El CTESC demana invertir els fons europeus en el parc d'habitatge públic

BarcelonaPer fer bones polítiques públiques d'habitatge, cal invertir més. Aquest és l'avís que ha llançat aquest dijous el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), l'òrgan consultiu del Govern format per organitzacions sindicals i empresarials del país, en la presentació del seu últim informe sobre el dret a l'habitatge a Catalunya. L'ens ha plantejat una bateria de 141 recomanacions a la Generalitat per "corregir la situació injusta" d'un "dret en majúscules" i ha destacat com a principal problema l'increment sostingut del preu de l'habitatge per sobre de la renda familiar.

Així doncs, entre les seves propostes ha urgit a invertir part dels fons europeus Next Generation en l'ampliació del parc d'habitatge públic, tant de compra com de lloguer. El CTESC ha demanat al Govern que posi en marxa un gran pacte público-privat amb els ajuntaments i els promotors per començar a construir "com més aviat millor" 25.000 pisos socials a l'any. "Cal un nou pacte pel dret a l'habitatge i un desenvolupament reglamentari de la llei vigent. Els fons europeus poden impulsar un parc potent d'habitatge públic i polítiques de suport a la rehabilitació", ha defensat Toni Mora, el seu president.

En aquest sentit, el CTESC també exigeix a l'administració catalana que incrementi progressivament la despesa pública en aquesta partida. Concretament, l'informe posa sobre la taula dedicar-hi un mínim de l'1% del PIB "per poder avançar significativament davant de l'escassetat de l'habitatge públic". Alhora insta la Generalitat a facilitar línies de finançament públic —per exemple, a través de l'Institut Català de Finances— i incentivar la promoció d'habitatges amb protecció.

Problemes d'accés a l'habitatge

L'estudi del CTESC alerta que entre el 2015 i el 2020 els anys de sou que necessita un català per comprar un pis han augmentat de 6,9 a 8,5. Aquest efecte s'ha notat encara més a Barcelona, on han passat de 9,3 a 12,1 anys. De fet, també desgrana que el 35,2% dels arrendataris d'habitatges a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dediquen més del 40% dels seus ingressos a les despeses de l'habitatge.

Tot i així, hi ha un punt en què el consell del CTESC ha tingut problemes per trobar el consens: la regulació dels preus del lloguer. Sobre aquest debat, l'organisme s'ha limitat a recomanar al Govern que avaluï "científicament" els efectes tant de la regulació espanyola com de la catalana en el mercat privat.