Els crèdits bancaris concedits per dones tenen menys morositat

Un estudi de la UPF analitza els préstecs del període 2002-2013

Els crèdits dels bancs concedits per dones durant els anys de la bombolla creditícia i la primera fase de la crisi han tingut un 15% menys de morositat que els atorgats per homes. Així ho sosté un estudi elaborat per José García Montalvo, catedràtic d’economia, i Marta Reynal-Querol, professora d’investigació ICREA, tots dos de la Universitat Pompeu Fabra.

La investigació, que ha durat quatre anys, ha examinat les decisions de prop de 1.500 gestors, un 25% dels quals eren dones, davant de gairebé mig milió de préstecs hipotecaris i de consum concedits per diverses entitats bancàries espanyoles entre el 2002 i el 2013. L’informe no revela ni quins ni quants bancs han estat analitzats perquè els autors han pogut accedir a les dades a canvi de preservar-ne la confidencialitat.

“La xifra del 15% menys de morositat que registren els crèdits concedits per dones representa una taxa de morositat entre 1,5 i 2,5 punts més baixa, un resultat econòmicament molt significatiu”, apunta García Montalvo. Cal recordar que el pic més alt de la taxa de morositat bancària va fregar el 14%, l’any 2014.

L’estudi també ha analitzat, per primera vegada, quin grau de seguiment van fer els gestors i les gestores de les recomanacions dels departaments de riscos i del sistema informàtic de cada entitat a l’hora de concedir els préstecs. El resultat també és contundent: les gestores van rebutjar el 35% dels préstecs que el sistema qualificava “d’alt risc”, mentre que els homes només ho van fer en un 15%.

Com s’expliquen, aquests resultats? “És un cúmul de factors, sobretot dos”, segons García Montalvo. El primer, que està demostrat en nombrosos estudis, és que les dones tenen “més aversió” a córrer riscos i, per tant, recorren amb menys freqüència a argumentar “circumstàncies excepcionals” a l’hora d’anul·lar la recomanació del sistema informàtic. “Els homes, en canvi, tenen més excés de confiança en les seves decisions”, afegeix García Montalvo.

Penalitzades per la feina

L’altre gran factor que explica els resultats de la investigació és que les carreres professionals de les dones gestores estan més penalitzades davant d’un eventual error. “Hem constatat que les dones que acumulen una alta proporció de préstecs no rendibles tenen més probabilitats de ser castigades que els homes que aconsegueixen el mateix rendiment”, afirmen els autors de l’estudi.

Concretament, davant una cartera de crèdits amb una morositat del 4%, una gestora té un 16% més de probabilitats de ser acomiadada o relegada a una categoria inferior que un home. Ara bé, l’estudi també deixa clar que després de l’any 2008, quan la crisi va esclatar, van desaparèixer les diferències de taxa de morositat entre gestors i gestores.

El motiu: els controls dels bancs van passar a ser molt més estrictes, fins al punt que es va eliminar la possibilitat de no fer cas de la recomanació del sistema informàtic a l’hora de rebutjar o no un préstec.

La morositat de la banca cau a mínims dels últims dos anys