MADRID / BARCELONALa sensació de viure una "apocalipsi" diària, en paraules de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, no s'acaba. Ni el rescat milionari de la banca espanyola ho ha aturat. Potser perquè, de manera incomprensible per a la majoria d'analistes (dins i fora d'Espanya), s'ha venut amb aires de victòria el que en realitat era la constatació d'anys de mala gestió.
Ara, gairebé una setmana després que el govern espanyol es veiés obligat a acceptar el crèdit, l'economia de l'Estat torna a estar al límit. El bo espanyol a deu anys va fregar ahir el 7% -concretament va arribar a situar-se en el 6,998%-, el màxim des de la introducció de la moneda única l'any 1999. Al final del dia es va fixar en el 6,916%. La prima de risc, el diferencial entre el bo alemany i l'espanyol a deu anys, va arribar a situar-se durant la sessió en els 552 punts bàsics, i va tancar en 543 punts, 16 punts per sobre que el dia anterior. La borsa, en canvi, va registrar una alça de l'1,22%, fins als 6.696 punts.
Per què passa això? La clau està sobretot en les eleccions de Grècia de demà passat -i les seves conseqüències sobre l'euro- i en les enormes incerteses que la política comunicativa de la Moncloa ha creat al voltant del rescat, sense aclarir amb rapidesa els termes de l'acord. Un exemple: Brussel·les va haver d'acabar desmentint dimecres Mariano Rajoy i recordar que les ajudes repercutiran en el dèficit espanyol.
Insostenible "en el temps"
El president espanyol va reunir amb aires d'urgència el pinyoldel seu govern al Congrés per analitzar la situació. Des de l'executiu espanyol van fer mans i mànigues per negar que es tractés d'un gabinet de crisi. A la sortida, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va admetre que la pressió sobre la prima de risc no és sostenible "en el temps". Va reiterar que "la volatilitat i la situació de tensió" estan directament lligades als resultats dels comicis grecs de diumenge. Els mercats temen que Atenes pugui sortir de l'euro i això obri un esvoranc europeu que acabi arrossegant altres economies amb més pes, com l'espanyola.
El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, bon coneixedor de la política econòmica europea, va reconèixer la preocupació en una entrevista a Onda Cero i va avisar seriosament Alemanya: "Si el Titànic s'enfonsa, arrossegarà tots els passatgers, també els de primera classe".
Conscients del moment decisiu que travessa l'economia, els bancs centrals van anunciar ahir al vespre que estan preparats per a una acció coordinada per injectar diners al sistema si els resultats de Grècia desfermen els nervis i la pressió dels mercats, segons va informar l'agència Reuters. Els líders dels principals estats de l'eurozona -Alemanya, França, Itàlia i Espanya- podrien aprofitar la cimera del G-20 que es fa dilluns i dimarts a Mèxic per reunir-se amb el president nord-americà, Barack Obama, i analitzar la situació de l'euro.
Retirada de capitals i retallades
Per tenir en aquesta trobada totes les dades sobre la taula, s'avançaran els resultats dels informes de les auditores Oliver Wyman i Roldan Berger sobre les necessitats de capital de la banca espanyola perquè estiguin llestos abans de dilluns. Segons va explicar també ahir Reuters, oscil·laran entre 60.000 i 70.000 milions d'euros. De Guindos havia dit la setmana passada que els informes estarien llestos, com a molt tard, el 21 de juny. Sempre segons l'agència de notícies, d'aquesta quantitat, 19.000 milions correspondrien a les necessitats de Bankia i la resta es repartirien entre CatalunyaCaixa i Novagalicia, les altres entitats que estan en mans del FROB.
D'altra banda, ahir es va conèixer que les peticions de la banca espanyola al Banc Central Europeu (BCE) es van tornar a disparar al maig, fins a arribar als 287.813 milions d'euros nets. La dada representa una pujada del 9,2% enfront dels 263.535 milions del mes anterior i multiplica per 5,4 vegades les peticions de fa un any. No és difícil relacionar aquest dràstic increment amb la creixent retirada de capitals que pateixen les entitats espanyoles. En vista d'aquest escenari tan complex, el govern espanyol no es cansa de passar la pilota a Europa i d'avisar que, si no hi ha accions unitàries i ràpides, la sostenibilitat de l'euro està en joc. La Moncloa insisteix que ells no poden fer res més que seguir pel camí de la consolidació fiscal i les reformes que ja han iniciat. Ahir, el Fons Monetari Internacional va avalar la gestió de Rajoy. Va assegurar que havia fet "el pas adequat" quan va demanar el rescat i que ara calien accions "integrals" de la zona euro. El BCE, però, va avisar -a través del seu butlletí del juny- que Espanya ha de reduir el dèficit de les administracions públiques, "fonamentalment a través de fortes retallades de la despesa, sobretot el 2012". Als mercats pesa l'increment de deute que pot comportar el crèdit europeu. L'agència Fitch creu que arribarà al 84% del PIB a finals d'any, 45.000 milions més del que preveu el govern espanyol.
