FINANCES

El crèdit no torna

Els nous préstecs a famílies i empreses cauen un 6% el 2014 malgrat les mesures del BCE

Isidre Fainé, president de CaixaBank, va parlar divendres sobre el crèdit. I llançava tres idees. La primera, que els bancs volen donar crèdit, perquè és el seu negoci. La segona, un repte: “Quan em diuen que no hi ha crèdit, responc: «Demanin, demanin els crèdits!»” En tercer lloc, citava Warren Buffett: “La primera regla per donar un crèdit és assegurar-te que te’l tornaran. La segona regla: no t’oblidis mai de la primera regla”.

Només un dia abans, el seu homòleg al Banc Sabadell, Josep Oliu, també havia abordat la qüestió. “La mànega de liquiditat del BCE el que fa és abaixar els tipus d’interès, però perquè creixi el crèdit s’ha d’esperar, no és tan automàtic: hem regat, però perquè creixi la gespa ha de sortir el sol”, explicava, per afegir que la clau de l’assumpte és que creixi la demanda.

Els presidents dels dos grans bancs catalans parlaven així d’una tendència que el Banc d’Espanya va confirmar ahir: sis anys després de l’inici de la crisi financera, el crèdit bancari encara no flueix. Per sisè any seguit, el finançament total a empreses no financeres va caure un 3,4% i es va situar en 959.358 milions. Destaca el fet que l’emissió de deute va augmentar lleugerament i es van incrementar amb força els préstecs de l’exterior; el que més van caure van ser precisament els crèdits atorgats pels bancs espanyols.

Les famílies van seguir aquesta mateixa tendència: el saldo total dels crèdits demanats pels espanyols és de 745.793 milions, el nivell més baix des del 2006, abans de la caiguda de Lehman Brothers. Això suposa una disminució del 4,7% respecte a l’any 2013. El finançament destinat a obtenir un habitatge va caure un 4,3%, mentre que els crèdits al consum van baixar un 6,5%. Els diners que les famílies destinen al pagament de l’habitatge continuen sent la seva primera font d’endeutament, i arriben al 78%.

El desendeutament, la clau

En tots dos casos, la raó d’aquesta caiguda és que les famílies i les empreses encara estan en procés de despalanquejament o retorn del deute anterior. Això vol dir que mantenen una actitud de prudència, sense iniciar noves despeses o inversions, per mirar de tornar el crèdit ja contret i reduir els interessos que en paguen. En aquest sentit (vegeu l’entrevista que acompanya aquesta notícia), també segueix tenint un paper important la por que encara hi ha entre els ciutadans de perdre la feina i veure’s en dificultats per pagar els deutes.

També els bancs viuen un procés paral·lel. El col·lapse del 2008 va posar de manifest la seva exposició al sector de la construcció, que va comportar impagaments, provisions i pèrdues que encara avui suposen un llast per als resultats de tots els bancs. A conseqüència d’això, les entitats han portat a terme els últims anys un procés de reducció dels seus balanços que ha passat per una política de riscos molt estricta i una caiguda abrupta del crèdit concedit.

Una de les sorpreses de la informació que aporta el Banc d’Espanya és que no cau només el saldo total a conseqüència d’aquest desendeutament de famílies i empreses, sinó que també baixa el nou crèdit concedit durant l’any. La xifra es va situar en 416.038 milions, un 6,3% menys, un terç de les xifres del 2006, l’any de l’enverinat rècord del sector.

Hi ha tres petits senyals per a l’optimisme. En primer lloc, que durant el 2014 el crèdit va anar a creixent amb el pas dels mesos i convida a pensar en un 2015 millor. En segon lloc, els crèdits a particulars van créixer amb força, amb especial incidència en les noves hipoteques, que es van enlairar un 23,5%. I en tercer lloc, els nous crèdits que més s’atorguen són els de menys d’un milió d’euros, possiblement concedits a petites empreses.

L’excepció a aquesta caiguda del crèdit ha sigut l’administració pública, que ha augmentat entre un 5% i un 10% el finançament bancari en tots els mesos de l’any 2014 -la dada del desembre encara no s’ha fet pública-. Aquests préstecs arriben malgrat que l’administració es mou en nivells rècord de deute.

Els esforços fallits de Draghi

Aquesta situació arriba tot i els esforços del Banc Central Europeu per reactivar el crèdit. Els últims mesos, l’organisme que presideix Mario Draghi ha obert diverses finestres de liquiditat pràcticament gratuïta anomenada barra lliure, ha situat els tipus d’interès en el 0,05%, el nivell més baix de la història, i ha imposat una taxa als bancs que dipositin els seus diners al BCE per forçar-los a prestar. Malgrat tot, la situació és clara: el crèdit no corre i és encara un vestigi de l’Espanya precrisi.

Més continguts de