L'economia catalana necessita agafar múscul

En conversa amb Antoni Bassas, el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat de Catalunya, Lluís Juncà Pujol, afirma que, des del punt de vista econòmic, els reptes que ha generat la pandèmia són, en part, els mateixos que ja teníem fixats anteriorment

L'impacte de la pandèmia del covid-19 ha sigut molt greu en l'àmbit sanitari i social, però també en l'àmbit econòmic. Les xifres macroeconòmiques a nivell mundial així ho demostren, com també ho posen de manifest les recents dades de l'Enquesta de Població Activa o afirmacions com les procedents de la Reserva Federal dels Estats Units, que asseguren que l'economia "està en mans del virus". En conversa amb Antoni Bassas, el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat de Catalunya, Lluís Juncà Pujol, afirma que, des del punt de vista econòmic, els reptes que ha generat la pandèmia són, en part, els mateixos que ja teníem fixats anteriorment, "com ara intentar reformular els tres principals sectors del país, que tenen un pes gegant en l'economia catalana: l'agroalimentari, el turisme i la indústria de l'automoció". "Ocupen centenars de milers de persones i des de fa temps viuen una necessitat de reformular-se que el coronavirus ha accentuat. Hem d'aconseguir trobar la fórmula perquè siguin competitius en 3 o 5 anys". Més enllà d'aquesta mirada a mitjà termini, però, Juncà precisa que "des del 2010, les direccions de moltes empreses ja estaven mirant com reinventar-se en un món volàtil, incert, complex i ambigu com el que vivim". "El que ha fet la pandèmia és posar-nos de ple en aquest món i, segurament, la millor recepta és acceptar que en els pròxims anys seguirà sent així i que hem d'aconseguir sentir-nos còmodes en aquesta incertesa com a manera de viure i governar". Fàcil de dir però no de fer.

L'aposta per una empresa innovadora i sostenible

Com s'ha d'afrontar, doncs, el període de reconstrucció econòmica postpandèmia? Lluís Juncà explica que el primer pas passa per un pla de recuperació econòmica i de protecció social, que ja ha rebut una injecció de 2.700 milions però que preveu en conjunt una inversió de 30.000 milions "que s'invertiran en tot de projectes orientats en base als objectius de desenvolupament sostenible, posant èmfasi en la indústria de més valor afegit i amb més futur". "A curt termini ajudem totes les empreses i autònoms que estan passant dificultats, però hem de poder ajudar especialment els que tenen projecció de futur, essencialment en tot el que té a veure amb la innovació, la salut de la gent i en donar resposta a les necessitats de digitalització de la indústria que, si no fa un pas endavant, quedarà obsoleta".

El director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat de Catalunya, Lluís Juncà Pujol, afirma que, des del punt de vista econòmic, els reptes que ha generat la pandèmia són, en part, els mateixos que ja teníem fixats anteriorment

En relació amb les ajudes que han d'arribar d'Europa, Lluís Juncà explica que, seguint les indicacions que marca la mateixa Comissió Europea, "un 30% s'ha d'invertir en digitalització i economia verda". "Hem de tenir mirada llarga i no dedicar aquests diners a tapar forats. Això no treu que hi ha alguns projectes que no semblen revolucionaris però que són molt importants, com per exemple invertir en les línies de rodalies, de manera que connectin el país de manera més eficient. Això té un impacte en l'economia i en el benestar de la gent molt important. A més, permetria redistribuir la població per tenir un país més vertebrat, que doni més qualitat de vida a l'àmbit rural i destensioni la ciutat de Barcelona".

Calen, doncs, empreses que apostin per la innovació, però també una aposta ferma pel treball en xarxa. Lluís Juncà alerta que "tenim empreses massa petites –el 95% de les empreses tenen menys de 10 treballadors–, i aquesta mida és directament proporcional a la capacitat que tenen de resistir crisis, de pagar bons sous i d'invertir en inovació, i aquest hauria de ser un dels grans reptes del país". Cal que les empreses creixin, que els empresaris prenguin riscos i que rebin el suport dels sindicats, ja que aquest creixement també es beneficiós per al treballador. Juncà també adverteix que "s'ha banalitzat el fet emprenedor". "Pensar que tothom pot emprendre és perillós. No tothom està preparat. Però col·laborar sí que ho pot fer tothom. O tens gruix o competir al món és molt difícil". Ara bé, Lluís Juncà reconeix que "créixer és complicat perquè vol dir inversió i segurament endeutar-se". "També pot implicar haver de buscar un soci i això suposa cedir poder, i tot això requereix generositat i saber-te envoltar de gent i compartir el projecte. Però això justament és el que hauria de ser a la base de l'economia i ho hem de sumar a la capacitat de treball, resiliència i compromís que ja tenim de sempre els catalans. Serà una palanca de creixement econòmic molt gran".

Reinventar el sector agroalimentari

Respecte al sector agroalimentari, el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació reconeix que "hi ha problemes atàvics que arrosseguem des de fa temps". "Tenim una xarxa empresarial amb estructures molt petites, amb molt pocs treballadors i que tenen molt poca capacitat d'innovar, de pagar bons salaris, d'agafar noves fórmules dins la cadena de valor, de manera que els costa trobar la capacitat de tenir més marge del que tenen". A aquesta realitat Juncà hi suma la dificultat del relleu generacional. En aquest context, l'aposta és clara: "Necessitem fórmules que ajudin les explotacions a unir-se i a col·laborar i trobar fórmules empresarials que els donin més múscul per superar el temps de pandèmia, però també pensant en un futur més llunya". I aquesta recepta és aplicable a tots els sectors. Lluís Juncà reconeix que l'administració pot fer moltes coses per acompanyar les empreses en aquest moment tan complicat. "Però una de les que no pot fer –diu– és prometre una onada de diners ingent. La nostra fortalesa no és la liquiditat, per això ens hem de centrar en fórmules que poden ajudar, com promoure la capacitat d'unir i fer col·laborar les diferents parts d'una economia: les empreses, els centres de recerca i les universitats i la societat civil. L'administració ha de ser capaç d'ajuntar aquests vectors per fer-los més competitius". En l'àmbit agroalimentari, per exemple, Juncà aposta per "acostar la recerca en el camp alimentari a les empreses, perquè tinguin accés al talent". "Si els connectem, l'ecosistema del sector serà més ric i atractiu". Això hi ha sectors que ho estan fent molt bé, com el sector de la biotecnologia. En una dècada el sector ha crescut exponencialment "perquè s'ha aconseguit unir aquests tres vectors, en el seu cas grans hospitals, més centres de recerca en biomedicina, més la xarxa d'universitats, més les empreses del sector que treballen molt en xarxa". "Això construeix un ecosistema molt atractiu per als inversors locals i de fora".

Quin turisme necessitem?

Un altre dels sectors que necessita reinventar-se per superar la crisi provocada pel covid-19 és el turístic. En aquest cas, el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat defensa, com en altres àmbits, que la "idea general és que hem de passar del volum al valor". "Hem de centrar-nos una mica més en la qualitat que en la quantitat, i això al sector turístic l'afecta de ple. No hem de fixar-nos tant en quants turistes venen sinó en quina despesa faran, quina satisfacció tindrà el turista després de la seva visita i quina satisfacció té la població local enfront aquest turista que ve. Podríem mantenir el nivell d'ingressos amb un turisme més sostenible i segur". Per a Lluís Juncà, aquesta lògica és aplicable al conjunt de l'autonomia. "Catalunya és un país petit que té poca competitivitat si ens comparem amb països grans. Per tant, hem de ser bons en el que podem fer com a país petit i això passa pel talent de la gent, per la col·laboració entre administració i empreses i per ser àgils", assegura.

Hem de centrar-nos una mica més en la qualitat que en la quantitat i això al sector turístic l'afecta de ple

El futur de l'automoció a Catalunya

El tercer gran sector econòmic del país és el de l'automoció, especialment convuls per l'anunci de Nissan d'abandonar la producció al país. Un cop més, Juncà defensa que és un sector al qual "es pot aplicar aquesta mateixa lògica de passar del volum al valor". "Estem parlant del futur d'aquest sector des d'abans del coronavirus, perquè ja tenia una crisi latent de fa temps, pels canvis en el model de mobilitat o en l'ús de l'espai públic. Seguir com els últims 40 anys no té sentit. Ens hem de plantejar quin tipus de vehicle podem fer per a la mobilitat d'avui i del futur. Potser no ens hem de plantejar només fer cotxes sinó fer vehicles que siguin convenients per al nou model de mobilitat que necessitem. Hem de veure com ser competitius en un món que demana una mobilitat neta, sostenible i compartida (un cop resolt el tema dels contagis del coronavirus)". Lluís Juncà defensa que Catalunya té un sector de l'automoció bastant competitiu, amb gent molt ben formada i amb centres de recerca de referència, que s'uneixen a la tradició històrica amb el món de l'automòbil "que es pot posar en valor".

En tot cas, la millor recepta per a la recuperació econòmica, afirma Juncà, serà l'anunci de la vacuna contra el covid-19. "Serà un element gegant de recuperació de la confiança, que és el millor ingredient perquè l'economia torni a florir".

Acompanyament per als autònoms

El col·lectiu dels treballadors autònoms és un dels que ha quedat més afectat per aquesta crisi. Des de les administracions catalana i central s'ha impulsat un primer pla de xoc a través d'avals, préstecs i subvencions, "per intentar parar el cop –reconeix Juncà–, però n'hi ha alguns que no poden ni acollir-s'hi, i la mortalitat de negocis serà molt gran, malauradament". "A curt termini, doncs, la solució passa per prestar ajuda financera, però si no va acompanyada d'una remodelació del negoci no servirà de res. Cal adaptar-nos a aquest nou entorn que ha canviat. Per això, estem treballant en un pla de mentoratge, de manera que aquests professionals tinguin al costat algú que els ajudi a repensar com reorienten el negoci. Hi ha més de 300.000 persones que treballen per compte propi i que necessiten ajuda financera però també aquest acompanyament per reformular el seu negoci".

El teletreball ha arribat per quedar-se

Es calcula que abans del coronavirus hi havia un 4% de treballadors en la modalitat de teletreball, xifra que amb la pandèmia ha pujat fins al 30-34%. Lluís Juncà calcula que "una bona part, potser la meitat, ja es quedarà així". Això té una part positiva, ja que hi ha la sensació per part de molts empresaris que "el teletreball ha fet augmentar la productivitat i ha fet més eficient l'ús del temps". Ara bé, Juncà també adverteix que "el teletreball també s'ha de regular". "Ara ho hem fet sobre la marxa, però hi ha molta gent que ha patit molt i no ha pogut conciliar, o que no tenia a casa un espai digne per treballar de manera còmoda. I s'ha de regular especialment perquè és una font de possibles desigualtats que hem d'aprendre a gestionar".