El debat sobre la durada de la crisi marca la represa de l’economia

Madrid / BarcelonaEls principals despatxos d’empreses i administracions, així com el conjunt dels ciutadans, han encarat l’inici de l’any 2021 sota un fred intens i amb una pregunta al cap: fins quan?

El tímid inici de la campanya de vacunació -la principal arma per derrotar la pandèmia del covid-19- ha arribat en paral·lel a les males dades d’ocupació del desembre i a un nou esclat de contagis, factors que han refredat l’optimisme de cara a un any que ha de ser el de l’adeu a la crisi i el rebot de l’economia.

La concreció més immediata del debat existent sobre la durada de la crisi arribarà avui mateix a Madrid, on govern espanyol i agents socials es reuniran per discutir fins quan allarguen la que fins ara ha estat la principal eina per combatre la crisi sobtada desencadenada el març de l’any passat: els ERTO, que permeten a les empreses no tancar ni haver d’acomiadar els empleats.

Es discutirà la continuïtat dels actuals ERTO, que caduquen el 31 de gener, i si es tenen en compte les experiències passades podria ser que no se sabessin els detalls dels nous expedients fins a última hora, ja que totes les negociacions entre govern espanyol i agents socials han acabat in extremis. Tanmateix, aquest cop la ministra de Treball, Yolanda Díaz, s’ha posat una fita ambiciosa i va apuntar que vol que el 15 de gener empreses i treballadors ja sàpiguen detalls de la pròrroga perquè puguin afrontar el final de mes amb “tranquil·litat”.

Ningú dubta que la mesura econòmica que ha permès que les xifres d’atur no es disparin s’ha de prorrogar com a mínim tres mesos més, és a dir, fins a Setmana Santa, com ja passat amb les últimes pròrrogues. D’entrada, sindicats i patronal han demanat prorrogar els ERTO fins al final de l’estat d’alarma actual, és a dir, el 9 de maig. En les últimes setmanes, ministres com Díaz o José Luis Escrivá ja assumien que hi haurà ERTOs fins a Setmana Santa o fins i tot fins a l’estiu.

L’esperat xoc amb Calviño

Però el seu elevat cost fa que la ministra d’Economia, Nadia Calviño, reclami que aquests ERTO siguin cada vegada més “quirúrgics”, una petició que secunda el Banc d’Espanya. Els altres fronts de conflicte arribaran amb les demandes de la patronal d’ampliar les exoneracions que cobreix l’Estat, així com d’acabar amb la clàusula de salvaguarda que prohibeix els acomiadaments en un termini de sis mesos després de la finalització de l’ERTO.

La negociació és clau en un moment de tanta incertesa com l’actual i els sectors més afectats ja han demostrat que n’estaran molt pendents. La Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears va reivindicar ahir la necessitat de donar continuïtat als ERTO durant tot el 2021 o bé “fins que es recuperi totalment l’activitat”.

La mateixa Calviño va ser aquest dijous l’encarregada d’aixecar la bandera de l’optimisme davant un gener carregat de mals auguris. La ministra d’Economia va afirmar que “el dinamisme positiu del tercer trimestre” s’ha mantingut el quart trimestre del 2020. Així ho va apuntar en una entrevista en què va assegurar que l’any tancarà amb un “creixement de l’economia” i que aquesta serà la tònica del 2021. De cara a finals d’any, l’executiu espanyol preveu un creixement del PIB que voregi el 7%.

De fet, en sintonia amb les paraules de Calviño hi ha la previsió de l’Airef. L’organisme supervisor, a diferència del Banc d’Espanya, ha estimat que l’economia creixerà un 1,3% el quart trimestre malgrat la segona onada de la pandèmia. Per dos motius: les afiliacions a la Seguretat Social i el consum energètic.Amb tot, Calviño també va anunciar una reducció de les emissions de deute previstes el 2021 per l’increment de la recaptació el 2020.