AMÈRICA LLATINA

La desigualtat de renda bat rècords al Brasil

L’escletxa social entre els més rics i els més pobres s’eixampla sense fre des de fa més de quatre anys

L’estancament econòmic, la pujada de l’atur i de la pobresa i la congelació de la inversió pública des del 2016, per la degradació fiscal, han aguditzat un dels mals endèmics del Brasil: la desigualtat de renda, que ara es troba en límits històrics. El segon trimestre del 2019 es van complir quatre anys i tres mesos des que la desigualtat d’ingressos entre rics i pobres creix ininterrompudament. És el cicle més extens i més important mai registrat al gegant sud-americà, segons les dades de l’estudi Escalada da desigualdade, de la universitat FGV.

Des del 2014 fins a finals de juny, els ingressos de la meitat més pobra del país van caure un 17,1%, mentre que la renda de l’1% amb més diners de la població, que representa els superrics, va pujar un 10,11%. Per la seva banda, la de la classe mitjana (el 40% dels brasilers) va minvar un 4,16%. Les dades oficials indiquen una acceleració de la bretxa salarial a partir del 2016, coincidint amb l’ impeachment de Dilma Rousseff (Partit dels Treballadors), l’inici del govern de Michel Temer i el gir neoliberal, reflectit en l’aprovació d’un sostre de despesa pública durant 20 anys i una reforma laboral inspirada en els motlles de l’espanyola. L’índex Gini, que mesura la concentració de la renda, es va enfilar el juny del 2019 fins al 0,6291 (0 és la situació ideal i 1 la màxima desigualtat), el més alt a Sud-amèrica per davant de Colòmbia i Xile. De fet, el Brasil és la democràcia amb economia de mercat més desigual del planeta.

La tendència s’ha mantingut en l’inici del govern de l’ultradretà Jair Bolsonaro, que segueix les indicacions del seu ministre d’Economia, Paolo Guedes, deixeble de l’Escola de Chicago que va treballar per a la dictadura d’Augusto Pinochet. El Congrés i el Senat, de majoria conservadora, acaben d’aprovar el nou sistema de pensions, amb el qual es preveu un estalvi públic d’uns 180.000 milions d’euros en la pròxima dècada. El nou capítol de les reformes governamentals és la tributària, que pretén unificar impostos per afavorir la dinamització de les inversions. Cosir econòmicament i socialment el país no és cap prioritat per a Bolsonaro, que es nega a parlar de classes socials i retalla, principalment, en educació i sanitat.

Més de 15 milions de pobres

De tota la renda del país, un 43,1% està concentrada en mans del 10% de la població més rica, que representen 20 milions de persones d’un país continental amb una població estimada de 210 milions d’habitants. Las dades oficials del 2018, que ara s’han fet públiques, assenyalen que l’1% més ric ingressa mensualment 34 vegades més que la meitat de la població més pobra: o sigui una mitjana de 27.744 reals (uns 6.165 euros) per 820 reals (uns 182 euros).

Aquesta disparitat es veu reforçada per una tendència antagònica: els rendiments de l’1% més ric van créixer l’any passat un 8,4%, mentre que per al 5% dels més pobres es van encongir un 3,2%, d’una renda mensual de 153 reals (només 34 euros), molt allunyada del llavors salari mínim de 958 reals (uns 212 euros). De fet, la pobresa extrema segueix en expansió i inclou 15,8 milions de brasilers, que necessitarien nou generacions per arribar a la renda mitjana nacional.

Futur pessimista

Economistes coincideixen que les classes més desafavorides són les principals víctimes d’una crisi econòmica que s’allarga des de fa 6 anys i que va tocar sostre entre el 2014 i el 2016, quan el PIB es va encongir prop d’un 7%. L’ortodòxia liberal dels executius de Temer i Bolsonaro no obté els resultats desitjats i el país no acaba d’enlairar-se: per tercer any consecutiu l’expansió del PIB serà del voltant de l’1%. L’atur, després d’una lleu millora, és de l’11,8% i afecta 12,6 milions de brasilers, la gran majoria amb molt pocs estudis. La població subutilitzada al mercat laboral, que inclou aturats i subocupats per insuficiència horària i força de treball que no busquen feina, ha batut un rècord i ha arribat fins a 28,4 milions de brasilers, un augment del 3,9% en l’últim trimestre.

De cara als pròxims mesos no hi ha cap indicador que assenyali un canvi de tendència per a un país que seguirà ampliant la distància entre rics i pobres i on la classe mitjana, que majoritàriament va votar Bolsonaro, segueix minvant en un degoteig imparable cap a la pobresa.