Barcelona, sisena ciutat europea amb les oficines més cares

BarcelonaEl preu de lloguer de les oficines a Barcelona s'ha disparat un 23% des dels mínims que es van marcar el 2013, i a tancament del 2016 se situaven en 21,75 euros el metre quadrat, amb la qual cosa la capital catalana és la sisena més cara d'Europa.

Aquesta dada l'ha aportat aquest dimarts el director de mercat de capitals de la consultora CBRE, Xavier Güell, durant el seminari sobre les perspectives del mercat immobiliari organitzat per l'escola de negocis Esade i CBRE.

El preu de lloguer de les oficines també es dispara a BarcelonaL'increment de les rendes de les oficines a Barcelona ha estat més gran que a Madrid, on des del 2013 els preus s'han enfilat un 15%, fins als 28,25 euros el metre quadrat. Així, encara que a Barcelona el lloguer d'oficines és més barat que a la capital espanyola, els preus tendeixen a convergir.

Però a més, les perspectives per als propers anys són que el lloguer d'oficines continuarà encarint-se i Barcelona i Madrid estaran entre les ciutats de tot el món en les quals més augmentaran les rendes els anys vinents, segons ha explicat Richard Holberton, director de CBRE Research per a la regió d'Europa, Àfrica i el Pròxim Orient.

Entre el 2017 i el 2021, segons CBRE, es preveu que Madrid ocupi el quart lloc del rànquing mundial en increment de les rendes de les oficines, mentre que Barcelona ocuparà l'onzè lloc.

La bona situació del mercat d'oficines a Barcelona es nota en la quantitat de projectes que estan en marxa davant una demanda "amb signes molt positius", segons Güell. Aquesta irrupció de nous projectes dispararà l'oferta de metres quadrats els propers anys.

Segons CBRE, si en el període 2011-2013 l'oferta nova va ser de 145.000 metres quadrats, i entre el 2014 i el 2016 va baixar a 87.000 metres quadrats, per als propers dos anys (2017-2019) s'espera que s'enfili fins als 312.000 metres quadrats.

I aquest augment de l'oferta tindrà com a novetat que els promotors ja no es dedicaran només a fer projectes per a un client final, sinó que s'espera que entre el 2017 i el 2019, un total de 202.000 metres quadrats siguin el que en termes immobiliaris se'n diu "especulatius", és a dir, que el promotor treu al mercat confiat que els llogarà sense tenir encara el client final.

De la nova oferta d'oficines per a aquests dos anys, un 82% es concentrarà entre la Zona Franca i el 22@. El districte tecnològic acapararà el 37% de l'oferta.

Alentiment inversor

Malgrat el bon moment que viu el mercat immobiliari en general, hi ha algunes ombres que fan pensar en un alentiment de la inversió els propers anys. Segons Xavier Güell, d'una banda els 14.000 milions d'inversió total de l'any 2016 són un màxim històric, i ara es nota que el mercat ja està madur. "Ja no veurem creixements de dos dígits", ha sentenciat.

Un dels aspectes que frenaran la inversió són les noves normes de solvència de Basilea per a la banca, que consumeixen més capital per les inversions immobiliàries, segons ha assenyalat el president del club immobiliari d'Esade i conseller delegat d'Anticipa, Eduard Mendiluce.

Altres problemes són, d'una banda, la dificultat de transformar nou sòl i la incertesa política, especialment a Madrid i Barcelona, on els governs municipals no tenen majoria, segons ha assenyalat Jamie Rea, director general de Hines.

"La falta de sòl és preocupant", ha indicat David Martínez, director general d'Adeas Homes, i ha posat com a exemple el cas de Valdedebas, a Madrid, on ell va ser director i va tardar vuit anys a aconseguir la transformació del sòl i més de 500 firmes de funcionaris de les diferents administracions.

Martínez ha destacat el bon moment que viu ara la promoció residencial, d'una banda perquè hi havia una demanda continguda de gent "solvent però espantada per la crisi", i de l'altra banda perquè estan entrant molts fons institucionals que volen edificis sencers per dedicar-los al lloguer, sobretot alemanys, ja que poden obtenir una rendibilitat bruta del 4%, molt per sobre del que rendeix el 'bund' (bo a deu anys alemany).

"S'està gestant un nou sector", ha indicat Martínez, perquè el lloguer cada cop tindrà més demanda, entre altres coses, perquè els joves no poden accedir a un habitatge en propietat, com passava abans de la crisi, i perquè també hi ha més mobilitat laboral i geogràfica. Això, ha dit, obre espai a un nou sector més professionalitzat.