Espanya, a la cua d'Europa en concessió d'avals públics

L'oci, la cultura i el turisme reben 14.400 milions en crèdits ICO per ajudar a sortir de la crisi

Espanya és la quarta economia europea i una de les que ha vist trontollar més violentament la seva estabilitat financera per la crisi derivada de la pandèmia de covid-19. Una de les formes que té el govern d'ajudar el malparat teixit empresarial és a través de la concessió d'avals públics en forma de crèdit, però l'Estat no està dedicant-hi els mateixos recursos que els països del seu entorn: només ho ha fet per l'equivalent al 8% del seu PIB, mentre estats com Itàlia o Alemanya han generat crèdits per valor, pràcticament, del 25% del seu PIB. La dada s'ha conegut el mateix dia que la secretaria d'estat de Turisme informava que les empreses d'oci, cultura i turisme són les que han fet més peticions d'avals d'aquest tipus per acabar rebent 14.400 milions d'euros en crèdits avalats.

La resposta dels països a la crisi agreuja la desigualtat

Segons recull un informe del Banc d'Espanya, el govern de l'Estat ha mobilitzat 100.000 milions d'euros en un programa de crèdits avalats per l'ICO. A banda, a principis de juliol es va acordar un segon programa, de 40.000 milions, però que encara ha de passar pel consell de ministres, que en fixarà els detalls i les condicions. Fins al 15 de juny, segons dades del propi ICO, es van avalar 565.000 operacions per a 400.000 empreses, poc més de la meitat del programa aprovat inicialment. 

El sector que ha demanat més ajuts és el de l'oci, la cultura i el turisme: un total de 144.000 sol·licituds, per les quals les empreses han rebut fins a 14.445 milions d'euros fins al 31 de juliol. És gairebé una tercera part dels 52.000 milions que ja s'han abonat a les empreses en forma d'avals. Per darrere queden la construcció i les infraestructures, que han fet gairebé 80.000 peticions, els serveis empresarials, professionals i administratius (68.000), o els béns de consum i  retail (66.000). Les ajudes al turisme s'han succeït arreu d'Europa: el govern italià va repartir a totes les llars amb una renda inferior als 40.000 euros un "xec vacacional" per gastar al territori nacional. Alemanya va plantejar rebaixes fiscals, i França, com Espanya, va optar per les ajudes directes. També destaquen les ajudes al sector industrial, especialment les grans aerolínies: París ha injectat 7.000 milions a Air France, i Alemanya, 9.000 milions a Lufthansa. 

Alemanya i Itàlia han fet esforços tres vegades més grans que Espanya

Espanya queda malparada en comparació als esforços que han dedicat els països del seu entorn a ajudar les empreses. Només comptant el primer programa, que és el que està disponible actualment, Espanya ha destinat l'equivalent al 8% del seu PIB als crèdits dirigits a les empreses. França va respondre una setmana més tard amb un programa que ascendia al 12% del seu PIB; Alemanya i Itàlia hi han destinat els equivalents al 24 i el 25% del seu PIB, respectivament. A més, de les quatre economies més grans d'Europa, Espanya és la que ja ha gastat una part més gran de la línia d'ajuts: un 52%. França ja ha compromès el 36% dels diners reservats, Itàlia l'11% i Alemanya el 4%. 

El govern d'Angela Merkel és un dels que va respondre amb més rapidesa i contundència a l'abisme que s'intuïa amb l'aturada empresarial a mig món: el maig, l'estimació que es feia és que Alemanya ja havia destinat el 10% del seu PIB a una resposta fiscal immediata. En aquell moment, la magnitud de la reacció era deu vegades més gran que l'espanyola. 

Els estats també han ajudat les empreses perdonant temporalment els imposto. Alemanya ha estat la més generosa (o la que pot patir menys per la seva liquiditat): ha imposat una moratòria durant tot el 2020. Espanya i Itàlia van limitar la mesura a sis mesos des de l'aprovació, és a dir, que a la tardor les empreses ja hauran de començar a pagar els impostos que deuen. França va ser la menys flexible, amb una moratòria de tres mesos.