Els dubtes que persisteixen a Seat: des del nou president fins al paper de Cupra

Fa temps que un núvol d’incògnites plana sobre Seat, i, des de l’anunci del tancament de Nissan a Catalunya, aquestes incògnites s’havien transformat en inquietuds. L’anunci de 5.000 milions d’inversió per al període 2020-2025 va suposar un cert alleujament a Seat, on gairebé sempre hi ha el dubte de fins a quin punt el grup Volkswagen creu en la companyia. Tot i així, al saber-se la notícia la reacció a dins de la companyia va ser menys entusiasta del que ho va ser a fora. Algunes veus consideren que molts dubtes que tenallaven la companyia segueixen sense resoldre’s.

Principalment les incògnites són tres. Primera: ¿Cupra acabarà substituint la marca Seat? Segona: ¿començar a produir cotxes elèctrics d’aquí cinc anys serà massa tard? I, finalment: ¿quan nomenarà Volkswagen un president definitiu per a Seat?

Pel que fa al debat entre les marques Seat i Cupra, aquest pot ser un tema que -vist des de fora- sembla poc rellevant. Però és tot el contrari. Seat té un problema històric de baixa rendibilitat (només guanya 704 euros per cotxe venut), mentre que Cupra permet guanyar el doble de diners per cada vehicle. Tot i que els seus registres encara estan lluny (Cupra va vendre l’any passat 40.000 cotxes i Seat mig milió), la companyia va deixar clar dimecres que Cupra creixerà molt en els pròxims anys. Als sindicats això els preocupa perquè pot implicar una reducció enorme de llocs de treball.

“El risc és que venent 300.000 Cupra la companyia obtindria els mateixos beneficis que venent mig milió de Seat, però utilitzaries molta menys mà d’obra”, avisa Matías Carnero, president del comitè d’empresa. De moment, sembla que l’empresa reserva un lloc important per a la marca Seat, però la companyia va ser poc concreta i la sensació és que tot està obert en funció del que passi els pròxims anys.

També hi ha dubtes de si l’aposta pel cotxe elèctric arribarà massa tard, però l’automobilística ho nega argumentant que les vendes d’aquests vehicles l’any passat van ser irrisòries. Tot i així, des dels sindicats estan molt atents a la planificació que es presenti el novembre de l’any vinent, quan quedarà més clar quina és l’aposta elèctrica del grup per a cada marca.

I, per acabar, la gran qüestió a curt termini és què passarà amb la presidència. Des que al gener va marxar el venerat Luca de Meo, Carsten Isensee ocupa el càrrec interinament. Isensee té 60 anys i ve de la part financera, un perfil que el comitè d’empresa troba inadequat. “Ja hem demanat oficialment que se’l substitueixi. Necessitem una persona que lluiti i discuteixi l’estratègia del grup i que tingui un perfil comercial i de màrqueting, no financer -diu Carnero-. Ara al grup ja li va bé un perfil com el d’Isensee, perquè no discuteix res”.