Els contractistes diuen que sense peatges la xarxa de carreteres no es podrà mantenir

El president de la CCOC dubta que l'Estat pugui complir totes les promeses d'inversió a Catalunya

El president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, ha proposat avui alguna mena de peatge per poder fer front al manteniment de les vies d'alta capacitat, tant les autopistes que aviat acabaran la seva concessió com les autovies de la xarxa de l'Estat.

Segons Llansó, la fi del peatge aquest mateix any de l'AP-1 a Burgos o el rescat per part de l'Estat de les radials de Madrid -avui Foment s'ha fet càrrec de l'AP-4- és un bon moment per començar a implementar un sistema que faci viable el manteniment de les vies.

Llansó ha explicat que la proposta segueix els paràmetres de les directives en el sentit del pagament per ús i el principi que qui contamina paga. Segons ha dit, l'actual xarxa d'autovies de l'Estat té un dèficit de manteniment d'uns 5.000 milions d'euros a tot l'Estat, uns 500 milions a Catalunya.

Per això, la proposta de la CCOC consistiria en el fet que l'Estat, directament o a través d'empreses privades que anessin a concurs públic, cobrés un peatge per pagar el manteniment. Si es fes en concessió, l'empresa adjudicatària hauria de pagar un cànon anual amb el qual es podrien pagar les obres de manteniment.

Llansó s'ha mostrat contrari a un sistema de vinyeta universal, com el que proposava la Generalitat, de pagar un fix anual o una tarifa plana i poder circular per totes les vies. Per al president de la Cambra, el sistema ha de basar-se en l'ús que en faci cada vehicle i ser igual a tot Espanya.

Segons ha dit, això no significa mantenir barreres de peatge, ja que la tecnologia permet cobrar aquest peatges -que en el cas de les actuals autopistes de pagament podria ser del voltant del 20% de la seva tarifa actual- mitjançant solucions tecnològiques com la lectura de matrícules o la geolocalització a través del mòbil.

Caiguda de la inversió

El president de la CCOC ha repassat les xifres de licitació d'obra pública a Catalunya el 2017, que va acabar amb un augment del 5,3% fins als 1.690 milions d'euros, gràcies a l'impuls de les administracions locals, cosa que atribueix al fet que el 2019 hi ha eleccions municipals. No obstant això, la licitació per part de l'Estat va caure un 23%, descens que ha qualificat de "dramàtic".

La licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya cau un 23% el 2017

El dramatisme augmenta si es té en compte la inversió real i no només la licitació: segons ha explicat, amb dades del primer semestre del 2017 la liquidació d'obres de l'Estat a Catalunya era de només el 13,1% del que s'havia pressupostat. A més, ha recordat que la inversió de l'Estat a Catalunya, segons la promesa de 4.200 milions en quatre anys, denominada 'pluja de milions', que va fer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el passat mes de març, hauria de pujar a 1.050 milions anuals, quan aquest any només s'han licitat 218 milions.

Credibilitat del ministre

Llansó ha indicat que per al 2018 preveu que la licitació pública total a Catalunya repeteixi les xifres del 2017, al voltant de 1.700 milions, amb una activitat més intensa dels ajuntaments per la proximitat de les eleccions però afectada per la incertesa a la Generalitat per la falta de Govern i a l'Estat per no tenir aprovats pressupostos. En aquest sentit, ha dit que la xifra total hauria de ser d'uns 5.000 milions, per complir amb la mitjana europea de destinar-hi el 2,2% del PIB.

La situació fa dubtar al president de la CCOC que el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, pugui complir totes les promeses que ha fet en els últims viatges a Catalunya, amb anuncis com la represa de les obres de l'estació de La Sagrera, les inversions per ampliar els aeroports del Prat i de Girona, els accessos al port de Barcelona i la cobertura de vies a municipis com Montcada i l'Hospitalet, entre d'altres.

"Si no hi ha pressupost no es pot licitar ni fer anualitats", ha dit Llansó, que, malgrat tot, assegura que creu que el ministre "és conscient que l'Estat ha d'invertir a Catalunya". Però Llansó ha recordat que hi ha un problema de "credibilitat" en les promeses de l'Estat i "tot el que diu [el ministre] és difícil que es compleixi".

Més continguts de