IMMOBILIARI
Economia 04/03/2017

Els contractes de lloguer de tres anys empenyen els preus a l’alça

Barcelona té 205.000 pisos de lloguer, un terç menys que fa 50 anys

Xavier Grau
3 min
Un ciutadà passant per davant d’un edifici a l’Eixample, el districte on més es van encarir els preus del lloguer a Barcelona l’any passat (+10%).

BarcelonaEl boom que està vivint el preu del lloguer té diversos factors, i un dels menys explicats cal buscar-lo en l’última reforma de la llei d’arrendaments urbans (LAU) que va fer el govern de Mariano Rajoy el 2013, i que permet fer contractes que siguin de només tres anys de durada. Així ho defensa el secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, que ahir va explicar que els contractes curts provoquen més rotació en el mercat i, com que els preus pugen, els nous contractes creixen ràpidament. Segons Sala, l’augment de preus que s’ha començat a notar el 2016 es veurà encara més accentuat el 2017. “La rotació en un moment de recuperació de l’economia pot provocar un repunt dels preus”, sentenciava.

Així evolucionen els preus a Barcelona, barri per barri

Aquest factor s’entrelliga amb un altre. El 1985 el 75% de les propietats en lloguer eren verticals (edificis sencers) i ara només ho són el 25%, mentre que la resta són pisos de petits propietaris, segons va explicar el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Ràfols. Això provoca la dispersió dels pisos de lloguer, cosa que encara és un altre factor d’encariment, en la seva opinió. Darío Fontseré, director executiu de la immobiliària Calvet, ho explicava a l’ARA: “Els tres anys de termini del contracte de lloguer només van a favor del petit propietari, que només busca el preu”.

Precisament ahir l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va publicar l’informe amb els preus del lloguer residencial. A Barcelona el preu es va disparar un 9% el 2016 i es va situar de mitjana en 801,3 euros mensuals. El districte on es van encarir més va ser l’Eixample, on van pujar un 10,3%, mentre que on la pujada va ser menor va ser a Sant Andreu, d’un 5,6%. Tot i això, els preus més alts són els de Sarrià-Sant Gervasi, amb una mitjana mensual de 1.144,7 euros, i les Corts, amb 985,9 euros, mentre que el preu més barat es va registrar a Nou Barris, amb 561,1 euros.

Anàlisi amb dades oficials

En el conjunt de Catalunya, el preu del lloguer es va situar de mitjana en 595,7 euros, amb un augment del 6,8%. L’estudi s’ha fet amb l’anàlisi de les fiances dipositades a l’Incasòl d’un total de 142.714 contractes de lloguer. La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va defensar la validesa de les dades de la Generalitat enfront d’altres estudis, assegurant que el 90% dels nous contractes de lloguer es registren a l’Incasòl i, en canvi, els portals immobiliaris que fan estudis es basen en els preus d’oferta, no en contractes signats, i amb una mostra molt inferior, ja que el que té més pisos a Barcelona no supera els 6.500 en total. Segons la Generalitat, mentre que els preus a Catalunya han pujat un 6,8%, el nombre de nous contractes només ha augmentat un 0,7%. A Barcelona, els contractes només han pujat un 3,8% tot i que els preus s’han disparat per sobre del 9%.

Joan Ràfols va atribuir l’augment de preus a la caiguda de l’oferta. Barcelona, va dir, tenia el 1960 uns 300.000 pisos de lloguer, quan el 2011 –que es va fer l’últim cens– eren 205.000 habitatges. “El mercat estret provoca l’increment de preus”, va reblar, a més d’indicar que en alguns barris també hi influeixen fenòmens com el lloguer turístic. Malgrat que el preu de lloguer de mitjana a Barcelona és de 801 euros, segons l’economista Agustí Jové, autor de l’informe, més de la meitat dels pisos es lloguen per sota dels 750 euros i la superfície mitjana se situa en els 70 metres quadrats.

stats