Les dones tornen a treballar dos mesos gratis aquest any

Brussel·lesAvui les dones europees deixen de cobrar per fer la seva feina, però en cap cas deixen de treballar. El calendari europeu té marcat aquest dissabte com el dia de la igualtat salarial, perquè la bretxa que separa el sou dels treballadors del de les treballadores comporta que -traduït en dies de l’any- les dones treballin gairebé dos mesos gratis en comparació amb els seus companys. Segons els últims càlculs de la Comissió Europea, les dones del continent cobren de mitjana un 16,2% menys que els homes. Així doncs, no hi ha hagut cap millora respecte a l’any passat: el calendari del 2017 també marcava el 3 de novembre com el dia en què les dones deixaven de cobrar simbòlicament per la feina que feien perquè, de fet, la bretxa salarial era pràcticament la mateixa, un 16,3%.

A Espanya, la diferència del que cobren de mitjana els homes i les dones és lleugerament més baixa que a Europa (d’un 14,2% ) i, a més, s’ha reduït amb més força perquè amb les dades publicades el 2017 era del 14,9%. Però les diferències continuen sent àmplies i la Comissió Europa detecta pràcticament els mateixos problemes estructurals de sempre: les dones fan més feines a temps parcial, topen amb el sostre de vidre, tendeixen a treballar en els sectors més mal pagats i són les que més sovint es responsabilitzen de l’atenció de familiars.

El vicepresident de la CE, Frans Timmermans, i les comissàries Marianne Thyssen i Vera Jourová reconeixen en un comunicat que “no hi ha cap solució instantània” d’aquesta “injustícia”. Ara bé, asseguren que “hi ha maneres d’accelerar el canvi”, com ara legislacions que optin per un equilibri més gran entre la vida personal i la professional. L’informe que ha publicat aquesta institució europea amb motiu de la data d’avui posa damunt la taula dades com que tres de cada deu directius o caps desincentiven o desencoratgen els treballadors a fer servir mesures de “flexibilitat laboral” per intentar la conciliació. És només una de les conclusions que es poden treure de l’Eurobaròmetre sobre equilibri entre feina i vida personal, elaborat per la Comissió a partir d’una enquesta feta aquest 2018 a 26.758 persones de més de 15 anys d’uns quants països de la Unió Europea.

La maternitat és, al cap i a la fi, una bona part del problema. L’Institut Europeu de Gènere va publicar recentment un informe en què es concloïa que les dones amb fills cobraven un 37% menys que els seus companys masculins i, per tant, es relacionava una bona part de la bretxa salarial amb la maternitat. L’informe de la CE demostra que, durant l’últim any, un de cada tres europeus no s’ha pogut agafar cap permís de tipus familiar i que només quatre de cada deu homes es van agafar un permís de paternitat (o ho van intentar). En el cas de les dones, en canvi, són gairebé el 60% les que es van agafar el permís o tenien intenció de fer-ho. “Això no és ni just ni sostenible”, diu el comunicat de la comissió. Per tant, són majoritàriament dones les que, quan tenen fills, renuncien parcialment o totalment al sou.

A la cua en permisos de paternitat

Espanya, en particular, registra el percentatge més baix de persones que es van agafar tant el permís de paternitat com el de maternitat l’any passat. Juntament amb Itàlia i Malta, només compten amb un 18% de respostes afirmatives. A més, també és el país amb un percentatge més elevat de persones que han respost que ni ho van fer ni tenien intenció de fer-ho (41%). Aquestes xifres contrasten, per exemple, amb les de Suècia, on el 60% dels enquestats s’havien agafat un permís l’any passat. (La bretxa de gènere a Suècia és del 13,3%.) A més, sempre són més dones les que responen que han optat per aquesta via o que tenen intenció de fer-ho (el 57% a escala europea). Una altra xifra que il·lustra aquesta discriminació és que a Espanya un 26% dels homes responen que és la seva parella la que ha agafat el permís sencer de maternitat, mentre que només un 4% de les dones responen el mateix.

Però també crida l’atenció que en el rànquing europeu en bretxa de gènere, països amb més polítiques de conciliació i més facilitats com Finlàndia (17,4%), Dinamarca (15%) i Anglaterra (12%) tenen bretxes de gènere més elevades que Espanya. Hi entren en joc factors que van més enllà de la maternitat o la conciliació, com el sostre de vidre i el tipus de feina que tenen les dones (menys directives i més feines dedicades a la cura o a sectors més mal pagats). De fet, això es tradueix en altres bretxes com la de riquesa, que a Catalunya és del 30%.