El CV més llarg d’Espanya fitxa per CaixaBank

Barcelona“El teu nom de pila és...?” “Cristina Garmendia”. Hi va haver un temps en què a la brillant empresària biotecnològica li calia recordar el seu nom, un temps en què no era una de les executives més reconegudes d’Espanya. Era el 2008 quan uns micròfons captaven aquesta conversa entre José Antonio Alonso, portaveu socialista al Congrés de Diputats, i la flamant ministra de Ciència i Innovació, acabada de nomenar per José Luis Rodríguez Zapatero.

Garmendia era relativament desconeguda. Fundadora del grup biotecnològic Genetrix, dedicat a la investigació en cèl·lules mare, l’aleshores totpoderós ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, va ser qui la va presentar a Zapatero. I ella, d’ideologia més aviat líquida, va pujar a aquell tren.

De Cristina Garmendia es podria dir, exagerant, que té el curriculum vitae (CV) més llarg d’Espanya. Al registre mercantil hi ha 60 càrrecs vinculats amb ella (44 en els òrgans de representació de 30 societats, quatre més com a accionista de quatre companyies i 12 més sense especificar). Pura hiperactivitat per a una veritable col·leccionista d’elogis.

“Eficàcia encantadora”

La seva figura ha estat d’actualitat aquesta setmana, amb l’anunci que passarà a formar part del cobejat consell d’administració de CaixaBank. El de les finances no és el seu món, però la idoneïtat del fitxatge no es discuteix. “És molt amable i està molt atenta als detalls”, diu l’emprenedor Pau Garcia-Milà, que va conèixer l’exministra quan va invertir en un dels seus projectes digitals, el fallit Bananity. “És una senyora seriosa, m’agrada molt com a consellera. Tant de bo en tinguéssim moltes, d’aquestes, perquè no és un element decoratiu ni una quota”, afegeix una veu financera.

Antón Costas és expresident del Cercle d’Economia, una de les múltiples entitats on Garmendia té presència, i fa un elogi encès de la directiva: “És un totterreny que funciona bé on s’ho proposa”. “Ho faria molt bé també si es dediqués a la samba, a la geologia o al surf”. L’anàlisi no acaba aquí: “És d’aquelles persones que tenen capacitat d’anàlisi i pensament lateral; sempre aporta una perspectiva diferent”. Costas arrodoneix la descripció afirmant que Garmendia “representa l’eficàcia encantadora”.

Els orígens d’aquesta superdirectiva que ha alternat política amb organitzacions empresarials (CEOE, Cotec, Cercle d’Economia) i emprenedoria cal trobar-los a Sant Sebastià. La història de només dues generacions dels Garmendia és una veritable metàfora condensada del que ha passat al País Basc.

El pare de l’exministra va tenir una infància humil al poble guipuscoà d’Idiazabal, no va aprendre castellà fins als disset anys i va prosperar com a armador. La directiva va créixer en un ambient pròsper, a Sant Sebastià, on va anar al Col·legi Francès i mai no va aprendre l’euskera. Tampoc va heretar el sentiment nacionalista del seu pare.

El salt generacional és imponent. La joventut de Cristina Garmendia va ser folgada i despreocupada. L’exalcalde de Sant Sebastià Odón Elorza la recorda com la reina del Carnaval d’una coneguda discoteca de la ciutat; a Sevilla, on va estudiar, mai no es perdia el Rocío. Amb tot, avui se la considera una madrilenya més, també madrilenya d’un cert Madrid. Deu anys abans de ser ministra -l’única independent del govern Zapatero-, vivia en una casa als afores de la capital amb quatre persones de servei. (És en aquella època on té lloc una de les escassíssimes màcules del seu irreprotxable expedient: va acomiadar una mainadera que s’havia quedat embarassada, segons Interviú. ) El 2010 era, de llarg, el membre de l’executiu amb un patrimoni més elevat, de prop de 5 milions d’euros.

Cicatrius de la política

El pas per la política la va bregar en batalles campals com la que va protagonitzar amb el seu antic mentor, Miguel Sebastián, per la gestió dels fons de recerca. Amb el temps es va familiaritzar també amb els enrevessats eufemismes de la selva política, i va arribar a negar, en plena crisi, que hi hagués fuga de talent: “No s’ha de confondre fuga de cervells amb mobilitat del talent”.

Abans de deixar aquest camp va patir alguna esgarrinxada, com quan es va qüestionar que empreses seves rebessin crèdits del ministeri de Ciència mentre ella n’era la titular. I quan el zapaterisme ja era història, Garmendia va flirtejar primer amb el PP i després amb Cs. Però mai va fer el pas definitiu.

La biotecnòloga, fundadora i sòcia de l'exitòs fons català Ysios, està avui centrada en la seva activitat empresarial, a la qual ara suma el paper de consellera independent a CaixaBank, on entra també Marcelino Armenter (director general de CriteriaCaixa), amb qui manté un estret vincle. Una coincidència la uneix amb el banc català: de la mateixa manera que CaixaBank va ser decisiva en la massiva fugida de seus d’empreses catalanes per l’1-O, Garmendia va tenir un paper actiu perquè les que dubtaven fessin el pas i traguessin el domicili de Catalunya.

Una línia més en una trajectòria fulgurant i ascendent d’una persona pròxima a la Casa del Rei. Al primer banc català culminarà una etapa més de camí cap al que molts asseguren que és el seu destí: presidir una empresa de l’Íbex-35.