Espanya s’aferra a les comunitats i els ajuntaments per reduir el dèficit

Sánchez mantindrà el control de les finances catalanes, tot i que la Generalitat va complir l’objectiu

L’Estat va tancar el 2018 amb un dèficit públic del 2,6%, lleugerament per sota del que havia previst el govern de Pedro Sánchez però clarament per sobre del 2,2% que havia fixat Brussel·les i que l’executiu socialista havia considerat “poc realista”. La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, va vendre ahir la xifra com una gran victòria (“Posem de manifest el compromís d’Espanya amb les normes d’estabilitat europees”, va dir), però si es miren tots els números es pot veure que si Espanya ha aconseguit reduir el dèficit del 3,1% del 2017 al 2,6% és gràcies als ajuntaments i les comunitats autònomes, que es van estrènyer el cinturó. L’administració central, en realitat, va tenir més dèficit.

El govern socialista ha firmat la reducció menys ambiciosa dels últims anys (només sis dècimes) i ho ha fiat tot a les administracions més petites, però podrà aconseguir l’objectiu de sortir del procediment per dèficit excessiu de la Unió Europea perquè ja està per sota del 3% que marca el pacte d’estabilitat. Espanya era l’únic soci europeu que encara era sota la lupa de Brussel·les pel seu elevat dèficit.

La Comissió Europea, amb tot, encara ha d’adoptar formalment la decisió. És cert que amb la qüestió del dèficit ha sigut poc estricta amb Espanya aquest últim any –no ha protestat excessivament pel canvi unilateral d’objectiu que va fer Pedro Sánchez–, però continuarà exigint a l’Estat que redueixi el dèficit estructural, que es genera al marge del cicle econòmic i és un dels indicadors més destacats pel que fa al sanejament dels comptes públics.

A més, Espanya tindrà la dificultat afegida d’haver de continuar fent els deures per reduir el dèficit en un any electoral i sense pressupostos. La cosa més probable és que el 2019 sigui un any perdut per al sanejament dels comptes públics i que el govern que surti després del 28 d’abril tingui poc temps per impulsar mesures que tinguin efectes el 2019.

Segons les dades publicades ahir, el forat més gran dels comptes públics l’any passat, de 18.121 milions d’euros, correspon a l’administració central, xifra que equival a l’1,5% del PIB, més del doble del seu objectiu (0,7%). I aquest incompliment també s’observa a la Seguretat Social, amb un dèficit de 17.088 milions, equivalents a l’1,41% del PIB. L’altra cara de la moneda són les comunitats autònomes, que van registrar un dèficit inferior al previst, i els ajuntaments, que per setè any consecutiu van tancar l’any amb superàvit i compensen els números vermells de la Seguretat Social i l’administració central. “Les dades de dèficit demostren que Espanya camina en la bona direcció. El camí de la consolidació fiscal continuarà el 2019 amb un dèficit que continuarà baixant tot i la dificultat de no tenir pressupost”, va subratllar Montero.

El control reforçat continua

Entre les comunitats complidores amb el dèficit hi ha Catalunya, que al febrer va abandonar oficialment el fons de liquiditat autonòmic (FLA). Però, tot i això, el govern espanyol no té cap intenció d’aixecar el control reforçat de les finances públiques de Catalunya, almenys fins que la situació política no canviï. “No hi ha previsió del govern [espanyol] d’aixecar el control reforçat, que era un control que es va establir bàsicament per la incertesa política generada per les manifestacions que produeix i va produir el Govern”, va assegurar ahir la titular d’Hisenda.

El consell de ministres va aprovar ahir també un reial decret que permetrà als municipis i les comunitats autònomes destinar una part del seu superàvit pressupostari a inversions financeres sostenibles en àmbits com l’educació i la sanitat. “Ho han demanat ajuntaments de tots els colors”, va dir Montero. Ahir va ser l’últim consell de ministres que aprovarà reials decrets abans de les eleccions del 28 d’abril.

Més continguts de