L’IMPACTE DE LA CRISI
Economia 17/01/2021

"He perdut 50.000 euros aquest any i el Govern me n’ha donat 2.000"

Els sectors més afectats per les restriccions expliquen què han pogut pagar amb les ajudes antipandèmia

Paula Solanas Alfaro
5 min
Negocis tancats a Ciutat Vella en una imarge recent.

Barcelona“Em sorprèn quan sento a parlar de les ajudes. Em sembla que s’enriuen de mi”. Entre el que el restaurant de Ferran Díaz va facturar el 2019 i el que mostren els comptes del 2020 hi ha un forat de prop de 500.000 euros. És el rastre que hi han deixat el confinament, les limitacions en l’aforament del local i les restriccions per adaptar-se als horaris marcats pel Govern per contenir la pandèmia. La seva història és la mateixa que ressona en la veu d’altres propietaris del sector de la restauració, el comerç, l’oci nocturn i l’estètica, que en els últims mesos han experimentat una davallada d’ingressos inèdita i denuncien que les ajudes disponibles no seran suficients per recuperar tot el que han perdut.

Ferran Díaz

Propietari d’un restaurant

Fa 34 anys que va obrir el restaurant La Llimona al barri barceloní de les Corts i fins ara mai s’havia hagut de plantejar tancar el negoci. Ferran Díaz remena entre documents a la seva oficina per demostrar que en l’últim any la facturació li ha caigut un 56%. Per compensar-ho, ha cobrat 4.280 euros en ajudes, sumant el que li ha aportat la mútua empresarial com a autònom, un subsidi de 300 euros de l’Ajuntament i un de 1.500 de la Generalitat. “Entre onze mesos que portem amb tot això, em surt a 380 euros mensuals”, diu: “No només és ridícul, és vergonyós”. Al restaurant La Llimona hi treballaven sis persones i només n’ha pogut recuperar quatre de l’ERTO, i a mitja jornada.

Tot i així, el cost laboral va pujar fins a 12.495 euros al novembre. “Ara només obro al migdia i posem que faig vint menús, sent optimistes. Amb el menú a 11,5 euros em surt a 220 euros diaris. Què puc pagar amb això?”, es pregunta. En el seu cas, amb una capacitat del 30% li queden tres taules de les deu que hi ha dins el local, a banda de les set a la terrassa. “El 95% de la restauració som pimes familiars sense múscul financer i no tenim reserves per resistir”, apunta. Ell ha demanat un crèdit ICO i tot i així no les té totes, sobretot quan pensa en el moment que s’acabin els ERTO. “Ens haurem d’endeutar per pagar les indemnitzacions si hem d’acomiadar i no podem”, conclou. Demana, doncs, ajudes “reals” per cobrir els costos fixos i que se suspengui el pagament d’alguns impostos mentre hi hagi restriccions.

Eulàlia Abelló

Propietària d’un centre d’estètica

La perplexitat de Díaz davant la gestió de les ajudes antipandèmia és la mateixa amb què Eulàlia Abelló respon al telèfon. El seu centre d’estètica al barri de Gràcia ha pogut accedir a una de les ajudes de 1.500 euros que es van activar amb la segona onada de restriccions empresarials. “Amb 1.500 euros no pago res. Ni el lloguer d’un mes ni la nòmina d’una treballadora”, lamenta. Deixar de facturar durant prop de tres mesos li ha suposat perdre ingressos per valor d’almenys 50.000 euros. A més, amb la fi del confinament estricte una bona part de les clientes se n’han anat a viure fora de Barcelona. “A Alemanya estan pagant fins al 70% de la facturació de l’any passat als negocis afectats. Si em tornen a tancar no podré aixecar el cap”, diu.

Abelló ja tenia algun crèdit perquè havia reformat el local feia poc, però al començament de la pandèmia va haver de demanar un ICO, que començarà a pagar a partir del març si no hi ha canvis en els terminis. “Avui portem cinc hores de feina i no ha vingut ningú. No sé com ens ho farem”.

Jordi Escayola

Propietari de dos bars

Per a Jordi Escayola, propietari de dos bars a Sabadell i Sant Quirze del Vallès, l’impacte de la pandèmia ha tingut dues velocitats. El primer local -al centre de la ciutat però sense terrassa- li ha generat força pèrdues, i el segon, on sí que té taules a fora, hauria facturat gairebé el mateix que el 2019 si no fos pel confinament. No obstant això, també va haver de demanar les ajudes del Govern, que n’hi va concedir una de 1.500 euros. “No considero que 1.500 euros sigui una ajuda, ens hem sentit molt sols mantenint les plantilles i pagant impostos”, assegura, i posa d’exemple que té factures de la llum que pugen més que aquest import. Els diners del subsidi -i del crèdit ICO que va demanar- els ha destinat a posar-se al dia amb els proveïdors, però té la sensació que ha tirat cinc anys enrere. “Estaré quatre o cinc anys més renunciant als meus guanys per tornar aquests diners”, diu. El restaurador considera que les ajudes “no han servit de res” i lamenta que Hisenda li negui el fraccionament dels impostos: “A sobre ja estem pagant les retencions dels treballadors a la Seguretat Social”. A casa seva els problemes es dupliquen amb la situació de la seva dona, que té un bed and breakfast i també ha rebut els 1.500 euros del Govern.

Romina Tolentino

Propietària d’una cafeteria

“He perdut 50.000 euros aquest any i la Generalitat me n’ha donat 2.000”. Romina Tolentino i els seus pares gestionen una cafeteria a Caldes de Montbui. Quan van haver d’abaixar la persiana pel confinament havia arribat a un punt que se sentia contenta amb els ingressos i tenia uns diners estalviats que la van ajudar a trampejar els dos mesos següents. “La facturació ens va baixar a la meitat”, explica. L’ajuda de la Generalitat la van cobrar el 21 de desembre i l’han fet servir per a les despeses fixes. “Ja em diràs tu de què serveix”, diu resignada. Només la factura de la llum alguns mesos ja els ha pujat a 1.000 euros, i també van optar per demanar un crèdit ICO. “Sort que no tenim treballadors i anem al dia amb el que comprem i venem, però ens hem quedat endeutats fins a les celles”.

Muriel Gerboles

Propietària d’una botiga de roba

Comerços com la botiga de roba de Muriel Gerboles també han pogut rebre els subsidis de la Generalitat. “La primera tongada va ser impossible, però amb la segona sí que vaig aconseguir els 2.000 euros”, explica. Quan va esclatar la pandèmia tenia un coixí econòmic i va poder continuar pagant les despeses, però només amb el lloguer ja li han marxat 1.500 euros de l’ajuda que li han concedit. “Amb això no cobreixes i ara t’entren menys diners a la butxaca. Els diners els he fet servir per comprar més gènere”, afegeix. Ella ho ha notat sobretot amb la limitació de l’aforament i les últimes mesures que obliguen el comerç no essencial a tancar els caps de setmana com a mínim fins al 24 de gener. Gerboles troba a faltar més ajudes, però sobretot més suport de les institucions a l’hora de negociar els lloguers amb els propietaris. “La quota d’autònoms ens l’han fet pagar molt de pressa quan s’ha reprès l’activitat, però els ingressos no són els mateixos”, destaca.

stats