Els contractistes demanen crear un consell que doni transparència a l'obra pública

Mostren preocupació per les ofertes amb preus massa baixos que presenten les empreses en els concursos d'obra pública

El president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, ha dit aquest dijous que cal crear un consell assessor d'infraestructures que prioritzi les obres més importants, cosa que transmetria un "missatge de transparència absoluta a l'opinió pública".

Durant la presentació de l'informe del sector de la construcció del 2016, Llansó ha dit que fa dos anys que demanen a la Generalitat la creació d'aquest consell assessor d'infraestructures i que, en aquest moment, en el qual "tot està molt complicat, amb demandes i judicis", es necessita "més transparència". "Tenim un sector estigmatitzat injustament", s'ha lamentat Llansó, que ha afegit "que sembla que és el culpable de moltes coses i el causant de tota la crisi".

Llansó ha defensat que un consell d'aquest tipus no limitaria el marge de l'acció política si, per exemple, fos un organisme els dictàmens del qual no fossin vinculants. De fet, el president de la CCOC ja té els seus candidats a dirigir aquest organisme: com a president, Paco Gutiérrez, que va liderar la construcció de la T-1 del Prat, i el secretari seria Salvador Guillermo, de la patronal Foment. La resta fins a arribar als 14 membres serien reconeguts professionals i acadèmics.

Per a Llansó, aquest consell hauria de ser l'embrió de la futura Agència d'Infraestructures de Catalunya, que més endavant podria incorporar també membres del ministeri de Foment o de l'Ajuntament de Barcelona, i que podria dependre del Parlament.

Llansó ha reconegut que és difícil que els polítics acceptin un organisme d'aquest tipus, però creu que seria molt positiu amb vista a l'opinió pública i seria el primer pas per a un nou model de gestió de les infraestructures que els contractistes reclamen des de fa un parell d'anys, i que aposta per la planificació a llarg termini desvinculada dels cicles electorals.

Ofertes a la baixa

D'altra banda, el president dels contractistes d'obra també ha mostrat la preocupació perquè en moltes licitacions s'imposa com a principal criteri l'econòmic, amb ofertes a la baixa com a mínim exagerades que aixequen "suspicàcies" entre la població.

Segons Llansó, en els últims 40 anys el 90% de les ofertes d'obra pública a Espanya s'han fet per sota del preu i ha indicat que això ha de canviar. El president dels contractistes ha celebrant que el ministre Íñigo de la Serna ha anunciat límits en els plecs de condicions per evitar ofertes temeràries, en línia amb les mesures que ja ha pres la Generalitat.

Segons les seves dades, el 2016 la baixa mitjana de les ofertes respecte al preu inicial fixat per l'administració corresponent va ser del 21,6%, amb un pic màxim del 26% en les obres licitades per l'Estat i un 24% per a obres civils.

La fi del cicle electoral torna a fer caure els concursos d’obra públicaLlansó ha fet balanç de la licitació d'obra pública a Catalunya el 2016. En conjunt la licitació d'obra pública va caure un 2%. L'administració de l'Estat va presentar una caiguda de la licitació de l'11%; la Generalitat, del 5%, mentre que les licitacions de les administracions locals van augmentar un 6%. En aquest sentit, ha lamentat que els últims sis anys la licitació d'obra pública a Catalunya es mou entorn dels 1.000 milions d'euros, un 20% de la que era el 2008.

Segons dades de la CCOC, la crisi del sector ha provocat la destrucció de 250.000 llocs de treball directes des del 2007, la desaparició del 54% de les empreses i la caiguda de la licitació d'obra pública un 86% entre el 2008 i el 2016. Per això, ha insistit a reclamar que la licitació d'obra pública sigui regular, estable i sostinguda en el temps i estigui indexada a un percentatge del PIB, a l'entorn del 2,2%, cosa que suposaria una inversió d'uns 5.000 milions a l'any a Catalunya.

Segons Llansó, la inversió pública a l'eurozona durant el 2016 va ser del 2,6% del PIB, mentre que a Espanya va arribar al 2,1% i, a Catalunya, encara que no n'hi ha dades oficials, és bastant inferior. Ha criticat que a Espanya i Catalunya el 52% del descens del dèficit públic l'ha suportat la construcció, i ha assegurat que el sector veu amb preocupació com aquesta falta d'inversió s'està estenent al manteniment de les infraestructures, ja que el dèficit acumulat a la xarxa estatal de carreteres arriba als 6.500 milions.

Per al 2017, les perspectives són que serà un any "dolent" respecte a la licitació de l'obra pública a Catalunya, encara que espera un "cert repunt" de la licitació municipal, per les eleccions del 2019, i de l'obra privada.

Més continguts de