17/07/2020

El cost de la irrellevància

2 min

Embolicats en les xifres i en l’etern debat sobre els límits de la solidaritat europea, la negociació econòmica emmascara la transformació política que està en joc. Els caps d’estat i de govern de la Unió discuteixen la condicionalitat d’un fons de recuperació que no només ha de curar les ferides del coronavirus sinó també finançar els desafiaments de l’Europa postcovid. Però, històricament, cada negociació pressupostària s’ha convertit en un exercici de cinisme polític i garreperia comptable i, una vegada més, els Vint-i-set arriben a Brussel·les dividits en blocs. Com si els objectius i les necessitats d’uns i altres fossin contradictoris.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La UE d’avui “és més una comunitat de necessitat que d’elecció”, asseguren les conclusions d’una enquesta realitzada pel centre European Council on Foreign Relations a 11.000 ciutadans de nou països comunitaris. El 52% dels enquestats volen “una resposta europea més unificada davant les amenaces i els reptes mundials”. La pandèmia ha amplificat la consciència de vulnerabilitat i la necessitat obliga a l’acord. Per això, d’aquella amenaça de trencament que va representar la descoordinació inicial en l’arribada del covid-19, es va passar a la proposta de creació d’un fons de recuperació econòmica que comporta -malgrat les rebaixes que s’hi apliquin en la negociació- un salt endavant en la integració política.

Un problema de tota la UE

Del sentiment de fragilitat que deixa la pandèmia en surt una consciència (en la majoria de països de la Unió) que la crisi sanitària, econòmica i social que ha provocat -encara que colpegi de manera desigual-és un problema de tota la UE, i no només dels estats membres més afectats.

Malgrat la confrontació d’interessos que s’escenificarà a la cimera, els Vint-i-set saben que sense un suport financer col·lectiu, per a tots, les conseqüències d’aquesta caiguda del PIB, que la Comissió ha xifrat de mitjana en un 7,4%, seran devastadores per al conjunt de la Unió. Però, tot i això, la por al veto holandès amenaça amb retallar ambicions polítiques i capacitat econòmica.

La cimera d’avui i demà servirà per mesurar l’amplada del salt endavant en la integració europea que estan disposats a fer els Vint-i-set: en la voluntat d’endeutar-se conjuntament; en el grau de contribució comunitària als països més afectats (en la preeminència dels subsidis per damunt dels crèdits); en l’acord per crear nous impostos europeus, i en la voluntat de buscar consensos. L’Alemanya de la cancellera Merkel ha arribat a la conclusió que és en interès propi que necessita ser solidària amb la resta de la Unió. El que està en joc no és el cost real de les ajudes que necessita Europa sinó el cost de caure en la irrellevància, perquè des de la vulnerabiltat interior serà impossible que la UE pugui fer front als canvis globals que venen.

stats