El deute públic no baixarà del 60% fins d’aquí vint anys

BarcelonaEl deute públic, una de les grans lloses herència de la crisi, no baixarà del 60% com a mínim fins al 2033. Això en el millor dels casos. Però si l’escenari no és tan favorable, aquest objectiu no s’assoliria fins al 2041. Així ho creu José Luis Escrivá, el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), un organisme supervisor creat per imposició de la troica després del rescat que Espanya va demanar per a la banca el 2012. En una conferència ahir a Ourense, Escrivá va advertir que, d’aquesta manera, els objectius fixats a la llei d’estabilitat pressupostària i a l’article 135 de la Constitució (aquell que es va modificar a corre-cuita l’any 2011) són senzillament impossibles de complir.

Segons va explicar Escrivá durant una conferència, dels 65 punts percentuals que ha crescut el deute durant la crisi, 32 es deuen als efectes directes de la crisi, 25 a les “debilitats estructurals dels comptes públics” i 8 a la dinàmica del propi deute.

Segons Escrivá, Espanya té un dèficit públic estructural equivalent a un 2,5% del PIB, uns 25.000 milions d’euros aproximadament. Això significa que, més enllà del cicle econòmic, l’Estat té uns ingressos i unes despeses fixos que fan impossible reduir el dèficit per sota del 2,5% si no s’eliminen drets actuals, com la pujada automàtica de les pensions en un mínim del 0,25% cada any.

Aquesta és una qüestió, la de les pensions, que des de Brussel·les s’insisteix sovint que cal revisar. El sistema ja es va reformar el 2011 i el 2013, amb José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy de presidents, respectivament. Però les reformes van ser molt més suaus del que volia la Comissió Europea. Avui dia, les pensions són la partida de despesa més important de l’Estat, i de forma molt destacada. Totes soles acaparen quasi un 40% de tota la despesa anual recollida als pressupostos generals de l’Estat, una partida que tot indica que seguirà creixent perquè les previsions demogràfiques apunten que la població està envellint.

Per administracions

Segons Escrivá, els ajuntaments ja compleixen els requisits de la llei d’estabilitat, que en el seu cas és el dèficit zero. En canvi, l’administració central i la Seguretat Social no aconseguiran situar els objectius fiscals on diu la llei fins al 2028. Finalment, caldrà esperar deu anys més perquè les comunitats autònomes assoleixin aquest mateix requisit.

D’entre totes les comunitats, les que trigaran més a reduir el seu deute fins als objectius fixats són Catalunya i el País Valencià, i la cinquena serà les Balears. Aquestes tres, juntament amb Madrid (que arribarà a l’equilibri fiscal abans del 2020), són les comunitats que en els rànquings apareixen més penalitzades pel dèficit fiscal.