Publicitat
Publicitat

La Seguretat Social perdrà com a mínim 15.000 M€ cada any fins al 2022

L'Autoritat Fiscal critica governs i partits per impulsar mesures i propostes sobre el sistema de pensions amb diagnòstics superficials i poc rigorosos

La Seguretat Social viurà en un dèficit permanent de, com a mínim, 15.000 milions d'euros fins ben entrada la propera dècada. Aquest és l'advertiment de l 'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ha comparegut aquest dimecres davant la comissió del Pacte de Toledo per deixar clar que, fins ara, governs i partits s'han dedicat a impulsar reformes i mesures sense analitzar les dades en profunditat ni fer els pronòstics adequats. "Qualsevol mesura futura s'ha d'avaluar amb molt més rigor i precisió del que s'ha fet fins ara, amb estudis més detallats i transparents", ha etzibat el president de l'Airef, José Luis Escrivá, que ha retret al ministeri d'Ocupació i Seguretat Social que no faciliti les dades necessàries per fer aquests càlculs.

Tot i això, l'Airef ha posat sobre la taula d'aquesta comissió del Congrés unes dades i metodologies amb què els partits no havien treballat fins ara cosa, que ha provocat que diferents membres de la comissió, inclosa la seva presidenta, reconeguessin que si s'haguessin fet aquests estudis abans, s'haurien estalviat moltes compareixences. 

Més de la meitat del dèficit estructural són les pensions

L'Airef, que no s'encarrega de fer propostes concretes, assegura que l'any que ve el dèficit de la Seguretat Social es mantindrà en un 1,7% del PIB, com aquest 2016 i incomplirà, per tant, les previsions del govern de Mariano Rajoy que situen el forat en un 1,4% del PIB. A més, segons aquest organisme independent, si no es prenen mesures la Seguretat Social no aconseguirà desfer-se d'aquests nivells de dèficit fins al 2022. "Es mantindrà un desequilibri al voltant de l'1,5% del PIB fins a principis de la propera dècada", detallen els documents presentats aquest dimecres per l'Airef. Això significa que l'Estat hauria d'injectar 15.000 milions d'euros cada any a la Seguretat Social per tapar el forat. 

D'altra banda, amb la mateixa estimació, l'Airef calcula que bona part de la responsabilitat del dèficit estructural que manté l'estat espanyol la té el sistema de pensions. Escrivá ha explicat que el dèficit estructural espanyol equival al 2,5% i, d'aquest, el 60% el provoca la Seguretat Social.

Una caiguda del 7% del poder adquisitiu

Els pronòstics de l'Airef constaten  que els comptes públics de l'Estat no estan preparats per assumir una pujada superior del 0,25% anual de les pensions, el mínim legal marcat per l'índex de revalorització de les pensions, aprovat pel govern de Mariano Rajoy en l'última reforma. Segons l'Airef, aquesta mesura provoca una pràctica pèrdua de poder adquisitiu d'ara en endavant (tot i ser cert que fins ara ha augmentat). Concretament l'Airef xifra en un 7% la pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes d'aquí al 2022, si es mantenen les circumstàncies actuals i en un escenari d'una inflació mitjana de l'1,8%. 

Tot i això, l'Autoritat Fiscal calcula que les reformes dutes a terme fins ara (sobretot les del 2011) garanteixen una contenció de la despesa de la Seguretat Social que haurà suposat 5 punts del PIB el 2050. L'Airef, a més, alerta que d'aquí al 2050, si s'assumeix un escenari més pessimista (que passa per una reducció de la població i un nivell d'ocupació del 67%), la despesa en pensions serà del 16,4% del PIB. Però l'Airef ha demanat més implicació de la Seguretat Social i més rigorositat a l'hora de fer propostes i anàlisis als legisladors, i assegura que basen les seves estimacions en escenaris que reflecteixen les tendències de l'economia espanyola en els últims anys, com si Espanya estés condemnada a la "japonització", és a dir, al decreixement. En opinió d'Escrivá, s'han de fer servir escenaris més "optimistes", que tinguin en compte la recepció de la immigració i una creixent ocupació. Amb aquesta perspectiva, la despesa en pensions serà de l'11% del PIB, la mateixa que el 2015. 

Més continguts de