El dèficit de Catalunya se situa en el 0,88% del PIB el primer semestre

BarcelonaEl dèficit públic de Catalunya es va situar al tancament del primer semestre de l'any en el 0,88% del producte interior brut (PIB), segons les dades publicades pel ministeri d'Hisenda aquest dimecres sobre l'execució pressupostària.

El dèficit de l'Estat, fins al final de juliol –en aquest cas, els set primers mesos de l'any– s'ha situat en l'1,49% del PIB, amb una reducció del 13,2% respecte al mateix període de l'any passat.

Segons les dades del ministeri, Catalunya tenia una necessitat de finançament (dèficit) de 2.044 milions al tancament del primer semestre. Són 253 milions més que els 1.791 del mateix període de l'any passat. Això fa que el dèficit públic català hagi escalat del 0,8% del PIB al tancament del primer semestre del 2017 al 0,88% d'enguany.

El dèficit conjunt de les comunitats, amb tot, s'ha reduït i ha passat de 8.463 milions (0,73% del PIB) el primer semestre del 2017 a 7.133 milions (0,59% del PIB) al tancament del primer semestre d'aquest any.

En termes absoluts, Catalunya és la comunitat amb un dèficit més elevat, seguida de Madrid amb 1.098 milions d'euros, Andalusia amb 949 milions i el País Valencià amb 774 milions. L'única comunitat amb superàvit, de 332 milions (0,44 del PIB), és el País Basc, que no forma part del règim comú del sistema de finançament perquè té un concert econòmic.

Però en relació amb el PIB, les comunitats amb més dèficit són Extremadura (1,12%), Castella-la Manxa (1,07%), Cantàbria (0,91%) i Múrcia (0,90%), mentre que les que tenen menys dèficit són, a banda del País Basc, les Canàries (0,17%), la Rioja (0,27%) i Astúries (0,29%).

Els objectius de dèficit inicials pactats pel govern espanyol amb Brussel·les per aquest any eren del 2,2% per al conjunt de l'Estat el 2018 i un 1,3% per al 2019, però la nova ministra d'Economia, Nadia Calviño, va anunciar un relaxament per passar al 2,7% per al conjunt de l'Estat el 2018 i un 1,8% el 2019. Inicialment les comunitats havien de tancar el 2018 amb un dèficit del 0,4%.

Segons les dades publicades pel ministeri, el dèficit del conjunt de les administracions públiques es va situar en 22.698 milions d'euros el primer semestre de l'any (-15,8% interanual), cosa que equival a l'1,87% del PIB, 0,44 punts percentuals menys que en el mateix període de l'any anterior, mentre que el dèficit de l'Estat fins al juliol es va situar en l'1,49% del PIB (0,3 punts menys), fins a 18.080 milions d'euros.

Si s'inclou el saldo net de l'ajuda financera (rescat bancari), el dèficit públic s'hauria situat entre gener i juny en 22.612 milions, l'1,86% del PIB, amb una reducció interanual del 17%. Des del començament del 2018, el saldo net de l'ajuda financera és positiu en 86 milions a conseqüència de les indemnitzacions més baixes efectuades tant pel FROB com per BFA, la matriu de Bankia.

En les dades del dèficit públic, que no inclou els ajuntaments, l'administració central va disminuir el dèficit fins a 9.974 milions el primer semestre, el 0,82% del PIB, descomptada l'ajuda financera, mentre que les comunitats autònomes van registrar un dèficit de 7.133 milions, un 16% menys respecte al mateix període de l'any anterior, passant del 0,73% al 0,59% del PIB.

En aquest període, els recursos de les administracions territorials es van incrementar un 5,6%, amb un augment del 8,9% dels impostos sobre la producció i importacions i del 6,2% de les transferències rebudes d'altres administracions, principalment relacionades amb el sistema de finançament. Per la seva banda, les despeses van registrar un augment més moderat, d'un 3,4%, amb una alça del 2,5% en el cas dels consums intermedis; del 2,1% de la remuneració per assalariat; i del 5,3% de la formació bruta de capital fix. Així mateix, els interessos van augmentar un 2,3%.

Un 8,3% més d'ingressos per impostos

En concret, els recursos impositius, que representen el 85,6% del total, van arribar fins al juliol a 93.680 milions, un augment interanual del 8,3%. Així, els ingressos per IRPF es van elevar gairebé un 12%, fins a 22.347 milions, mentre que l'impost sobre societats va recaptar un 10,3% més, fins a 9.946 milions.

Entre els impostos indirectes, els ingressos per IVA van sumar 44.552 milions, un 7,8% més que al primer semestre del 2017, mentre que els altres impostos en aquest apartat van tenir, en conjunt, una caiguda del 0,9%, amb un total de 14.485 milions. Els ingressos de l'impost sobre les labors del tabac van caure un 5,7%, i els de l'impost d'hidrocarburs van augmentar un 1,3%.

Quant a les despeses, les transferències corrents van créixer un 4,4% fins al juliol, a causa sobretot de l'alça de les destinades a la Seguretat Social i a les comunitats autònomes, que van créixer un 9,4% i un 5,1%, respectivament, davant el descens del 2,6% de les destinades a les corporacions locals.

La inversió pública va augmentar un 80,3%, fins a 4.530 milions d'euros, mentre que els consums intermedis van créixer un 2,3% fins al juliol, i la remuneració per assalariat un 0,2%. Les prestacions socials van augmentar un 4,5%, fins a 9.799 milions.

4.000 milions de dèficit de la Seguretat Social

La Seguretat Social va entrar en dèficit el juliol passat, amb 4.061,9 milions d'euros, una xifra que tot i això representa un descens del 20,3% respecte a la comptabilitzada els set primers mesos del 2017. Aquest saldo negatiu representa el 0,33% del PIB.

El dèficit registrat els set primers mesos de l'any és conseqüència de la diferència entre uns drets reconeguts per a operacions no financeres (ingressos) de 81.599 milions, el 6% més que el 2017, enfront d'unes obligacions reconegudes (despeses) de 85.661 milions, el 5% més que un any abans.

El ministeri de Treball recorda que aquest resultat es veurà afectat per despeses pendents d'imputació pressupostària que arriben a un import aproximat de 441,24 milions d'euros, a causa de l'aportació al sosteniment de serveis comuns i a la reassegurança obligatòria i facultativa.