Publicitat
Publicitat

El conflicte polític també ressona entre els empleats de CaixaBank

Els treballadors de l'entitat van arribar a tallar la Diagonal després de l'1-O

La notícia va córrer com la pólvora i semblava difícil de creure. El dilluns 2 d’octubre, l’endemà de la violenta actuació policial per reprimir el referèndum, treballadors de CaixaBank s’unien a la crida per sortir al carrer a les 12 del migdia. Ho van fer, en efecte, i van tallar l’avinguda Diagonal, en una acció de protesta a la qual costa trobar un precedent.

Les imatges van córrer i també van arribar als treballadors de CaixaBank de fora de Catalunya. I l’onada d’indignació d’aquests últims va ser immediata: “Ho van criticar moltíssim”, recorda Joan Maria Terribas, de la Federació d’Estalvi de Catalunya. El cert és que en aquestes oficines del primer banc català a Espanya es produeix una situació inversa a la de Catalunya: si aquí es convenç els clients de la catalanitat del banc, fora del Principat es recorda l’aposta per Espanya del banc que lidera Jordi Gual. I aquest doble discurs -en un banc que públicament no es posiciona i demana diàleg- va implosionar en difondre’s les imatges del tall de la Diagonal.

“A fora, a les oficines, hem d’escoltar atacs furibunds de clients unionistes, i hi ha un ambient de paranoia increïble”, explica. Aquest ambient és el que va fer que s’interpretés aquesta protesta com un acte prosobiranista. “El que havia passat l’1-O era prou greu perquè els treballadors diguessin que havia sigut intolerable, però a fora es va llegir molt malament”, diu Terribas.

Aquest clima de confrontació explica el mesuradíssim comunicat intern que va fer CaixaBank l’endemà, el dia de l’aturada general. El banc hi afirmava que “respecta” els drets de vaga i manifestació dels seus treballadors però recordava que “l’únic objectiu” de l’entitat és “protegir els interessos dels clients, accionistes i treballadors”.

Tot plegat mostra que el conflicte polític també ha arribat a les dues torres de la Diagonal on tenen la seu central CaixaBank i la Fundació La Caixa. “Per descomptat que aquí hi ha molts independentistes, alguns s’han trobat votant l’1-O, però fan el possible perquè internament no se sàpiga”, explica Terribas. “En això hi ha por”, afegeix.

Una altra font sindical que prefereix l’anonimat constata que “el tema nacional és de vísceres” i que a CaixaBank s’està vivint “malament aquí i allà”. “Hi ha molts fronts, a tot arreu”, afegeix aquesta veu.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT