Les empreses tenen menys directives avui que fa una dècada
Només un 16% dels càrrecs a la cúpula de les empreses els ocupen dones, tres punts menys que el 2008
BarcelonaLa lluita per aconseguir la igualtat de gènere en matèria laboral és encara desigual. Així ho constata l’últim informe Talent femení elaborat per l’escola de negocis Eada i el grup Icsa: el 2008 dos de cada deu directius que hi havia a Espanya eren dones (19%), mentre que onze anys després la xifra, lluny de remuntar, encara s’ha reduït més i ara només ho són un 16%.
La culpable d’aquesta baixada és la crisi econòmica. Només del 2008 al 2009 la presència de directives va caure sis punts. “Amb l’arribada de la crisi va venir la por i van tornar els models empresarials rígids basats en la presencialitat”, explica la responsable de l’estudi, Indry Canchila. Això va provocar -afegeix- que els primers llocs dels quals es va prescindir fossin els que ocupaven les dones, que són les que continuen portant el pes en la criança dels fills. Del 2009 al 2013, any en què es va tocar fons a nivell econòmic, el nombre de dones directives va seguir caient però de manera molt més moderada, i a partir del 2014 i fins ara, amb alguna excepció, ha augmentat molt lentament. “Les dades demostren que la lluita per aconseguir la igualtat és molt lenta, però destruir el camí que es fa és molt fàcil”, apunta Aline Masuda, professora d’Eada i que ha col·laborat en l’elaboració de l’informe.
Tampoc hi ha sorpreses en la mida de les companyies on treballen les directives. Del 16%, la majoria (10%) estan en petites empreses, seguides per mitjanes (4%) i només un 2% estan en multinacionals. Pel que fa als càrrecs que ocupen, es concentren en les direccions on hi ha més flexibilitat i previsió laboral: la de recursos humans i la d’administració i finances. En canvi, a les direccions generals, comercials i de producció la seva presència, a part de ser mínima (no arriba al 9%), ha caigut gairebé a la meitat des del 2008. “La direcció general implica una dedicació de 24 hores al dia tota la setmana; la comercial, estar disposat a viatjar, i la de producció, respondre a qualsevol urgència”, argumenta Canchila.
L’estudi també constata que la presència de les dones va creixent a mesura que la categoria professional baixa, fins al punt que a la part baixa gairebé s’igualen els dos sexes. En càrrecs intermedis actualment representen gairebé tres de cada 10 treballadors, mentre que entre els assalariats ja són més de 4 dones per cada deu treballadors.
A banda de la presencial, l’altra discriminació que pateixen les dones és la salarial. Les dades també són contundents: per cada cent euros que cobra una directiva, l’home en guanya 116: la diferència anual supera els 11.000 euros bruts. El salari d’ells és gairebé de 83.000 euros bruts a l’any, mentre que el d’elles supera escassament els 71.000 euros. Aquesta desigualtat també es repeteix en els càrrecs intermedis i entre els assalariats, tot i que les diferències s’escurcen perquè els sous també són inferiors. Un home que ocupa un càrrec intermedi cobra de mitjana uns 43.000 euros, mentre que una dona arriba als 38.500. Pel que fa als assalariats, ells tenen un sou de 25.000 euros i elles de poc més de 22.000.
Treballar per objectius
“Els llocs de treball tal com estan dissenyats no permeten la incorporació de les dones en càrrecs directius”, denuncia Canchila. Perquè la igualtat sigui una realitat i no un miratge, les autores de l’informe asseguren que s’ha d’actuar en tres àmbits: el personal, l’empresarial i el polític. En el primer reclamen que s’eduqui en la igualtat de valors. “Fins ara s’han fet accions pal·liatives i ara s’ha de mirar de fer-ne de proactives”, asseguren les dues expertes. Pel que fa a l’àmbit empresarial, reclamen que els llocs de treball no es basin en la presencialitat sinó que es treballi per objectius. I a nivell polític, que s’impulsin lleis d’igualtat i transparència salarials com la que ha tirat endavant Alemanya, on homes i dones d’una mateixa empresa saben què cobren. “Els resultats de l’estudi són decebedors i l’únic que demostren és que calen aquestes mesures urgentment”, asseguren les dues autores de l’informe.
