Es desferma la batalla per liderar l'FMI

BarcelonaLa detenció de l'actual director de l'FMI, Dominique Strauss-Khan, ha fet aflorar de cop tots els interessos successoris. Països emergents com la Xina o el Brasil volen destruir l'hegemonia d'americans i europeus en l'organisme internacional, mentre que els ministres de finances europeus han expressat la voluntat de mantenir les coses tal com estan. Per si fos poc, l'actual número dos de l'FMI, John Lipsky, que ha cobert momentàniament el buit de Strauss-Khan, preveu dimitir l'agost que ve.

Amb tot, es donava per descomptat que Strauss-Khan deixaria igualment el càrrec en breu, perquè tothom creia que acceptaria presentar-se a les eleccions franceses com a candidat socialista. Per tant, el debat sobre el seu substitut s'havia de fer igualment.

Però l'abrupte final del director de l'FMI sembla que ha multiplicat els problemes. El repartiment de poders entre l'FMI i el Banc Mundial pot tenir les setmanes comptades. Els europeus s'han quedat sempre la direcció general de la primera institució, mentre els nord-americans han retingut el mateix càrrec al Banc Mundial. Ara, el creixement de les economies emergents, especialment les ja citades de la Xina i el Brasil, poden fer perillar aquest equilibri.

Cinc candidats que sonen

Christine Lagarde, ministra d'Economia de França.

És una de les cares més conegudes del govern de Sarkozy a l'estranger. El seu gran obstacle és la proximitat de les eleccions franceses i que comparteix nacionalitat amb Strauss-Kahn.

Gordon Brown, exprimer ministre del Regne Unit.

David Cameron, primer ministre britànic i rival de Brown, s'oposa a la seva candidatura. Segons el Finantial Times, però, Brown està convençut que té possibilitats de ser el nou director de l'FMI.

Montek Singh Ahluwalia, dirigent comissió planificadora de l'Índia.

Fa deu anys, Ahluwalia va treballar a l'FMI i actualment és una de les personalitats més respectades de l'economia índia. La seva candidatura donaria més pes a les economies emergents.

Stanley Fischer, governador del Banc Central d'Israel.

Dirigeix la política monetària d'Israel, però en el passat havia estat l'economista en cap del Banc Mundial i el número dos de l'FMI. Abans d'anar a Israel va ser vicepresident de Citigroup.