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) fa unes setmanes a la comissió del Congrés sobre la modernització de l’estat autonòmic: “Espanya vol jugar la lliga dels països descentralitzats però s’ha de millorar el sistema”, va afirmar el seu president, José Luis Escrivá.

LES CLAUS

1. Quina diferència hi ha entre el concert econòmic i el sistema de la resta de comunitats?

El País Basc gestiona i recapta 24 tributs de manera concertada. Aporta a l’Estat en funció de la seva riquesa. En canvi, la resta de comunitats reben uns ingressos de l’Estat en funció de les seves necessitats. El pagament de la quota és una mena de lloguer pels serveis no transferits.

2. Per què difereixen el càlcul del dèficit fiscal de l’Estat i el de la Generalitat?

Segons Hisenda, el dèficit fiscal català és de 10.000 milions. El ministeri fa un càlcul basat en el model de flux de benefici, que reparteix entre totes les comunitats despeses que no es fan al seu territori (un cas paradigmàtic és el Museu del Prado). La Generalitat fa aquest càlcul, però també el de flux monetari, que calcula com a despeses en una comunitat només les que es fan en el seu territori. En aquest cas, el dèficit és de 16.500 milions.

stats