CONDICIONS LABORALS

Precarietat laboral a l'administració: 250 contractes en set anys treballant per a l'Institut Català d'Oncologia

L'ICO, obligat a incorporar una treballadora a qui va fer un contracte cada 10 dies durant set anys, fins que es va quedar embarassada i va deixar de trucar-la

La precarietat laboral s’estén fins i tot als contractes amb l’administració pública. La justícia ha obligat l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a readmetre i indemnitzar amb 6.000 euros una treballadora que va signar 250 contractes temporals amb aquesta institució pública sanitària durant els últims set anys (l’equivalent a un contracte nou cada 10 dies) i a qui va deixar de contractar en saber que estava embarassada. La sentència es va fer pública la setmana passada.

Es tracta del cas d’una auxiliar d’infermeria del centre que era a la llista de suplents acreditades. Segons la sentència, 11 d’aquests 250 contractes estan en frau de llei perquè no justifiquen correctament per què són temporals. D’aquesta manera, els advocats del Col·lectiu Ronda que han portat el cas han pogut demostrar que la concatenació de contractes ocultava la substitució d’un lloc de treball permanent i no eventual. A més, que la fi dels contractes coincideixi amb l’embaràs de la treballadora ho converteix –automàticament– en una discriminació i anul·la l’acomiadament.

Espanya, líder en precarietat laboral segons l'OIT

“Ha de quedar molt clar que l’embaràs és un fet inherent a ser dona, per tant, acomiadar-te per quedar-te embarassada és una discriminació: t’estan fent fora pel fet de ser dona”, argumenta Quim Español, advocat del Col·lectiu Ronda. L’advocada Àfrica Ortiz afegeix: “Això va ser determinant, però si no hagués estat embarassada es tractaria igualment d’un acomiadament improcedent, perquè l’administració va fer contractes en frau de llei”.

Una pràctica “habitual”

La directora de recursos humans de l’ICO, Ana Sedano, assegura que acaten la sentència. “El jutge considera que la nostra relació amb la treballadora era indefinida no-fixa”, admet Sedano, que justifica l’acomiadament: “El nostre protocol protegeix les dones embarassades i obliga a reubicar-les perquè no estiguin en contacte amb substàncies químiques o radiacions. Si no es pot fer se suspèn la relació laboral. En aquest cas, però, la treballadora no va ser informada que tenia una mútua a la seva disposició, perquè el dia que va comunicar l’embaràs no tenia cap contracte vigent”. El centre, simplement, va deixar de trucar-li en aquell moment.

L’ICO té 158 persones més en aquesta llista de suplents que van concatenant contractes temporals i assegura que 'seguirà contractant suplents de la mateixa manera que ho ha fet fins ara'

El cas, a més, no és aïllat. Fonts del sector sanitari asseguren a l’ARA que aquesta pràctica de contractació és habitual, tant ara com abans de la crisi. De fet, l’ICO té actualment 158 persones més en aquesta llista de suplents, amb les mateixes condicions laborals. “Segur que hi ha més casos, és una pràctica sistemàtica”, avisen els advocats. La directora de recursos humans de l’ICO també admet que encadenar contractes és una “pràctica habitual i estesa” a tot el sector de la sanitat pública: “250 contractes semblen molts quan s’està fora del sector, però la plantilla té descansos no programats que s’han de cobrir”, diu Sedano. “ El problema són les condicions: molts no fan vacances, fan més hores que un treballador fix i no saben quant cobraran cada mes”, insisteixen els advocats.

Aquesta sentència, doncs, obre la porta a la possibilitat que més treballadors en la mateixa situació revisin i denunciïn els seus contractes si són irregulars. I no només en aquesta institució, sinó també en altres centres del sector públic que fan servir llistes de suplents, com a l’educació o als mitjans de comunicació públics.

Des del departament de Governació admeten a l’ARA que la situació ha empitjorat els últims sis anys i ha provocat que s’acumulin més contractes temporals dels que seria desitjable: “Durant aquests anys no hi havia diners i, a més, hi ha una llei bàsica estatal que ens impedeix convocar oposicions. En un altre context moltes d’aquestes persones ja haurien aconseguit plaça de funcionari”, assegura Meritxell Masó, secretària d’Administració i Funció Pública. Masó recorda també que la Generalitat té previst convocar 7.000 places noves quan s’aprovin els pressupostos, de les quals 2.500 seran al sector sanitari.

Mentrestant –i malgrat aquesta sentència–, la directora de recursos humans de l’ICO manté que la institució “seguirà contractant suplents de la mateixa manera que ho ha fet fins ara” per cobrir les baixes imprevistes i donar atenció als pacients. Això sí, admet que els podrien arribar més denúncies particulars i que hauran de “revisar els protocols perquè no es tornin a repetir les irregularitats”, explica Sedano.

La conselleria de Governació admet que “l’administració no pot permetre que es facin contractes en frau de llei” i que supervisaran què ha passat en aquest cas. Tot i això, assumeixen que acumular contractes temporals és l’única manera que té la funció pública per mantenir els nivells d’atenció als ciutadans.

Discriminació a l’administració

L’advocat del Col·lectiu Ronda Quim Español, en canvi, manté que l’administració “no pot complir amb una llei a base de saltar-se les altres, com la de l’Estatut dels Treballadors”. “Acomiadar una treballadora embarassada –insisteix– és tan o més greu que incomplir els pressupostos; calen més mecanismes de regulació en la contractació pública”. El Col·lectiu Ronda també recorda a l’administració que aquesta precarietat es perpetua durant tota la vida, perquè la temporalitat i les interrupcions en les cotitzacions comporten després problemes per cobrar l’atur i la pensió.

LES CLAUS

1. Què diu la sentència contra l’Institut Català d’Oncologia?

El jutge no posa en dubte la concatenació de contractes temporals, però considera que 11 dels 250 que va signar aquesta treballadora estan en frau de llei perquè no argumenten per què són temporals. Per això considera que l’ICO estava cobrint una plaça indefinida no-fixa. A més, la treballadora estava embarassada i això anul·la l’acomiadament, obliga a readmetre-la i a indemnitzar-la.

2. Què denuncia el Col·lectiu Ronda?

Els advocats asseguren que el cas d’aquesta treballadora no és aïllat i que l’administració pública s’escuda en les retallades per cobrir amb treball precari i en frau de llei places que haurien de ser fixes. Per això reclamen més control a les contractacions públiques.

3. Com es defensa la Generalitat?

L’ICO i Governació -que gestiona la funció pública- asseguren que la impossibilitat de convocar oposicions obliga a cobrir les baixes amb treballadors temporals. Ara bé, les fonts consultades asseguren que això ja es feia abans de la crisi, però, en tot cas, l’administració admet que la situació ha empitjorat els últims anys.

Més continguts de