L'Estat es queda el 85% de l'augment de l'objectiu de dèficit per al 2020

El govern dispara l'objectiu fins a l'1,8% i rebaixa dues dècimes la previsió de creixement del PIB

El nou govern espanyol de coalició porta setmanes preparant els pressupostos per a aquest any i ho fa amb un objectiu de dèficit de l'1,8%, molt més elevat que el previst inicialment. El canvi permetrà elaborar uns comptes expansius que no frenin el creixement econòmic malgrat la desacceleració prevista. "Estem compromesos amb la reducció del dèficit, però sense posar en risc el creixement ni la creació d'ocupació", ha resumit la ministra d'Economia, Nadia Calviño.

El nou objectiu gairebé quadruplica el dèficit amb què el govern del PP s’havia compromès pel 2020 (0,5%) i és subtancialment superior a l’objectiu que el primer govern del PSOE havia intentat aprovar sense èxit després de la moció de censura (1,1%). Passar d'un dèficit de l’1,1% a l'1,8% es tradueix en 8.708 milios d’euros addicionals, que serien 16.172 si es compara amb l’objectiu fixat quan el PP encara governava.

En els objectius d’estabilitat per aquest any que l’exectiu del PSOE, aleshores en funcions, va enviar a Brussel·les a l’octubre ja apuntava a la relaxació del dèficit amb un 1,7%. Finalment serà d’una dècima més.

L’Estat monopolitzarà els diners extra: el 85% del dèficit addicional es quedarà a les seves mans, entre l'administració central i la Seguretat Social. Mentre l’objectiu de dèficit del conjunt de les adminsitracions pel 2020 es dispara, el de les comunitats autònomes és només del 0,2% (el PP havia previst equlibri pressupostari, i els primers pressupostos del PSOE, un 0,1%) i el dels ajuntaments es manté en el 0,0%.

El de la Seguretat Social s’eleva a l’1,1%, més del doble del que havia previst el govern de Mariano Rajoy, i el de l’Administració central puja cinc dècimes. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, no ha descartat que quan s’elaborin els pressupostos es produeixin “variacions” d’aquests percentatges.

Fi de l'austeritat

La flexibilització del dèficit permetrà deixar enrere l’asuteritat que ha imposat Brussel·les durant anys i tenir un marge de despesa suficient per finançar més polítiques públiques. El nou executiu ha aprofitat el nou context per suavitzar els objectius de sanejament dels comptes públics: Espanya fa uns mesos que ja no està sota el control estricte de la Comissió Europea pel procediment per dèficit excessiu. Tot i la relaxació dels objectius, Calviño,ha subratllat que el “compromís” del govern espanyol amb les normes europees “està clar”.

L’augment de l’objectiu de dèficit permetrà esmorteir l’impacte de la rebaixa del creixement econòmic. El govern espanyol considera que la desacceleració tindrà un impacte més important de que s’havia previst fins ara. El ministeri d'Economia ha rebaixat aquest dimarts dues dècimes, de l'1,8% previst inicialment fins a l'1,6%, el creixement del PIB per al 2020. També ha actualitzat la previsió d'atur: eleva la taxa fins al 13,6%, més d'un punt per sobre de l'última previsió. Els pressupostos generals de l'Estat del 2020 tindran en compte aquestes xifres actualitzades. 

Objectius "realistes"

Per al 2021, l'objectiu del dèficit públic és de l'1,5%, i per al 2022, de l'1,2%. El govern espanyol vol continuar sanejant els comptes progressivament i arribar a un dèficit baix, del 0,9%, el 2023, però encara per sobre del 0,5% que preveia el govern del PP per aquest any,  un objectiu que l'actual executiu considera poc realista. “La credibilitat del govern passa per presentar objectius realistes i no vendre fum", ha destacat la ministra d'Hisenda. Pel que fa al deute públic, l'objectiu també és anar-lo reduint progressivament des del 94,6% del PIB aquest any fins al 89,8% el 2023, per sota del llindar del 90%.

El govern dirigit per Pedro Sánchez també augmenta el sostre de despesa un 3,8%, fins als 127.609 milions d'euros, per a aquest any. El quadre macroeconòmic que ha presentat aquest dimarts l'executiu serà la base a partir de la qual s'elaboraran els pressupostos de l'Estat per al 2020, que necessitaran un ampli consens al Congrés per poder tirar endavant. "Espanya no pot permetre's seguir amb uns comptes prorrogats. Espero que tots els partits estiguin a l'altura", ha demanat Montero.