La mort d'Ignasi Pujol deixa un buit en el periodisme econòmic

El cap d'Economia de l'ARA mor als 32 anys a causa d'un càncer

La professió periodística, i singularment els diaris ARA i Expansión, van viure ahir una jornada trista. La prematura mort del periodista barceloní Ignasi Pujol va colpir les redaccions dels dos rotatius, així com companys especialitzats en periodisme econòmic d'altres mitjans. Nascut a Barcelona el 1982, el 5 de gener havia complert 32 anys. En feia un que lluitava amb exemplar serenitat i força de voluntat contra el càncer que finalment li ha llevat la vida. Els funerals seran demà, a les 10 del matí, a l'església parroquial Verge de la Pau, a Barcelona (c/ Ferran Casablancas, 4).

Format com a periodista a la Universitat Autònoma de Barcelona, el seu compromís es va veure ben aviat amb la seva incorporació a la junta i al claustre de la Facultat de Ciències de la Comunicació. No en va, com ahir destacaven molts companys a les xarxes socials, on el seu decés va tenir un ampli ressò, l'Ignasi era una persona que destacava per l'entusiasme, la capacitat de feina i un optimisme encomanadís. La seva implicació amb el periodisme era total.

Professionalment, es va iniciar amb estades a les redaccions del diari Abc, l'agència Europa Press, l'agència Gecasport de Madrid i el diari 20 Minutos. En aquests inicis, va fer informació tant de societat com de política i esports. Però la seva autèntica vocació es va demostrar i consolidar a Expansión, en què progressivament va anar assumint més responsabilitats. El novembre del 2010 va fer el salt a l'ARA, i es va convertir en una firma imprescindible, primer com a redactor i després com a cap d'Economia, amb un breu parèntesi a la conselleria d'Empresa. Especialitzat en infraestructures, energia i aerolínies, va fer-se un espai propi en el món de la informació econòmica. A l'ARA hi deixa una empremta fonda: molt respectat per la seva qualitat i entrega professionals, era també una persona estimada, que sabia generar entusiasme i optimisme.

Aquest era ahir també el sentiment general que expressaven els companys amb qui havia treballat al llarg d'una trajectòria tan sòlida com malauradament massa curta. José Orihuel, redactor en cap d' Expansión a Barcelona, el definia de la manera següent: "Una persona molt lluitadora i compromesa amb la feina, molt positiu, que ja va deixar un buit quan va marxar a l'ARA i que ara deixa un buit immens". Des del mateix diari, Sergi Saborit destacava, emocionat, "la lliçó que ha donat com a periodista i com a persona: per la seva grandíssima vocació professional i per la manera com ha afrontat la malaltia". Jordi Juan, actualment director de Vitamine, el retratava com "un periodista de raça, d'empenta, a qui agradava trepitjar carrer i que sabia sortir de la rutina". I afegia: "Em recordava els meus mestres".

Des d'Abertis, Toni Brunet va voler fer constar "la capacitat d'entrega de l'Ignasi, el seu compromís amb la feina i la voluntat d'aprofundiment: no s'obsessionava per publicar el primer, volia fer bon periodisme i era molt respectuós amb les fonts". Andreu López, d'Alstom, en va destacar "la vàlua professional i humana". "Et guanyava de seguida", va dir. I Xavier Gispert, des de l'Institut Català de Finances, deixava clar el gran privilegi d'haver-lo conegut i haver compartit "la seva passió pel periodisme i per la vida". "Es feia estimar i l'ARA, que ell va ajudar a crear de zero, li tenia el cor robat", afirmava.

Els economistes i col·laboradors de l'ARA Marcel Coderch i Miquel Puig recordaven ahir la cordialitat, seriositat i entrega de l'Ignasi, que es va guanyar el respecte també del món acadèmic. I també des del món empresarial el conseller delegat de Saba, Josep Martínez, el definia ahir com "un periodista autèntic, molt jove però alhora amb una gran formació i una forta vocació professional, extremadament rigorós i per això molt respectat".

Més continguts de